En un comunicat fet públic aquest divendres, el sindicat sosté que la llei pretén presentar-se com una solució equilibrada entre propietaris i llogaters, però defensa que en realitat consolida un model que beneficia els grans rendistes i especuladors. Segons l’entitat, el retorn a una suposada normalitat del mercat de l’habitatge implica recuperar un sistema que és precisament l’origen de la crisi residencial que viu el país.
L’organització considera que tot el procés parlamentari evidencia una “absoluta desconnexió” entre el Govern, els grups parlamentaris i la realitat de la població. “Cada vegada estem més convençuts que no és desconeixement, sinó simplement desinterès i manca de voluntat política”, afirma el comunicat, que acusa l’executiu d’actuar alineat amb els interessos dels sectors econòmics vinculats a l’habitatge.
El sindicat defensa que la situació de partida ja era desigual per als llogaters i rebutja l’argument governamental segons el qual la llei busca un equilibri entre les parts. En aquest sentit, insisteix que l’única manera de corregir el desequilibri existent és mitjançant la regulació dels preus dels lloguers i l’adopció de mesures que reforcin la protecció de les persones arrendatàries. L’entitat també es mostra crítica amb els grups de l’oposició. Tot i reconèixer una major predisposició a introduir canvis al text, considera que les esmenes presentades han estat insuficients i només han recollit parcialment les seves demandes. Per aquest motiu, conclou que “la via del diàleg institucional s’ha esgotat”.
Entre les reivindicacions que el Sindicat d’Habitatge assegura haver defensat durant tot el debat legislatiu hi ha la regulació de tots els lloguers en funció del seu valor real i del poder adquisitiu de la població, la prohibició dels desallotjaments sense una alternativa residencial digna, assequible i estable, la creació d’un registre de la propietat i d’un cens complet d’habitatges, així com la fi dels mecanismes que permeten recuperar pisos per a ús familiar de manera fraudulenta.
Per reforçar les seves crítiques, el col·lectiu recorda diverses situacions que, segons afirma, es viuen actualment al país: veïns que desconeixen si podran assumir futures pujades dels lloguers, dones víctimes de violència de gènere obligades a conviure amb els seus agressors o famílies que comparteixen habitacions i espais comuns amb persones desconegudes per manca d’alternatives residencials.
Davant aquest escenari, el sindicat assegura que la negociació institucional ha arribat al seu límit i aposta per reforçar l’organització popular. L’entitat reivindica accions com el boicot a l’acte institucional del Copríncep el passat 28 d’abril o la manifestació que va reunir més de 3.000 persones el 16 de maig, i avisa que explorarà noves formes de mobilització.
En el tram final del comunicat, el col·lectiu fa una crida als llogaters a organitzar-se col·lectivament davant possibles increments de preu o finalitzacions de contracte i defensa que el dret a un habitatge digne s’haurà de garantir “amb la força popular” si no queda recollit a la legislació. “Qualsevol dret que no vulguin reflectir amb les seves lleis, el conquerirem nosaltres exercint-lo”, conclou el text.