Superada ja la primera meitat del mandat, està satisfeta de la feina feta?
Súper satisfeta i molt orgullosa dels passos que hem fet i dels projectes que hem anat engegant. Sí que és veritat que en el moment que arribem al comú, el primer any potser és més de transició i de recopilar tota la informació, però tenim una manera de treballar amb el Cerni que ens ha funcionat molt bé. Al principi potser és veritat que els dos intentàvem estar per tot i vam veure que aquesta estructura era totalment impossible i hem aconseguit dividir, en funció del nostre perfil i les nostres característiques, la supervisió d’aquells departaments que ens són més familiars o en el quals creiem que podem aportar més. Llavors em sento molt satisfeta i molt còmoda amb la branca que he agafat més, que és la de recursos humans i de la taula d’activitats i per tant, molt satisfeta de com hem anat evolucionant.
“Ens vam trobar un comú bastant sanejat a nivell financer, però és veritat que la nostra capacitat d’inversió anual no és la d’altres comuns i per tant hem de fer unes inversions molt més acurades i molt més controlades”
En quin punt es troben les finances comunals?
Ens vam trobar un comú bastant sanejat a nivell financer, però és veritat que la nostra capacitat d’inversió anual no és la d’altres comuns i per tant hem de fer unes inversions molt més acurades i molt més controlades, però a nivell de finances tenim encara capacitat d’endeutament, que no és quelcom al que vulguem arribar, però també creiem que hi ha equipaments i infraestructures a la parròquia que necessiten una rehabilitació. Penso en la plaça Germandat, l’avinguda Verge de Canòlich, la part alta del poble, als quarts tenim carreteres, voravies, tenim inversions importants a fer a mitjà i llarg termini i per tant hem de ser conscients que potser haurem d’augmentar lleugerament l’endeutament.
Segurament Sant Julià no té la capacitat de generar ingressos que tenen altres parròquies. Han treballat propostes per incrementar-los sense dependre excessivament de la construcció?
És molt complicat incrementar ingressos perquè tenim els serveis i tenim les capacitats que tenim. Crec que més aviat és contenir la despesa, fer aquest esforç, aquest equilibri, mirar que aquelles societats que fins ara havien sigut un llast pel comú cada vegada ho siguin menys... I jo crec que havíem de prendre una decisió sobre la construcció, no podem dependre d’ella, però tampoc podem deixar que per una necessitat d’ingressos es construeixi sense límit. Per tant, hem de ser conscients que les decisions porten conseqüències i en aquest cas hem de buscar aquest equilibri entre no dependre de la construcció, dependre dels recursos propis i limitar la despesa.
Un altres dels grans projectes que hi ha sobre la taula és la residència universitària. Tenen embastat ja el concurs per licitar-ne les obres? En quins terminis es mouen?
Estem treballant en aquest concurs, que serà internacional perquè s’hi presentin empreses del país però també d’altres perquè creiem que al país no hi ha empreses que gestionin residències universitàries i per tant farem aquest concurs internacional. Deixarem temps, perquè la gent ha de poder presentar projecte arquitectònic, per tant, entenem que el concurs estarà diversos mesos obert. Així que suposo que ens n’anirem cap a finals del 2027.
Finals del 2027 l’inici d’obres?
Jo penso que sí. Perquè posem que a finals d’aquest any puguem tenir aquest concurs i entre que es valora i adjudiquem, seria el segon semestre del 2027 quan es començarien les obres.
És un projecte important.
Sí, és una infraestructura que també creiem molt necessària. Sant Julià, fins ara, ha sigut l’epicentre de la cultura, de la natura... i en aquest sentit creiem que aquesta branca acadèmica de recerca, juntament amb CATSA és una porta que ens obre un ventall d’oportunitats de cara al futur molt important i creiem òbviament que l’ampliació de l’UdA ha d’anar acompanyada d’aquesta residència per internacionalitzar la universitat. Els ministeris d’Interior i d’Educació tenen la seva feina a fer perquè també és important que ells treballin amb tot el tema dels visats i dels permisos per poder acollir estudiants i professorat exterior. I nosaltres al final posem el que està al nostre abast per ajudar en aquest projecte, que és un edifici que és nostre i posar-lo a disposició del ministeri, del Govern, de l’UdA per tenir aquest equipament a la parròquia. Com a parròquia ens va molt bé tenir-ho perquè ens diversifica la part social, la comunitat, tindrem més estudiants aquí que ens ajudaran a diversificar l’economia, però d’altra banda perquè creiem realment que Sant Julià es pot posicionar en tot el tema de l’educació, de l’educació superior, de la recerca... I com que hi creiem, posem a disposició d’aquest edifici.
“Creiem realment que Sant Julià es pot posicionar en tot el tema de l’educació i de la recerca i per això posem a disposició l’hotel Pol per a la residència”
Fa uns dies van tenir visita de representants del Govern i en la publicació que va fer el cap a xarxes deia que hi havia predisposició per col·laborar. En què es concretaria? En el que deia d’Interior i Educació o també aportació econòmica?
