Parla de forma extensa. Però, segurament, es mostra més clar amb el micròfon apagat que mentre s’enregistra la conversa formal. Ja sol passar, això. Encara que no té massa problema en reconèixer que és inaudit que la fiscalia recusi una magistrada o que en un concurs extern de magistrat hi vulgui participar un integrant de la carrera judicial interna. De contradiccions i anomalies en veu més d’una i creu que amb les modificacions legislatives que s’estan preparant es podran resoldre algunes de les mancances detectades. De fet, ve a dir Rossell, sense els canvis legals que han demanat no tenen el vehicle necessari per poder fer el camí que pretenen.
El més urgent que tenen, o la principal necessitat, és que tiri endavant aquest nou projecte legislatiu que ha de redistribuir competències entre Consell Superior i administració de Justícia, és a dir, el ministeri. El text tirarà endavant amb les seves necessitats o demandes?
La gran majoria sí. Pel que hem parlat amb la ministra, els serrells que queden són bàsicament qüestions tècniques i, a més, poques coses. Jo crec que sí, que la majoria de les coses que nosaltres hem proposat seran acceptades.
I el que el Consell Superior demana fonamentalment és delimitar bé què fa cadascú.
Bàsicament, és un tema organitzatiu, funcional i estructural. El Consell Superior de la Justícia es queda amb el seu personal, l’administració de Justícia es queda amb el seu personal. El Consell Superior es queda amb el cos judicial i també amb el seu pressupost. Perquè, què passa ara?Que tal i com està redactada la modificació que es va fer de la llei qualificada de l’any 2014, tot el tema pressupost, tot el que és administració de Justícia, passa a ser gestionat pel Consell Superior de la Justícia. I això és el que crea aquesta quantitat de disfuncions terrible. Perquè el Consell Superior no té l’estructura idònia, ni el personal adequat… això per poder fer aquesta gestió. I té encomanada la gestió i l’execució d’aquest pressupost.
I tot plegat no casa.
Quan vam entrar, i jo ja en tenia la visió de quan era ministre, ja veia que hi havia coses que no quadraven. Però a l’estar aquí in situ i viure-ho cada dia, te n’adones que, efectivament, això no pot funcionar d’aquesta manera. Genera moltes dificultats, moltes disfuncions, i després també ens vam trobar que el personal d’aquí també estava vinculada a la mateixa taula, qualificació i taula retributiva que el personal de l’administració de Justícia, però amb funcions diferents… Això és un òrgan de govern i allò és una administració de Justícia que té unes particularitats diferents. I això no vol dir que hagi de ser un cos especial.
Això li anava a dir, si insinuava que han de ser un cos especial…
No, no, no. No té res a veure. Però té unes particularitats concretes. I tot aquest cúmul de circumstàncies és el que ha fet, juntament amb el tema pressupostari, que és la base de tot, que cadascú tingui no només el seu pressupost si no també que ha de tenir les seves competències molt més definides. I això és que s’ha transmès a grosso modo en aquesta llei que s’està acabant de polir. Hi ha moltes més altres coses, però aquesta és una d’elles. Després hi ha tot el tema governatiu, també.
A què es refereix.
Per exemple, quines competències governatives tenim al Consell Superior i quines competències governatives tenen els òrgans jurisdiccionals, en aquest cas, els presidents de les jurisdiccions i el fiscal general. Aquí també hi havia mancances, hi havia qüestions que no acabaven de quedar clares i ara intentem clarificar-les amb aquesta modificació. I que cadascú també sàpiga una mica cap a on ha d’anar. Posaré un exemple: tot el tema dels oferiments, que són els trasllats, en definitiva, que s’estan fent generen moltes dificultats. A l’hora de poder tenir una gestió correcta del que ha de ser una bona organització i un bon funcionament. Quan ofereixes una plaça, aquella plaça l’ofereixes. Passa amb el personal de l’administració de Justícia, però també passa en el cas dels magistrats, batlles i fiscals. És el mateix concepte.
I aquí es dona allò que desvesteixes un sant per vestir-ne un altre.
Clar, tu ofereixes a aquella plaça, i els de la casa s’hi poden presentar. Però no es demana absolutament res més. Tu t’hi presentes i automàticament queda vacant una altra plaça. I aquesta altra plaça també s’ha d’oferir una altra vegada. I això no s’acaba mai.
“Els procediments d’oferiments poden durar mesos i mesos. I això fa que el procés per cobrir places vacants sigui etern. Què hem fet ara nosaltres? Nosaltres, per fer un trasllat, el que diem és que s’ha de fer mitjançant un procediment de concurs intern”
És el peix que es mossega la cua.
Són aquests procediments que poden durar mesos i mesos. I això fa que el procés de cobrir les places sigui etern. Què hem fet ara nosaltres? Nosaltres, per fer un trasllat, el que diem és que s’ha de fer mitjançant un procediment de concurs intern. I aquí s’han de demanar una sèrie de requisits, potser especialitat, l’antiguitat, una sèrie de qüestions, no únicament els mèrits, sinó més coses que facin que aquella plaça que tu facis per concurs intern, que se li fa publicitat, que se li dona més transparència… És que això dels oferiments, s’oferien per aquí, per les escales. ‘Escolta, tu, que jo tinc una plaça d’oficial, per què no vens amb mi?’ Tot això fa anar molt malament. En canvi, si posem una mica més d’ordre i ho estructurem millor, si es fan uns procediments interns, anirà molt millor. I això també s’ha de traslladar al que són els batlles i fiscals i magistrats. Bé, en el cas de batlles i fiscals no, perquè ja hi havia un concurs-oposició. Però quan es fa una promoció per a magistrat, ara per ara, també es fan aquests oferiments. I això genera molts disfuncions, perquè tu aquella plaça d’aquell magistrat que se’n va amb una altra, queda vacant. I, au, tornar-la a oferir. Tot això fa que els procediments s’allarguin moltíssim i que no funcioni. Una de les modificacions que s’han promogut és aquesta.
Però n’hi ha més, entenc.
