Per començar li volia demanar una mica de balanç de la feina feta tenint en compte que ja s’encara el final de la legislatura. Què destacaria del que s’ha fet en aquest tres anys i mig?
Quan vam començar la legislatura ens vam proposar fer una mobilitat més connectada, una mobilitat més segura; un transport públic competitiu, que fos de qualitat; i a nivell d’energia que fos neta i també que tingués un bon preu, una energia competitiva pels ciutadans i per les empreses. Finalment, quan acabem aquesta legislatura podrem dir que haurem millorat la mobilitat i posat en marxa la transformació d’Andorra tant a nivell del transport com de l’energia. Aquesta legislatura deixa resultats, que de fet ja es noten, i hem pres decisions que portaran una transformació pels pròxims vint anys a nivell d’energia i de transport.
Per exemple?
Hem fet els acords internacionals per portar la línia de d’Adrall fins aquí, hem millorat la connectivitat, hem començat projectes, les obres estan iniciades i finalment també hem aconseguit un finançament extra com pot ser el Banc Europeu d’Inversions, i també hem ampliat i millorat la connectivitat d’Andorra. Hem començat per la base d’aquest bus fins a la Seu, a nivell internacional, i després hem posat les bases per aquest projecte transgressor que serà el tramvia, tan interior com exterior. I a nivell de mobilitat interna podem dir que és un Govern que ha apostat pel transport públic indubtablement, posant una alternativa real al vehicle.
“Ara mateix dubto que tinguéssim un servei de bus molt millor si fos pagant”
Anem a pams i comencem pel bus. Estem a les portes de la temporada d’hivern, un moment amb molta més afluència i més usuaris. Aquesta setmana han anunciat reforços en algunes línies, però quin balanç global fa del servei, tenint en compte també els canvis que hi ha hagut d’horaris i freqüències?
Sí, quan vam començar teníem un transport públic que era funcional. El cas és que vam començar a escoltar la ciutadania, vam fer un procés participatiu i vam reorganitzar la xarxa ja fa un any i mig. D’aquesta manera hem aconseguit, amb les millores que també ens demanava la ciutadania, i millores a nivell d’eficiència dels autobusos, encara potenciar més l’ús del transport públic, que fos més eficient i que tingués més capacitat. Ara ens anem avançant a les temporades. Si bé és cert que potser abans hi havia més dificultats, perquè es treballava potser més sobre la marxa, ara ens anticipem molt més, i amb aquesta escolta que hem fet de la ciutadania tenim una gestió dels recursos molt més eficient i tenim un servei molt més de qualitat, tot i aquest creixement d’usuaris que hem tingut els últims anys, que no és senzill de gestionar. I ara estem en un moment, podria dir dolç, amb les concessionàries, estan fent un bon servei de qualitat, anem augmentant el nombre de busos cada any, i com que tenim un marc establert molt clar amb les concessionàries és molt més senzill augmentar els busos en un sentit o en un altre, com hem fet amb aquesta temporada alta.
Quants usuaris té el servei d’autobús actualment?
Doncs tenim més de 8 milions de viatgers circulant d’usuaris a l’any. Abans, quan vam començar, vam començar amb 2,5 milions de viatgers. Per tant, hem augmentat més de 3 vegades l’ús del transport públic. Sí que la tendència es va aplanant, cosa que és normal perquè les carreteres són les que són, però que estem amb una demanda molt gran fent aquesta alternativa real al vehicle, fent-ho de manera eficient.
Deia que passen un moment dolç amb les concessionàries. S’han solucionat tots els problemes que hi havia o temes com les dificultats per poder donar resposta als canvis pel que fa a nombre de conductors o vehicles disponibles?
