Baró ha apuntat que aquest augment de la xifra de la compra dels no residents, a parer seu, és conseqüència de la manca de funcionament de l’impost d’inversió estrangera que “hauria de ser totalment dissuasiu, i l’únic que és, és recaptiu i mostra que aquest impost ha fracassat”.
Per això, i davant de la informació publicada per Estadística, el grup parlamentari ha entrat aquest dijous unes preguntes a Sindicatura per tenir detallat quin tipus de resident són, quants anys porten residint al Principat i quin tipus de residència tenen. “No és el mateix algú que fa deu anys que treballa pel país i que hauria de poder tenir una vivenda al seu nom, a un que només ho veu com un refugi fiscal”, ha manifestat.
Des del partit volen deixar molt clar que l’impost a la inversió estrangera “no ha funcionat i també ha fracassat el model de DA. El seu full de ruta que és la Llei Òmnibus 1 i 2 no ha funcionat i pensem que és un fracàs de DA”, ha dit, afegint que “el que ha provocat les seves polítiques liberals és simplement que l’habitatge ja no és per viure, sinó que és simplement un producte financer”. Una situació que pel PS és molt greu i cal una solució, i per això, ha tornat a reclamar una llei que reguli el mercat de compra i lloguer.
“Demanem les dades per tenir tota la informació, i tornem a reclamar aquesta llei que reguli el mercat d’habitatge. Els que venen a fer diners vinguin a gastar amb el que vulguin, menys amb habitatge. L’habitatge ha de ser sagrat, ho diu la Constitució i hem de començar a respectar la Constitució”, ha reclamat.
D’aquesta llei, que des del PS han apuntat que tenen la mà estesa per treballar-ho en conjunt amb tots els grups, el més important és que tingui definicions molt clares: “ha de tenir eines com un registre de la propietat; un índex de preu de referència; definicions clares sobre què és ser un petit o gran propietari; també es necessiten mesures fiscals, no podem tractar igual a algú que té un sol habitatge i que aquest el posa a un preu assequible, que algú que en té 35 i el posa a preu assequible o algú que en 35 i el posa a un preu desorbitat”.