El Consell Superior de Justícia avui per avui només por fer reglaments i acords a nivell normatiu i hem introduït que es puguin fer també instruccions. Que es puguin dictar instruccions com fan molts òrgans de govern d’altres països. Instruccions que tu envies a les jurisdiccions dient-los com a partir d’un moment s’han de fer les coses. En fi, tot de petites coses que es tradueixen en l’estructura i el bon funcionament i l’organització i que fan que l’administració de Justícia funcioni, crec, molt millor.
Llavors, doncs, una part del personal que té ara per ara el Consell Superior passarà a dependre del ministeri d’Interior i Justícia i el Consell es deurà dotar de nous departaments que fins ara potser no tenia per facilitar la gestió i execució pressupostària. Vull entendre que es crearan departaments nous.
N’hi ha que ja s’han creat. Sí. Aquí, de què ens hem adonat? Ens hem adonat que el Consell Superior de la Justícia té una sèrie d’àrees, de departaments, que en realitat no els correspon a la gestió. Són àrees que corresponen a l’administració de Justícia, que en aquest cas seria el ministeri de Justícia. Com, per exemple, la recepció. El personal que està escrit allà, depèn del Consell Superior de la Justícia. Els nuncis judicials, per exemple. Treballen per l’administració de Justícia. No pel Consell Superior de la Justícia. L’arxiu judicial és una àrea que està vinculada encara ara al Consell Superior de la Justícia amb un seguit de personal i és un arxiu judicial, que depèn de l’administració de la Justícia. No depèn d’aquí. Tots aquests departaments passaran a l’administració de Justícia, en el cas serà el ministeri de Justícia, que se’n farà càrrec, i en això el seu personal. Aquest personal s’integrarà dintre de la modificació que es farà de la llei de la funció pública de l’administració de Justícia que anirà pel Govern i amb el seu pressupost. Nosaltres ens quedarem amb les àrees que tenim ara, més algunes altres que hem creat. Per exemple, la llei ens deia que tenim la competència sobre estadística. Quan vam arribar aquí, no hi havia cap àrea d’estadística. Nosaltres n’hem creat una dins de l’estructura orgànica del Consell, dins del seu reglament. Aquest any passat vam aprovar una nova creació d’aquesta àrea. Hi ha l’àrea de formació que tenim i de documentació judicial, que d’alguna manera passarà a ser, amb la idea que tenim nosaltres, una mena de CENDOJ andorrà, per dir-ho d’alguna manera. Que sigui un centre de documentació jurídica i judicial andorrana i que també depengui del Consell Superior de Justícia. Aquestes àrees les estem creant. Ara hem pres una decisió que és que la biblioteca que tenim aquí, que és la biblioteca Puig Ferriol, la traslladarem a la planta baixa. I aquest espai on hi ha la biblioteca estarà destinat d’alguna manera a aquestes noves àrees. És a dir, hi anirà l’àrea d’estadística i hi anirà l’àrea de formació i comunicació i documentació jurídica i judicial.
I la passen a la planta baixa perquè també sigui d’accés més fàcil per a la ciutadania o no té res a veure?
Sí que serà de més accés, més visible perquè ocuparà l’espai on hi havia els serveis comuns de la Batllia i en deixar d’existir això és un espai que estava buit. Ara el condicionarem perquè la biblioteca pugui anar allà i tindrà un millor accés i més visibilitat. Ara mateix, ningú sap que aquí tenim una biblioteca. En canvi, en el nou indret fins i tot tindrà visió de cara a l’exterior. Es podrà veure fins i tot des de fora. Però vaja, és més que res a nivell organitzatiu i perquè nosaltres necessitem espai. I ara s’ha donat la circumstància que ho podem fer.
El personal que vagi ara cap al ministeri entenc que no veu canviada cap condició. No sé si hi ha gaire neguit.
Ara se’ls passarà la llei perquè la puguin analitzar.
“No és per fer crítica a ningú perquè el balanç i les crítiques les ha de fer algú altre i no pas jo, que tinc un càrrec institucional i no em toca a mi dir segons què. Ara bé, sí que s’ha de dir que el Consell Superior no estava estructurat. Això no funcionava”
Al sindicat, entenc.
Pensi una cosa, el Consell Superior de la Justícia no té un sindicat propi. Hi ha un sindicat de l’administració de Justícia. I com que abans era tot el mateix… el que hi ha és una agrupació de personal a qui li donarem trasllat del document perquè els que estiguin afectats puguin saber quina serà la seva propera normativa. Aquí el que s’ha fet és una llei bàsicament amb els mateixos drets i obligacions que regula la llei de la Funció Pública general. Possiblement amb les seves especificitats, com li passa al Consell General, per exemple, amb el seu personal. El personal del Consell Superior no tenia aquesta llei i ara la tindrà.
I això a l’administrat, no al treballador, com li ha d’afectar? Què ha de veure? Què ha de notar?
El ciutadà el primer que veurà és que tot això està més ben organitzat, més ben estructurat, i que aquestes eines permeten prendre decisions a un òrgan de govern que pretén dur a terme les seves pròpies polítiques. Podrem decidir quines són les àrees que s’han de complementar, a quines se’ls ha de donar més suport… i si ens quedem amb el cos judicial, que és el que d’alguna manera pretenem, encara que d’alguna manera ja el teníem, però ara sabrem exactament quines són les places vacants que hi ha, quan es produiran, si s’ha de dotar de més places de batlle, més places de fiscal… tindrem més elements per determinar si hi ha algunes incorporacions que realment corresponen fer o no i, si és el cas, dotar-les pressupostàriament. Ara si el ministeri de Justícia diu que no té diners, hi ha vacants que no es poden cobrir. Tindrem molta més autonomia pressupostària i, per tant, tindrem moltes més possibilitats de poder decidir. I els ciutadans això ho notaran, segur.
I en l’ideari dels integrants del Consell Superior, preveient que tindran aquest mecanisme normatiu en alguns mesos, en què estan treballant?
Quedi clar que aquesta eina ha de passar, primer, tots els tràmits. Primer s’han de fer les consultes amb les parts afectades per tal de consensuar el text…
La ministra va dir que pensava que al juny es podria portar al Consell General el projecte de llei.