Quan vam començar vam fer una feina tècnica important, tècnica i econòmica, amb els dos concessionaris del transport públic. Vam escriure negre sobre blanc tots els condicionants a nivell del bus -si hi ha variacions i es demanen més busos, el tema del combustible o de tots els costos que tenen- basant-nos en la seva oferta inicial. No es va canviar res, però com que el servei va canviar molt amb la gratuïtat, es va haver de fer una addenda important, amb les dues concessionàries, i a partir d’aquí ja estava clar quin era el marc establert per qualsevol canvi o per qualsevol ampliació. Llavors, ara, cada vegada que fem una ampliació de línies, com vam fer amb la L7, és molt senzill calcular quan es paga de més a les concessionàries per aquest servei. Per exemple, hem pogut introduir la L4B, bus nocturn, millores a la L5, L3 i L7 nova fins a Ordino, la L2 cada 10 minuts i s’han posat vehicles nous... Uns canvis que han permès augmentar un 20% el servei mantenint el mateix cost, és a dir, fent un ús més eficient dels recursos disponibles.
Pel que fa a les línies nocturnes, hi ha previsió d’algun tipus ampliació o canvi més a banda del que ja s’ha anunciat?
Nosaltres sempre actuem en base a una demanda. Si hi ha una demanda, doncs hi posem el servei. Hem vist i vam estar parlant amb molts empresaris i amb diferents actors, i vam copsar que hi havia aquesta demanda de treballadors que estaven al centre i vivien, per exemple, a parròquies altes, doncs a poc a poc, anem augmentant el servei en base als nostres ciutadans i empreses.
Però a curt termini no hi ha res que s’estigui treballant?
No, perquè justament ara han posat en marxa un seguit de millores que ja copsen totes les demandes actuals. Hi havia una demanda, també, entre la zona d’Encamp i el Pas de la Casa, de molts treballadors que treballen en aquesta vall, però que es mouen només en aquesta vall. Per tant, vam decidir fer aquesta línia L4 bis per, diguéssim, satisfer tota aquesta demanda. Si eventualment en una altra zona també hi hagués una demanda similar, doncs es podria arribar a plantejar.
“Una dels grans fites d’aquesta legislatura és haver aconseguit que el bus sigui una alternativa real al vehicle”
I amb els comuns treballen perquè hi hagi més coordinació entre línies nacionals i comunals?
Sí. La competència dintre dels territoris dels pobles o de les parròquies, és del comú. I sí que hi ha una feina coordinada amb el departament de Transport i amb els diferents comuns, quan hi ha una línia nova sempre es comparteix. Jo penso que actualment el bus sí que és una alternativa real al vehicle per anar a treballar, per anar a estudiar i per moure’s pel país. Penso que és una dels grans fites d’aquesta legislatura, haver aconseguit que el bus sigui una alternativa real al vehicle. I prova d’això és l’èxit que té, que cada vegada més persones l’utilitzem.
Part d’aquest èxit ve de la gratuïtat. Si no fos gratuït tindríem el mateix número d’usuaris, donant el mateix servei?
Jo crec que el fet que sigui gratuït ajuda, evidentment, a que la persona faci el pas, perquè finalment no té aquest cost que tindria amb el vehicle, amb l’aparcament que hauria de llogar o comprar. I per tant, la importància de la gratuïtat és rellevant, però també és important tenir un bon servei. Tenir un bon servei és bàsic perquè la ciutadania hi cregui, amb puntualitat i freqüències, i això penso que ho hem aconseguit.
És irrenunciable la gratuïtat del bus? I ho dic perquè a vegades entre els usuaris hi ha la sensació que seria millor pagar una mica, ni que fos un preu simbòlic, i tenir un servei millor.
El fet que sigui gratuït no ens limita a l’hora de proveir el nostre servei. El fet que fos pagant, ara mateix, jo dubto molt que tinguéssim un servei molt millor, perquè s’està dimensionant de manera per captar el màxim d’usuaris i de la millor manera possible. Si no arribem a freqüències millors, és perquè tenim les carreteres que tenim. Per això hem d’intentar reduir el màxim de vehicles perquè les persones puguin utilitzar més el servei públic. De fet es fan actuacions per millorar el servei del bus, amb aquests diferents corredors que s’han fet que abans eren inexistents, per exemple, o el carrer de la Unió, on el carril del mig està pensat bastant pel bus.