Aquí està el tema. Nosaltres traiem a concurs aquest edifici, però perquè realment puguem garantir que els preus finals de les habitacions siguin raonables o assequibles, necessitem que hi hagi una part d’inversió pública en la rehabilitació de l’edifici perquè sinó, a qualsevol empresa que vingui a rehabilitar i gestionar no li sortiran els números i per tant, incrementarà el preu final de l’habitació, cosa que no ens interessa perquè el que volem realment és tenir-la ocupada amb estudiants. L’UdA va fer una enquesta als seus estudiants, on manifestaven que estaven disposats a pagar entre 500 i 600 euros, i per tant, si ens volem moure en aquests paràmetres, és important que hi hagi una part important de capital públic en la inversió. En aquest sentit, la reunió que vam tenir la setmana passada amb membres del Govern i del Consell General va ser molt fructífera perquè van veure la necessitat d’apostar-hi i estic segura que les dues administracions, tant el Govern com el comú, farem els esforços que calguin per tirar-ho endavant i realment garantir que el preu de l’habitació sigui el que desitgem.
Aquests preus quedaran delimitats en el concurs?
Sí, exacte. Al final, si l’empresa adjudicatària ha de fer una inversió molt important i té ‘x’ anys per treure’n rendiment, els números manen. Per tant, com més abaratim els costos de rehabilitació més econòmic serà el preu final, per tant, hem de garantir que hi hagi una part de capital públic en la rehabilitació de l’edifici.
La fórmula podria ser similar a la fundació que s’ha fet pels pisos destinats a la gent gran?
És quelcom que encara està molt lluny. Però amb aquesta primera fase en què les dues administracions es van comprometre a participar del projecte, crec que per una primera fase ens podem donar per molt satisfets, tenint en compte que el Govern ens els últims anys ha invertit en diferents projectes de la parròquia: CATSA, pisos per la gent gran, el vial, pisos també assequibles... Entenem que el Govern està mirant bastant cap aquí, cosa que agraïm perquè és veritat que són infraestructures necessàries per a la parròquia però sobretot per al país. Per tant, aquesta col·laboració entre administracions ha sigut cabdal per aconseguir-ho.
Així les relacions entre el comú i el Govern passen per un bon moment.
Jo diria que no entenem la política d’una altra manera. Nosaltres arribem al comú i entenem que s’ha de tenir bona entesa amb els altres comuns, amb el Govern, amb institucions més grans, més petites... Al final crec que tots volem el millor per la parròquia i per això hi ha d’haver entesa, comunicació i empatia entre les administracions. Per tant, no és que passi per un bon moment, és que mai ha passat per un mal moment. Aquesta és la nostra manera de fer política.
Hi pot haver part d’interès polític del Govern en una parròquia que no és del seu color, tenint en compte també, l’escenari electoral que es presenta?
És una pregunta que potser s’hauria de fer al Govern, però en tot cas, nosaltres tenim molt clar què volem per Sant Julià a curt i mitjà termini i a partir d’aquí mirem quins són els interlocutors que ens poden ajudar a assolir aquesta parròquia. No vull vestir de colors polítics aquestes decisions, sinó que més aviat nosaltres estem aquí per quatre anys i en aquests quatre anys intentarem aconseguir tot el que puguem pel bé de Sant Julià independentment dels colors polítics del Govern.
Parlava fa un moment de CATSA, l’ampliació de la universitat.. Què esperen que aportin aquests projectes i en què ha de canviar Sant Julià?
Jo crec que es pot veure des de dos costats. Per la part parroquial, el que ens canvia és revitalitzar tota la part alta de la parròquia, que és veritat que és una zona on hi ha bastants edificis buits, on hi ha pocs serveis i per tant, al final quan tu crees un agent dinamitzador com un centre de recerca on hi haurà gent treballant, on hi haurà persones i moviment, segurament els serveis als voltant s’aniran creant per si sols. Per tant, diria que és un punt revitalitzador de la part alta de la parròquia que és una assignatura pendent que tenim i creiem que és un projecte que ens pot ajudar a tirar endavant. I pel tema de l’ampliació de la universitat, el mateix. Tenir més gent a la parròquia el que fa és dinamitzar els comerços, dinamitzar els serveis que tenim, els gimnàs, la piscina, restauració, hosteleria... Crec que al final hi ha un impacte indirecte cap al sector més terciari.
“Tant el Govern com el comú farem els esforços que calguin per tirar endavant la residència d’estudiants i garantir que el preu de l’habitació sigui el que desitgem”
Més projectes compartits amb Govern. Els pisos per a la gent gran, avancen segons el previst?
Sí, tenim ja el finançament tancat, gràcies a les aportacions del Govern, del comú i de les privades. És veritat que era un projecte que es va iniciar en l’anterior mandat, però quan vam arribar la fundació no estava creada, no teníem tot el finançament, per tant, hi ha hagut una feina molt burocràtica abans de començar les obres. Llavors estem molt contents perquè va ser una feina feixuga, que molts cops no es veu però que és molt necessària, perquè sense finançament no s’hauria pogut començar l’obra. La veritat és que les obres van al ritme marcat, per tant, contents.