Una data fantàstica. I després, quan entri a tràmit parlamentari, doncs seguirà el seu curs, amb esmenes o sense esmenes… i després s’introdueix un període transitori d’entrada en vigor d’aquesta llei, perquè el ministeri de Justícia s’haurà de preparar per assumir tot aquest personal que li arribarà, aquestes noves competències, com les haurà d’assumir, i s’ha d’estructurar. Per tant, ens hem fixat en un període de sis mesos, des del moment que s’aprovi i es publiqui, perquè entri en vigor per tal que el ministeri de Justícia es pugui estructurar. Es pugui estructurar d’alguna manera amb el personal que necessiti, etcètera etcètera. No ens enganyem. Potser ens anem a després de les eleccions i quan ja hi hagi un nou Govern. Però l’important és que tindrem l’eina i la possibilitat de poder tirar endavant el projecte que nosaltres vam elaborar quan vam arribar aquí. Un projecte per al qual necessitàvem tot un seguit de canvis legislatius. Ara ja els tindrem i, després, doncs, aquelles idees que teníem al cap les podrem desenvolupar.
Però entre una cosa i una altra, com a molt els quedaran un parell d’anys de mandat.
Si amb un any fem aquest canvi legislatiu, ja serà un pas importantíssim, perquè quedarà tot això limitat. Després pensi que durant tot aquest període, aquests dos anys que hem estat aquí, hem fet moltes coses. L’altre dia, arran de l’Obertura de l’Any Judicial, ho vaig comentar fent balanç una mica de tot el que s’havia de fer. S’ha endreçat, tot això. I no és per fer crítica a ningú perquè el balanç i les crítiques les ha de fer algú altre i no pas jo, que tinc un càrrec institucional i no em toca a mi dir segons què. Ara bé, sí que s’ha de dir que no estava estructurat, tot això. Això no funcionava, i no funcionava perquè justament no hi havia cap limitació de competències correcta. No estava tot això ben estructurat, no hi havia personal. Fixi’s que en dos anys hem tingut un Tribunal de Corts del qual han marxat cinc magistrats. Del Tribunal Superior també es va jubilar el president i algun altre magistrat que també es va jubilar. Es va haver de tirar endavant la implementació de tot el pla de xoc, es va haver de solucionar tot el tema intern del personal… tot això ho hem fet en un any o un any i mig. Els fiscals es queixaven…
“Que el Tribunal de Corts sembla una fiscalia bis? Efectivament, aquí s’ha produït una situació concreta molt específica. Jo crec que el que està passant aquí es produirà amb més mesura quan la figura del fiscal general estigui dins de la carrera judicial. En cas contrari, com ara, no passarà”
Encara es queixen.
Es queixen, i en algunes coses tenen raó. Per exemple, que tenen vacants, que no tenen places… doncs escolti, hem hagut de prioritzar. Hem hagut de planificar. Quan vam arribar no hi havia res de planificat. Vam arribar aquí i no sabíem quants magistrats s’havien de jubilar. No hi havia cap planificació feta. Tal dia es jubila aquest, tal dia es jubila l’altre… Res de res. Ens ho hem anat trobant. I ho hem anat tirant endavant. A Tribunal de Corts es jubilaven uns magistrats i el dia que plegaven els altres ja estaven nomenats, excepte un el procés de selecció del qual hi ha hagut una impugnació com bé sap. Però la resta es va fer tot. Què passa amb la fiscalia? Doncs que hem hagut de prioritzar. Hem mirat què passava al Tribunal Superior, després hem baixat al Tribunal de Corts, i després del Tribunal de Corts hem baixat a la Batllia i a la fiscalia. I ara estem en aquest punt. L’altre dia vam aprovar ja tres places per concurs-oposició per a batlles i tres per a fiscals. I ara hem de seure amb la fiscalia i parlar amb ells. I veure quines necessitats tenen, com es volen estructurar. Ja hem parlat amb el fiscal general per mirar de trobar-nos i analitzar la situació conjuntament. A partir d’aquí ens hi posarem.
Una de les coses que qüestionen els fiscals és que se’ls puguin posar limitacions, però des de fora també es fa estrany que d’un dia a l’endemà, un fiscal pugui esdevenir magistrat. No sé com es pot resoldre, això, sincerament. Més amb la circumstància de la petitesa del país. I aquí no hi ha 50.000 jurisdiccions. I resulta que, de seguida, els advocats veuen que el Tribunal de Corts s’ha convertit en la fiscalia segona part.
Efectivament, aquí s’ha produït una situació concreta molt específica. Jo crec que el que està passant aquí es produirà amb més mesura quan la figura del fiscal general està dins de la carrera judicial. Vostè sap que el fiscal general pot ser una persona que vingui de fora.
Com ara.
Exacte, com ara, que no ve de la carrera judicial. Per tant, aquest senyor, aquesta persona, una vegada ha acabat el seu mandat, plega de fiscal general i ja no pot entrar a la carrera judicial perquè no prové de la carrera judicial.
D’acord, però el fiscal general, si és un fiscal de carrera, pot tornar a la fiscalia.
Aquí està. Aquí què passa? Que ens hem trobat que el fiscal general que hi havia fins al darrer canvi, era una persona que formava part de la carrera judicial. I en ser fiscal i després entrar a magistrat és quan s’ha produït aquesta situació.
Es refereix a peticions de recusació, abstencions…
Exactament, això es produirà molt menys si és un fiscal adjunt qui passa a magistrat. Perquè els fiscals adjunts porten els seus assumptes i són com els batlles d’instrucció penals. Que si mai accedeixen a una plaça de magistrat poden tenir unes certes incompatibilitats amb aquells assumptes que han portat. Però un fiscal general no. Un fiscal general és un òrgan jeràrquic. I això és el que ha generat aquests problemes al Tribunal de Corts. Moltes inhabilitacions i moltes recusacions. Ell, la persona, el fiscal general que ve de la carrera judicial, al passar a magistrat, és quan s’ha produït això. És un cas molt específic. Per a la resta, i ja n’estem parlant, no hi ha d’haver dificultats majors. Les que té qualsevol persona que té incompatibilitats en un país petit com aquest. La carrera judicial tal i com està fixada ara funciona. L’andorranització està garantida, de quatre torns que hi ha per poder accedir a la carrera judicial tres són interns i un només extern…
Extern però també pot ser algú del país!
Exactament, també pot ser algú del país.