És evident que la puntualitat està condicionada al trànsit i si hi ha cues, el bus també les farà.
Exacte, la puntualitat està condicionada al trànsit. Si bé és que el trànsit estem mirant de reduir-lo, i és la primera vegada que passa en molts anys, amb aquesta baixada del 5% el 2025 respecte a l’any 2024, tot i incrementar la població. Per tant, hem treballat clarament per millorar aquesta mobilitat i hem posat en marxa, justament ara, aquesta transformació del transport que ha de ser de manera segregada, que seria un canvi pel futur d’Andorra perquè sempre tindria les mateixes freqüències i no estaria el mateix carril que els vehicles. I els resultats finalment també es mesuren amb el temps de trajecte. Les actuacions que hem arribat a fer, la reorganització dels carrers que hem fet, les turborotondes... Tot això el que ens permet és millorar la circulació que és el que determina el temps de trajecte, i tot això també ho hem posat en pràctica durant aquesta legislatura.
Li volia demanar balanç, també, de les línies internacionals, sobretot les connexions amb la Seu que també han guanyat freqüències.
Sí. Hi ha dues empreses que estan fent aquest servei, que les vam autoritzar també amb la condició que tinguessin busos més eficients i, de fet, han comprat busos híbrids. I en aquest sentit, s’han més que duplicat els usos d’aquest transport. El 2025 vam fer 270.000 viatges i l’any 2024, 196.000. Però és que el 2023 ja veníem de fer molt menys de la meitat. Per tant, s’ha més que duplicat l’ús d’aquest transport, bàsicament, posant més servei. Perquè abans teníem cada hora, després vam posar cada mitja hora, i ara, tant a la matí com a la tarda, hi ha un bus cada quarta hora. O sigui, ja tenim més de 30 freqüències al dia. Llavors, el fet de posar més servei, ha fet augmentar la demana clarament, cosa que també passa amb el transport públic a dins del país. Al final, amb una oferta potent com la que tenim ara, la ciutadania ho agraeix i finalment respon.
I es respon plenament a les necessitats dels usuaris? Ho dic perquè sovint són treballadors fronteres, amb horaris complicats... S’han pogut ajustar a tot això?
Sí. S’ha augmentat el que són els horaris, tant a la nit com a la matinada, i això ajuda, per exemple, els treballadors transfronterers, ajuda els estudiants que van a la Seu o els que pugen a Andorra, les persones grans per accedir als serveis... És un servei que ara mateix està funcionant molt, molt bé.
“Jo apostaria per fer conjuntament el projecte del tramvia, des de la Seu fins a Escaldes”
Anem al tramvia. Pel que fa al projecte intern de país, en quin punt es troba?
Jo volia posar de relleu com hem arribat fins aquí. Hem convertit una aspiració de país en un treball concret per fer possible aquesta alternativa de gran capacitat i de millora del transport. Tant a nivell intern com a nivell extern. S’ha treballat durant aquests tres anys i mig de manera ingent amb les tres comuns per definir el traçat i l’aparcament, que ja estan definits i ja ho hem anat explicant i això estarà coordinat amb aquest estudi de la Generalitat, que també hi havia una aspiració de tota la zona de l’Alt Urgell i d’Andorra per fer aquest transport segregat fins a la Seu. Un projecte que no és només per Andorra, sinó també per tots aquests poblets que hi ha de la frontera fins a la Seu i fins i tot Montferrer on hi ha moltes persones que es desplacen d’un costat a l’altre. Per tant, estem preparant aquesta nova manera de moure’ns per Andorra i per l’Alt Urgell i amb aquesta nova porta d’entrada i de sortida d’Andorra amb un transport públic segregat. Ara el que hem fet és posar les bases d’aquest projecte que ja està en marxa: internament el transport segregat que va des de la frontera fins a Escaldes i a nivell extern, que seria molt important fer un projecte conjunt... Jo si hi hagués d’apostar ho faria tot junt, des de la Seu a Escaldes, i si no pot ser es podrien fer fases, però seia molt interessant fer-ho conjuntament, que fos tot global.