Serà una persona de fora de la carrera judicial. Però pot ser un advocat.
O un jurista o el que sia, exactament.
Fins al punt que en aquesta darrera ocasió, en el concurs per a la provisió externa hi havia una persona interna.
Això és una incongruència!! Això sí que és una incongruència. I en la modificació de llei que estem promovent hem demanat que aquells que vulguin concursar en un procés extern no puguin ser interns. Les persones internes ja tenen tres torns. I el que no té sentit és que després de tenir tres torns, encara et puguis presentar en el quart, a l’extern. D’alguna manera és com un frau. No reuneixo els requisits per presentar-me en intern, no tinc l’antiguitat necessària, per exemple, i doncs em presento a l’extern però sóc un magistrat o un batlle, en aquest cas batlle, o fiscal. Això és una incongruència i creiem que no pot ser. Si ets intern, t’has de presentar als torns interns. Però no a l’extern. I per això hem demanat una modificació i espero que s’acabi acceptant.
No tinc al cap les exigències per als interns, però des de fora podria semblar en aquests últims concursos per al Tribunal de Corts que algú pensava que estaria tot arranjat i així, els batlles interns ho coparien tot.
Exacte. Podria semblar-ho.
Tornant a la qüestió del fiscal general…
A la figura, eh.
Sí, a la figura del fiscal general. Pel que diu vostè, s’ha d’entendre que seria millor disposar sempre d’un fiscal general extern? Perquè li diran els fiscals que resultarà que no podran progressar mai…
En el cas que un fiscal adjunt volgués postular a fiscal general és on hauríem de mirar de trobar una solució. Ara no és un tema urgent, però sí que hi hauríem de començar a reflexionar. Mirar quina fórmula es podria trobar per encabir d’alguna manera una possibilitat que aquests fiscals poguessin optar a una carrera professional sense que es vegis frustrades les seves aspiracions. Hem de ser imaginatius en buscar una fórmula. Però no m’atreveixo ara a dir quina podria ser.
Suposo que per la petitesa del país i de la institució no seria viable ni sostenible crear alguna mena de fiscalia especialitzada, una fiscalia de jurisdicció…
És complicat. Que en un país petit hi hagi d’haver una fiscalia anticorrupció, un fiscal especialitzat en violència de gènere, un altre en… no sé, potser hi haurem d’anar arribant de mica en mica. Miri, potser en matèria financera seria interessant. A França ho tenen. Tenen el ‘parquet financier’ que nosaltres vam visitar l’any passat per veure com funcionaven. És una institució relativament jove. Es va crear a través d’una llei del 2014 i potser a nosaltres ens hagués anat molt bé amb tot aquest seguit de casos de blanqueig que s’han hagut d’investigar, amb la intervenció que hem tingut d’un banc… Potser hauria anat molt bé, aquesta fiscalia. Però això necessita una llei que la creï i que després la doti de personal, de gent qualificada, de tècnics… A França gairebé mai treballen amb la policia si no amb especialistes en Dret, en finances… gent que és la que fa les investigacions. I que sovint arriben a acords econòmics i solucionen moltes controvèrsies. Ara potser ja hem fet tard, però també s’hauria pogut mirar per aquí. Aquesta seria una de les fiscalies que tindria més sentit en aquests moments.
“La carrera judicial tal i com està fixada ara funciona. L’andorranització està garantida, de quatre torns que hi ha per poder accedir a la carrera judicial tres són interns i un només extern… I que en el procés extern hi pugui participar algú intern… és una incongruència! Ja hem demanat que es modifiqui”
De fet, des del Govern es volen potenciar tot el que són els mecanismes d’acord, sigui l’ordenança penal, ampliant més el catàleg de delictes, fins i tot, siguin els acords de conformitat. Tot això és vol potenciar i en els acords de conformitat, les parts cerquen amb la fiscalia un acord i encara que després l’ha de validar el Tribunal de Corts, el pacte és previ i no calen llargues vistes ni tan sols una instrucció desmesurada.
Això mateix. Això és el que s’està promovent ara des del ministeri. Això ho pot anar bé. Això pot anar bé per desencallar alguns assumptes i ja amb les ordenances penals s’han solucionat molts temes. Aquestes coses sempre van bé per desencallar el sistema judicial. Ara, si el sistema és més garantista o ho és menys seria un debat diferent. Però sí, en aquests aspectes sí, hem de mirar de promoure més aquests aspectes. Però això ja són més aviat qüestions de política judicial que no em corresponen. Jo, com a president del Consell Superior de la Justícia, i el Consell Superior de la Justícia és l’òrgan de gestió i el que d’alguna manera ha de vetllar perquè la Justícia sigui independent i funcioni correctament. Més enllà d’això, sí que podem aportar idees, evidentment, que podem fer propostes com ara hem fet, i si tenim bona sintonia amb el Govern i se les escolten, fantàstic.
Més enllà de repassar una mica la situació jurisdicció per jurisdicció, de manera global, vostès noten que hi hagi, ja no dic entre jurisdiccions o institucions judicials, si no malauradament entre persones alguna mena d’enfrontament o enquistament o pugnes… que acabin derivant en una mala repercussió per a l’administrat. Allò de què dos es barallen i el tercer va rebre, i aquí el tercer seria el justiciable. Li ho dic, també, pensant en aquesta darrera recusació de la fiscalia respecte d’un magistrat. No sé si hi ha una mena d’enverinament. ¿Fins a quin punt hi ha personalismes darrere d’aquestes històries? ¿Hi ha realment un tema estrictament jurídic? ¿Què hi ha? Ja sé que vostè intentava separar, per exemple, la figura de la persona que ocupava la fiscalia general, amb què és la institució de la fiscalia. Però al final no sé si hi ha algú que s’aferra tant a la cadira que es pensa que la cadira és seva.
Jo crec que, bé, en fi, que tampoc em toca examinar i parlar de certes qüestions, perquè en definitiva és un tema que no crec que únicament, si és que passa, passa aquí, deu passar a totes les administracions, a totes les empreses, a la vida en general. La condició humana ho fa, això que hi hagi competència, que hi hagi gent que vulgui passar per damunt dels altres, però això és una condició innata a la condició humana.
El problema és que hi ha un tercer que pot anar a la presó per aquestes picabaralles, que es pot quedar sense patrimoni per aquestes picabaralles…
Jo no crec que arribi a aquest punt, perquè si nosaltres haguéssim detectat això és quan aquí es posaria en dubte una mica la independència. Nosaltres no hem detectat això. Una cosa és que hi pugui haver pugnes personals o diferències de conceptes, de maneres de fer, de veure les coses, etcètera, etcètera, entre un grup de persones, que això no únicament passa aquí sinó que passa a tot arreu, i l’altra cosa és que això després tingui incidències i conseqüències en les decisions que ells prenen. Aquí és on si això fos així és on hauríem d’intervenir. Pel moment nosaltres no hem detectat que això sigui així. Sí que hem vist que hi ha algunes coses inaudites, una mica estranyes, que han passat, com per exemple una recusació d’un magistrat per part de la fiscalia. És una cosa que no havia passat mai. Però també tenen dret a fer-ho, perquè no oblidem que un fiscal és una part. Per tant, si en aquest cas ha considerat aquella persona estava contaminada o tenia unes certes inhabilitacions per amistats o el que sigui, s’han acollit al seu dret i aquí els tribunals s’han pronunciat. Aquí no hi tenim res a dir encara que sí que xoca. Una recusació que normalment és una cosa que utilitzen els advocats en defensa dels seus clients, en aquest cas ho ha fet la fiscalia. És una mica estrany, sí, té el seu dret de fer-ho. Cadascú que en faci la lectura que vulgui. Jo no em pronunciaré més sobre això.
I el Constitucional també ho ha avalat.
Exactament, per tant… Ara, és perillós, això. És perillós, no aquest tipus de recusació en concret, sinó en general. Totes les recusacions. Perquè les recusacions en un país petit com el nostre pot arribar a passar que al final ningú pugui impartir Justícia. Això és un problema i una cosa que jo anteriorment he posat de manifest en els mitjans de comunicació: si tampoc pot venir gent de fora, que ara actualment la llei ho permet. Perquè de cada quatre torns, un pot ser extern. Però si tampoc no el deixen venir, arribarà un moment que sí que podem tenir un problema. Per tant, mire-m’ho.
Repassem ràpidament les jurisdiccions. Per a la Batllia vostès acaben de convocar tres places.
Sí, de batlles de reforç.
D’acord, batlles de reforç. Però en general, la primera instància com la tenim? Perquè encara, suposo que és pels temps passats, però encara, de tant en tant, hi va havent un petit degoteig, que espero que cada cop sigui més petit, però de sentències del Constitucional donant raó a recursos d’empara per dilacions indegudes. No sé si ja estem a les acaballes d’aquest episodi d’expedients que un bon dia algú o alguns es van oblidar al calaix o és que la Batllia encara va amb una sabata i una espardenya.
Aquí hi ha varis factors que s’han de posar damunt de la taula des del meu punt de vista. Aquests assumptes que vostè posa en manifest, nosaltres ho hem analitzat tot això. Ho hem estat mirant. Per què es produeixen aquestes dilacions indegudes? Hem fet fer uns informes pels serveis d’inspecció, hem vist exactament quin batlles i quines batllies s’han vist afectades per aquest tema, i tot això ens ha portat a l’anàlisi de què un dels factors, per exemple, què s’ha produït aquí. Doncs, quin és? Tots aquests batlles que fa molts anys que tenen alguns assumptes, molts d’ells els tenen perquè abans aquella plaça l’ocupava un altre batlle i com que ha promocionat ha deixat tots aquells afers allà. Després hi ha temes molt vinculats al codi de procediment. Amb civil, per exemple, hem detectat que amb el nou codi les coses funcionen relativament bé i els procediments van tirant endavant, les sentències surten força bé, amb els temps que tocaria, o sia que funciona. Però, en canvi, tots aquells temes que encara s’estan tramitant amb el procediment civil anterior estan costant més de sortir. Per què? Perquè el procediment anterior no és tan àgil.
“Sí que hem vist que hi ha algunes coses inaudites, una mica estranyes, que han passat, com per exemple una recusació d’un magistrat per part de la fiscalia. És una cosa que no havia passat mai. Però també tenen dret a fer-ho, perquè no oblidem que un fiscal és una part”
I no es pot col·locar un batlle que es dediqui a treure exclusivament l’estoc vell?
El que hem promogut aquí és que les batllies aquestes generals de civil que tenien aquest gruix important d’assumptes, els hi hem posat un secretari de reforç, un secretari tècnic que precisament els pot ajudar, d’alguna manera, a cercar-los jurisprudència, a mirar una mica els antecedents de fet, a deixar-los uns projectes de sentència que després el batlle ha d’examinar i resolgui.
Que els esporguin el camí i el marqui una mica.
Sí, perquè aquests secretaris tècnics tenen aquesta funció. Juristes que estan preparats, que saben de dret i que, per tant, la seva funció és aquesta, que pugui ajudar el batlle a adoptar una sentència. Doncs escolti, ara els hi hem posat aquests secretaris. Què ha passat? Doncs que una d’aquestes batllies, una de les seves titulars va promocionar al Tribunal de Corts. Aquesta Batllia, vacant, s’ha hagut de cobrir amb una batlle de reforç, però quina mala sort, benentès, que aquesta batlle de reforç està embarassada i ha hagut de causar baixa. Ara hauran de suplir aquesta Batllia mentre aquesta senyora no es torni a incorporar, amb altres batlles que facin les coses essencials. Aquestes coses fan de vegades que es produeixin aquests retards. Si haguéssim tingut un altre batlle de reforç potser l’hauríem pogut posar allà. Però no l’hem tingut. Hi havia una batlle que va pujar al Superior i es va cobrir la seva plaça i ara havíem posat una altra batlle de reforç per aquesta altra plaça vacant. Ara tornem a treure concursos. Però els procediments són lents. Són lents perquè són procediments de selecció, són concursos-oposició, i això vol temps. Ara bé, jo crec que, en general, la Batllia, en termes generals, està molt millor ara que quan vam arribar.
Ho té clar.