És a dir, que la seva aposta és que en el moment que això tiri endavant, plantejar una obra conjunta, encara que a l’hora de dur-la a terme s’hagi de fer per fases?
Això seria l’ideal. Ara, la part exterior no depèn exclusivament de nosaltres, perquè hi ha la Generalitat. També és important destacar que aquest acostament a Europa ens fa més fàcil accedir, eventualment, a fons europeus. Per tant, si finalment hi ha aquest acord d’associació també seria molt més senzill amb aquests projectes transfronterers tenir finançament per fer aquest tipus de projectes, que més que mirar el resultat econòmic o financer d’aquests projectes, s’ha de mirar la millora social o la cohesió social de tots els territoris implicat.
L’aspiració és una, però quan ho aterrem a la realitat, de quins terminis estem parlant? Perquè segurament la feina d’Andorra està més avançada. Per tant, d’aquí al final de la legislatura, què es podrà fer del projecte de tramvia?
El que ens vam plantejar era l’aprovació del pla sectorial, que és el preàmbul per després executar. Ara ja el tenim a punt d’acabar i amb això el que tindrem és un marc jurídic i urbanístic per poder executar aquest projecte quan sigui convenient.
Els canvis als plans d’urbanisme que estan fent moltes parròquies, els condiciona d’alguna manera? Ja preveuen el traçat del tramvia?
Nosaltres hem fet les reunions amb els comuns, precisament, perquè tinguin en compte en els seus plans d’urbanisme, el nou traçat perquè el pla sectorial és com el de carreteres, si tu l’aproves, després s’ha de plasmar els plans d’urbanisme, però ja hem fet aquesta feina prèvia amb els comuns de consensuar els traçats precisament perquè ells ja ho tinguin en compte.
I hi ha espai suficient?
En el projecte hi ha diferents variants, a la zona de Sant Julià va pel costat del riu, després entra cap al centre perquè, justament amb el túnel de Rocafort, podem passar pel centre sense cap afectació al trànsit; hi ha algun túnel, algun pont... També passarem per la zona de Santa Coloma que hi ha menys trànsit, i la idea és, justament, aprofitar les carreteres que tenim per fer-ho i altres millores a nivell d’obres que s’han anat fent i que també s’aniran fent a poc a poc. Per tant, jo penso que sí que serà efectiu, però igualment haurà d’anar acompanyat d’un canvi d’hàbits, evidentment. Esperem que amb el nou tramvia molts ciutadans que es desplacin entre Sant Julià i Escaldes deixin el cotxe.
Sobre l’aparcament previst per poder deixar el cotxe i agafar el tramvia. On seria? Quina capacitat tindria?
A Sant Julià es preveu un aparcament a l’entrada, entre la frontera i el nucli, un gran aparcament. Les places en concret no les sé exactament, però serà un pàrquing gran, potser de mil places i allà el visitant podrà deixar el vehicle i desplaçar-se amb tramvia fins al centre. També el comú de Sant Julià preveu algun altre aparcament, a Santa Coloma, inicialment, també s’havia previst un altre aparcament amb connexions intermodals. Tot ha d’anar acompanyat amb la intermodalitat.
“Si seguim estant fora Schengen, si seguim tenint uns impostos diferents, amb el tramvia hi haurà controls, però seran més senzills que amb els vehicles”
I pel que fa a la banda catalana, teniu retorn de la Generalitat? Amb quins terminis es mouen?