Penso que estan molt més ben organitzats, potser una mica millor. I sí que és cert que encara els falta, d’alguna manera, poder-se treure tot això que tenen a sobre. Esperem que amb aquesta nova modificació legislativa ens donin aquestes competències i puguem incidir per tal que això vagi millorant i després que hi hagi reformes legislatives quant a procediments, com el codi de procediment penal, sobre el qual la ministra hi està fent una reforma, puguin ajudar que els temes d’instrucció penal vagin molt més ràpids. És que tot això va vinculat al tema de l’organització. És molt important, el tema de l’organització i funcionament dels òrgans judicials. És bàsic que cadascú sàpiga què ha de fer i que cadascú tingui el sou personal. Pensi que respecte el pla de xoc no ha estat fins ara que pràcticament totes les batllies tenen els seus efectius. És que fins ara no hi eren. Això també ha condicionat molt. Una Batllia que ha tingut falta de personal, que ha tingut baixes… això ha significat que la càrrega de treball hagi pujat moltíssim, el ritme hagi baixat i que no tots els assumptes hagin sortit. Ara en aquests moments ho tenim força ben cobert això. I crec que ens hem de donar un any de marge per veure si tot això dona els seus fruits.
De fet, vostè ja ho ha dit en anteriors converses, que quan hi hagi tot el personal al seu lloc i tots els mecanismes legals o els marcs normatius necessaris a punt, llavors serà quan es podrà exigir responsabilitats de veritat: vostè no ha fet la feina i ara té les eines.
Ni més ni menys. Pensi també, i no ho hem comentat, que hi va haver l’entrada en vigor de l’expedient electrònic judicial, i això és molt important, que també fa que el funcionament de la Justícia vagi molt millor.
Segur? Per què hi ha advocats que també es queixen.
Això és una cosa que sempre hi és. La queixa sempre hi serà. Hi haurà sempre gent que voldria quelcom millor, que no ho veu bé… però en termes generals, l’expedient electrònic judicial ha tingut una molt bona acceptació i està funcionant. Que podria ser millor? Possiblement sí. I intentarem que sigui cada vegada millor. Però també podria ser pitjor.
Això està accelerant els processos?
Jo crec que sí. Crec que això funciona. Les comunicacions són molt més ràpides, tot funciona d’una altra manera. Ara bé, aquí hi ha un procés de transició d’uns procediments antics que teníem a uns procediments nous que ara han començat a funcionar, com el codi de procediment civil, el codi de procediment penal que vindrà… tot això farà que tot funcioni millor. N’estic convençut.
El codi de procediment civil funciona, eh. No sé si els batlles es troben gaire còmodes amb qüestions com l’oralitat… de vegades és més fàcil estar davant de l’ordinador i anar fent sense veure ningú.
Està plenament acceptat i parlant amb ells, li asseguro que els batlles estan contents.
Del Tribunal de Corts, els dies previs a l’Obertura de l’Any Judicial ja en va parlar una mica. A més, ara el plenari del Superior els ha donat la raó amb la impugnació feta per una batlle contra el procediment.
El ple del Tribunal Superior ha considerat per unanimitat que la llei en base a la qual el Consell Superior de la Justícia va activar el procediment de selecció és plenament constitucional. No s’ha qüestionat mai el procediment seguit. Si no la norma en base a la qual es va fer.
I ara?
Es poden obrir diversos escenaris. Un, que la demandant, en aquest cas, no insisteixi. I es digui que ha arribat fins aquí, que l’han convençut i no vagi més enllà. Si això fos així, es farien les gestions necessàries perquè es pugui incorporar la magistrada seleccionada. Però també hi cap que es pugui formular, evidentment, un recurs d’empara.
Portar l’afer al Constitucional.
Sí, però el Tribunal Superior ja s’ha pronunciat i ha dit per unanimitat que és constitucional, aquesta llei. En concret, els articles que la recurrent. Per tant, el recurs d’empara l’ha de formular en base a la vulneració d’un dret fonamental. Pot al·legar que la sentència no està ben fonamentada, però ho està, de fonamentada. Una altra cosa és que pugui agradar la decisió i el seu contingut o no. Nosaltres ja havíem dit que ens semblava que la llei i la interpretació que se’n feia era plenament constitucional.
Vostès han parlat amb la jutge espanyola que havien triat?
Ella té el seu advocat i ha estat codemandada. Ha format part del procés i té un advocat que la defensa.
Li ho dic perquè no sé si amb el temps que ha passat i el rebombori que hi ha hagut, la senyora Míriam de Rosa continua estan interessada a treballar a Andorra.
Jo crec que ara el que hem de fer és ser cautelosos, ser prudents. El que hem de fer ara és esperar si, malgrat que aquesta sentència sigui ferma, hi ha un recurs d’empara. Hem d’esperar si l’altra part fa recurs d’empara i després ja veurem. Ara per ara no seria prudent contactar amb aquesta persona.
“Pensi que respecte el pla de xoc no ha estat fins ara que pràcticament totes les batllies tenen els seus efectius. És que fins ara no hi eren. Això també ha condicionat molt. Ara en aquests moments ho tenim força ben cobert això. I crec que ens hem de donar un any de marge per veure si tot això dona els seus fruits”
Esperant a veure com s’acaba de tancar aquest capítol, vostès ja van dir que sobre el Tribunal de Corts, que per raó de jubilacions s’ha acabat formant per diversos exfiscals que no donen gaire bona sintonia als advocats, no hi ha gran cosa més a dir-hi.
Doncs no. El que hem de mirar és, efectivament, si això es resolt ràpidament, si es pot incorporar aquesta nova magistrada, que seria l’ideal, i això faria que hi hagi el que diu la llei, que estableix que al Tribunal de Corts hi ha d’haver cinc magistrats, que en aquests moments no hi són, només n’hi ha quatre. Això aniria molt bé, que el Tribunal de Corts tingués un altre magistrat . Perquè, fixi’s, el Tribunal de Corts ens està demanant, a través de la Batllia, moltes habilitacions perquè batlles puguin pujar a completar sala, perquè hi ha moltes incompatibilitats. Això està garantit, per ara. Es farà. No hi haurà problema. Però com més aviat tinguem aquesta magistrada allà farà que aquestes habilitacions vagin a menys. I que es puguin fer més judicis perquè aquesta magistrada, evidentment, no en tindrà cap, d’incompatibilitat.