Ara ells han adjudicat el que és l’estudi de viabilitat tècnica i econòmica i és un estudi que l’any que ve estarà acabat i dirà com s’ha de fer el traçat, quant podria arribar a costar, si és viable tècnicament, etcètera, i a partir d’aquí, és el que deia, s’hauria de liderar l’execució amb un projecte transfronterer entre els dos territoris. Precisament ara es va crear l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial amb Catalunya, Occitània i nosaltres, que ha de servir per fer aquests tipus de projectes de col·laboració transfronterera, no únicament de transport, però en aquest cas el transport quadra molt.
I el fet d’haver de travessar una frontera com se supera? Hi haurà controls?
Tot això s’estudiarà en aquest estudi de viabilitats tècniques i econòmiques, però evidentment si seguim estant fora Schengen, si seguim tenint uns impostos diferents, hi haurà controls iguals, però seran més senzills que no a nivell de vehicle.
El final del trajecte del Tramvalira serà just abans de la frontera o ja seria havent entrat a Andorra?
Això són detalls que encara no sabem. El tema és que estarà coordinat amb el tramvia de dins, perquè justament on s’acabi aquest tramvia interior, ja hi haurà la porta cap a fora. Llavors, tot el tema aquest de controls és un tema molt preliminar, que ja es parlarà, però és un tema que també es pot decidir molt ràpidament. El cas és que hem posat les bases perquè això sigui una realitat en els pròxims anys, i això és molt important perquè fins ara no s’havia fet aquesta tasca.
Un transport que ha d’ajudar a millorar la mobilitat interna. Les mesures preses fins ara, amb el tres carrils al carrer de la Unió, les turborotondes, el balanç és positiu?
Sí, això està funcionant molt bé, de fet, el carrer de l’Obac ha millorat substancialment el trànsit i el carril dret ja serveix per passar d’un costat a l’altre de la rotonda sense haver de fer la cua, per tant, totes les persones que anaven, per exemple, a Encamp o a la Massana, passant per l’Obac, han millorat substancialment el temps de trajecte, i els que venen de Sant Julià i també han millorat molt, i així m’ho fan saber.
Ara caldrà veure si en temporada alta, a l’hivern, també funciona.
Sí, però això són ajudes puntuals que tampoc t’arreglen en el trànsit, però si no ho fem anem col·lapsant el trànsit. Llavors són mesures que ens serveixen en el curt termini per anar millorant a poc a poc amb aquest creixement que hem tingut de població, que previsiblement els pròxims anys no hi serà, i amb aquests grans projectes que vindran en un futur acabarem de millorar la mobilitat, que la mobilitat a Andorra no ha sigut senzilla mai. Si rebem 9 milions i escaig de turistes, tenim tota la població equivalent a dins dels nostres valls, que són estretes o petites, i tenim dos carreteres al centre, doncs no és senzill de gestionar i per això la feina de mobilitat que s’ha fet els últims anys ha sigut molt important i està donant els seus resultats.
Estan en marxa les obres dels desviaments de la Massana i Sant Julià. Hi ha alguna acció més prevista que pugui ajudar en la millora de la mobilitat?
Bé, el desviament de la Massana és un projecte estrella d’aquest Govern, era una demanda històrica de la Massana i d’Ordino i permetrà pacificar el centre de la Massana, fent que els vehicles que baixen d’Arinsal i d’Ordino ja es desviïn pel nou traçat i això serà una realitat aquest hivern. Per anar cap a Ordino s’obrirà ja aquest hivern. Per tant, ja hi haurà una millora substancial de qualitat de vida al centre de la Massana amb menys vehicles, menys contaminació, menys cues, menys saturació i es podrà parlar de la pacificació del centre. I el mateix a Sant Julià, amb aquest túnel que es demanava històricament per treure els vehicles del centre. També el comú està treballant en tot això i juntament amb el tramvia, també hi haurà una pacificació. Fins ara era vehicle, vehicle, vehicle i el vianant quedava en un segon pla i ara es podrà posar el vianant al centre.