Sobretot si acaba sent la persona que havien triat, la jutgessa de De Rosa.
Això mateix. La seva presència ens ajudarà molt. Al Tribunal de Corts i al ciutadà. I és clar, la percepció que pot tenir el ciutadà, és molt comprensible. Perquè quan acudeixes a la segona instància, quan vas al Tribunal de Corts, la teva expectativa és que et jutgi un magistrat i no un batlle. Això és l’excepció, que hi hagi un batlle allà. És per casos molt puntuals. Cert que tenim aquesta fórmula que ens permet fet aquestes habilitacions. I de moment les anem fent. Però és clar, hi pot haver un moment que pot no ser possible. Esperem que no i que tot això es pugui resoldre abans. Però és que hi podria haver alguna causa que no hi hagi cap jutge que la pugui fer perquè estiguin tots contaminats. Es podria donar aquest cas. Actualment hi ha tribunals que ja estan conformats per dos batlles. Pensi que això és un degoteig constant.
De quines xifres estem parlant?
Al mes de gener s’han fet més de trenta habilitacions. A una per dia. Això és enorme. Això és una disfunció. Això és una disfunció evident, claríssima, de què el sistema no funciona. Aquestes modificacions legals que necessitem impedirien que això passés, perquè les coses s’haurien de fer d’una altra manera. Per això és urgent i la ministra n’és conscient, ho sap i n’és conscient. I hi està treballant, en tot això.
La ministra parla de crear tribunals unipersonals.
Això també és una bona idea.
Però no sé si és prou garantista.
Sí, perquè hi ha qüestions que no cal que sigui tot un tribunal, el que et jutgi. Escolti, al final, assumptes de delictes menors, de qüestions poc importants, els pot fer un sol magistrat. Ja es feia abans. I es va canviar perquè fossin tribunals col·legiats. Això, els tribunals unipersonals, no han de ser pas dolents. Al contrari, el que farà és que hi hagi més agilitat. I no es vulnera cap dret perquè tens la possibilitat de fer recurs d’apel·lació si no estàs d’acord amb la resolució.
I si passem al Superior, una mica el que s’han trobat a Corts, s’ho estan trobant ara a la jurisdicció superior. Jubilacions. El magistrat Yves Picod es jubila, la magistrada Fàtima Ramírez l’han renovat però s’ha jubilat a Catalunya i, per tant, més aviat que tard també ho deurà fer aquí…
Legalment té un marc legal que són els 75 anys.
“En termes generals, l’expedient electrònic judicial ha tingut una molt bona acceptació i està funcionant. Que podria ser millor? Possiblement sí. I intentarem que sigui cada vegada millor. Però també podria ser pitjor”
Encara li falta, doncs.
Encara li falta i, per tant, esperem que tingui molta salut i encara pugui estar molts anys amb nosaltres… El Tribunal Superior, a veure, què ha passat al Tribunal Superior? El senyor Picod es jubila ara, però el senyor Andrés es va jubilar l’any passat, poc abans també s’havia jubilat la senyora Conté… també hem tingut jubilacions, aquí. Aquestes jubilacions que hi ha hagut també ens les hem trobat, nosaltres. Però bé, ja hi hem trobat solució. Estem trobant solucions. Però quan tu arribes en un lloc on no hi ha cap planificació clara… Tampoc hi ha tants magistrats. Entre batlles, fiscals i magistrats, en total són quaranta, quaranta i escaig. Una mínima planificació hi hauria hagut de ser. I no hi era. I no només entre els magistrats, també entre el personal. Al Tribunal de Corts se’ns van jubilar també dos secretaris judicials de cop. Tot això, si tens els mecanismes, tens una planificació i estàs estructurat, ho pots preveure. I en això estem, en tenir les coses més ben estructurades per poder-les preveure. I poder dir, l’any que ve es jubilarà aquest, aquest i l’altre. Doncs ja es poden iniciar els tràmits i planificar-ho tot. Això requereix dedicació i fer-ho bé.
Al Superior també hi ha el mecanisme de l’extern.
Igual. Siguin al Tribunal de Corts o al Superior són magistrats. Per tant tenen la mateixa condició i el mateix requisit. Aquí també hi ha allò dels oferiments i que també desapareixerà. I s’optarà pel concurs intern. I es demanarà especialització. Sobretot això té molt sentit en un tribunal superior. Té molt sentit que la persona que tu posis allà, a banda de tenir una experiència, ser un bon jurista i fer molts anys que es dediqui a l’àmbit jurisdiccional, doncs evidentment també es demanarà que tingui una especialització. Perquè no és el mateix algú que ha estat tota la vida fent dret civil i hagi de jutjar casos civils que no que, de cop, el posis en una sala penal. Això té molt sentit. L’especialització és una de les coses que hem introduït a la reforma i ha de ser un requisit, essencial. Si no tens l’especialització no hi pots anar. Què pot passar, que de vegades no tinguem magistrats. Doncs escolti, hi ha magistrats, fora, que són especialistes en dret administratiu, en dret civil, en dret mercantil… però també han fet penal. I saben una mica de tot. I una altra cosa important és que hem posat en marxa tota la bossa de substituts. Hem convocat la dels emèrits, farem la dels substituts de fora… i anem creant aquesta bossa. Aquí tampoc no hi havia cap bossa. Ni de batlle, ni de magistrat, ni de substitut, ni de res. Fixi’s, en dos anys, la feina que s’ha estat fent.
A nivell de Superior, doncs, sia la sala que sia, no hi ha especials urgències, ara mateix.
Ara què passa. Hi ha unes recusacions que s’han fet a la sala penal pel ‘cas BPA’. Ja veurem això com s’acaba. Perquè la fiscalia també ha demanat més temps per mirar-se els recursos i, amb tot, comptat i debatut, ens anirem més enllà de l’estiu. I d’aquí a després de l’estiu, ja hi haurà alternatives.
Yves Picod ja s’haurà jubilat.
El senyor Picod ja s’haurà jubilat i nosaltres potser ja haurem trobat alternatives. Haurem obert aquesta bossa de magistrats i potser tindrem algun magistrat de fora que ens pugui ajudar.
La idea és que hi hagi algun substitut que es pugui integrar a la sala penal pel ‘cas BPA’.
L’objectiu és tenir aquesta bossa, o la que sigui, per poder fer front a les circumstàncies que escaigui.
A nivell civil i administratiu no hi ha problemes.
A nivell civil està coberta la sala i quant a administratiu potser anem tirant però caldrà algun reforç. Potser una mitja plaça. N’hem de parlar amb el president del Tribunal Superior perquè ens digui si cal o no i ens ho justifiqui. Hem de veure la càrrega de treball i si en tenen molt o en tenen poc. Potser també hi ha algunes incompatibilitats que s’estan creant. Però en administratiu les incompatibilitats no són preocupants, perquè duren un any o dos anys però després ja s’acaben. Van ràpid, les incompatibilitats en administratiu. És més difícil en civil i en penal perquè les causes duren més. Ara tenim una magistrada que havia estat batlle i hi pot haver algunes incompatibilitats, per algunes coses que ella havia portat, però això una vegada la batlle de reforç faci les noves sentències i les altres s’hagin evacuat, en un any i mig o dos està tot resolt. Per tant, ens hem de donar aquest termini.
Pel que fa a les causes pendents, tot el que arriba es va resolent, i el problema és reduir els estocs antics. O així ho he entès de les darreres dades facilitades.
Sí.
Superior inclòs.
Al Superior no tant. El Superior està pràcticament al dia i va funcionant. Estoc, estoc el Superior no en té. El Tribunal de Corts en té per totes aquestes circumstàncies que hem anat dient i perquè tres magistrats es van dedicar a fer una sentència molt voluminosa, molt gran, de moltes pàgines, i que els ha portat molt temps. Però on realment tenim més problemàtica és a la Batllia. Però si els donem les eines penso que pot anar tirant. No diré ràpid, però va sortint.
I la darrera qüestió o gairebé: els inspectors com els tenim?
Sobre el servei d’inspecció pensi que quan nosaltres vam arribar els inspectors ja estaven aquí. Ja estaven nomenats i no hi hem tingut gran cosa a fer.
“Una cosa és que hi pugui haver pugnes personals o diferències de conceptes, de maneres de fer, de veure les coses i l’altra cosa és que això després tingui conseqüències en les decisions que ells prenen. Aquí és on si això fos així és on hauríem d’intervenir. Pel moment nosaltres no hem detectat que això sigui així”
Però un el van renovar.
Sí, un l’hem renovat. Però pensi que són mandats de tres anys i tres anys i ja estan en el darrer mandat que els queda. Quan vam arribar, durant el primer any tampoc teníem una visió clara del que s’havia de fer o no s’havia de fer en la qüestió dels inspectors. Però ara en aquests moments ja hem previst una altra plaça per a l’any que ve.
Una tercera plaça.
Sí, un tercer inspector. I li diré perquè. La inspectora que tenim s’està dedicant a un projecte concret que és el dels mòduls judicials. Aquesta inspectora ha constituït un grup de treball i tenim l’ajuda de l’Estat francès. Ens han fet arribar un especialista en estadística i esperem tenir un primer informe d’aquests mòduls judicials cap a l’estiu. I a partir d’aquí ja tenir la foto feta de cap a on anar amb els mòduls judicials. En quedar aquesta inspectora condicionada, fent la tasca dels mòduls, s’ha pensat que s’havia de reforçar la qüestió de la inspecció no solament per aquest projecte si no també per fer una transició de la inspecció correctament. Els dos inspectors acabaran el seu mandat pràcticament al mateix moment. I per fer una transició correcta hem pensat de tenir un tercer inspector perquè quan aquests senyors hagin de deixar el seu càrrec no ens quedem sense cap inspector. Per això hem demanat aquesta nova plaça. En el pressupost se’ns va aprovar, ara verificarem que efectivament hi sigui i en el moment que ho verifiquem nomenarem un tercer inspector que complementarà una mica la feina de les inspeccions alhora que li hem donat una volta també a la qüestió de les inspeccions. I estem elaborant una guia de la inspecció que estem consensuant amb tots els òrgans jurisdiccionals. Això anirà molt bé. Així, aquest inspector que s’incorpori no farà només les inspeccions diguem-ne tradicionals si no que podrà fer ja algunes inspeccions de tipus temàtic. Anar a veure un cas concret, unes batllies en concret, un tribunal en concret… La inspecció no únicament ha de tenir funcions disciplinàries, d’anar a buscar si s’ha comès alguna infracció. També es tracta de mirar quin és el problema, què està passant en un determinat lloc. Perquè es produeixen determinats endarreriments, què li falta a una Batllia. Si el personal no està ben organitzat, per exemple. Necessitem aquest tipus d’inspecció. Que ens ajudi a poder determinar quina és la problemàtica per després poder actuar. Prendre decisions. Per això volem aquesta tercera persona, per fer aquestes inspeccions i assegurar una transició coherent quan els altres inspectors pleguin. Cal planificar i no haver d’improvisar i haver d’anar de pressa i corrents.
I els mòduls ja se sap com aniran o fins que no s’acabi el treball que està fent aquesta inspectora no se sabrà res.
Els mòduls s’estan treballant en aquest grup de treball. Però bàsicament se sustenten en la temporalitat i la complexitat. Aquests són els dos factors clau i s’han de modular. I estan mirant la manera com es pot fer. Per això tenim l’ajuda d’aquesta persona que és un especialista en estadística que ens ha proporcionat l’Estat francès i que ell té molta experiència en aquesta matèria i ens pot donar moltes idees sobre aquesta qüestió. I a partir d’aquí, enfocar-ho en el sentit de dir: anem a crear els mòduls inicials. Els mòduls són una cosa que canvien, no és una cosa estàtica. Pot ser un mòdul aquest any i el que ve, potser cal modificar-ho, i es modifica. Però a partir d’uns elements objectius que permeten tenir una visió del que està passant. Ara, per exemple, això no ho tenim. Entre això i la inspecció més temàtica, anar a veure el problema del perquè, perquè no sempre és que el batlle no fa res, de vegades hi ha altres factors. I aquests factors, aquests elements que estem treballant ens els poden donar.