I pel que fa als criteris per accedir-hi, ja estan clars?
Hem de dir que no són uns pisos exclusius per a la gent de Sant Julià, sinó que és una infraestructura nacional i en aquest sentit, recentment ens hem reunit amb el ministeri d’Afers Socials per començar a treballar aquests criteris d’accés. Entenem que seran ells els que marcaran els criteris per poder accedir a aquests pisos, tot i que la fundació hi tindrà alguna cosa a dir, però Afers Socials ha de fixar els paràmetres: com s’hi accedeix, paràmetres a complir a nivell econòmic, si hi ha un grau de dependència... són protocols que s’han d’establir i els especialistes a fer-ho és ministeri d’Afers Socials. Com dic ens vam reunir fa un mes amb la secretaria d’Estat i el seu equip tècnic i la gent pot estar tranquil·la perquè quan surtin els pisos prèviament hi haurà una feina de pedagogia i informació.
Anant ja a projectes més comunals. Tenen en marxa la remodelació del parc del Senzill. Com ho tenen?
Estem complint terminis. En principi a mitjans d’abril inaugurarem el parc. És un equipament que ens fa especial il·lusió perquè era una zona una mica descuidada del poble, on s’havia invertit poc, però amb un gran potencial. És un petit pulmó verd a escassos metres de la plaça Germandat i és un espai intergeneracional, amb pistes de petanca, amb pistes poliesportives, amb el pump truck que vam inaugurar conjuntament amb el consell d’infants, amb tot el parc renovat, amb espai verd... Serà un espai que creiem que aglutinarà molta gent de la parròquia durant tot l’any, però sobretot a l’estiu, perquè és un espai al costat del riu amb ombra natural i per tant, aquest estiu veurem si realment si les previsions es compleixen, però jo estic completament convençuda que val la pena aquesta inversió que en tres anys serà aproximadament d’un milió.
És la segona fase del projecte.
Sí. En una primera fase vam treure la cala laurediana, que havia quedat com un espai bastant en desús i amb un cert desgast perquè no s’havia mantingut i a partir d’aquí, juntament amb el consell d’infants, ens van proposar fer un pump truck i vam lligar ràpid la remodelació de l’espai. I ara estem en aquesta segona fase. No és una inversió inconnexa, davant hi tindrem els pisos per la gent gran, uns pisos per a la gent gran que tindran espai públic per a tothom, amb restauració per a tothom, per tant, tota la zona es dinamitzarà. També hi ha algun projecte privat d’aparcament a prop, però no lluny d’aquesta zona també estem en diàleg amb privats per llogar una parcel·la gran per construir-hi un aparcament, per tant, no són projectes inconnexes entre ells, sinó que hi ha una connexió per realment revitalitzar tota l’entrada sud del país.
On seria aquest aparcament que volen fer?
Preferiria no dir exactament quins són, perquè encara estem en diàleg amb els propietaris, però en tot cas són uns terrenys que ens permetrien tenir un equipament tan necessari com és ara mateix un aparcament al centre del poble.
És un problema a moltes parròquies!
Jo crec que hi podrem posar solució i també hi ha alguna iniciativa privada d’aparcament, però en tot cas el comú està sent proactiu d’anar a veure els privats per veure si podem desenvolupar un aparcament.
Li lligaré aquest tema amb la revisió del pla d’urbanisme, perquè suposo que són coses que s’han de tenir en compte. Com estan els treballs? Es pot avançar algun dels canvis que hi haurà respecte a la normativa actual?
No. Ara mateix no li puc dir perquè no ho treballarem sols, sinó que s’obrirà un procés participatiu per tant, definirem entre tots com serà el pla d’urbanisme. Estem en una fase inicial, estem treballant tota la part més tècnica, tant a nivell de comunicació com a nivell urbanístic, però en breu tindreu notícies perquè s’obrirà el procés participatiu per treballar-lo.
Com deia a l’inici s’encarrega vostè de recursos humans. Quin és el clima laboral al comú?
Jo crec que el clima ha millorat molt, bàsicament perquè els treballadors se senten més escoltats i s’està fent un treball conjunt. Quan vam arribar vam activar la taula de personal, hem treballat els reglaments de manera conjunta, s’han pogut fer les aportacions que s’han cregut adients i a partir d’aquí són reglaments consensuats, no diré al 100%, però sí àmpliament. Com dèiem abans, el comú de Sant Julià no té la capacitat financera que tenen altres comuns i ens trobàvem que hi havia certa competència entre comuns, com per exemple amb els agents de circulació, que ens costa molt de retenir-los perquè en altres parròquies els sous són més elevats.
“Intentarem aconseguir tot el que puguem pel bé de Sant Julià independentment dels colors polítics del Govern”
Han fet canvis per intentar fer més atractives les condicions laborals. Han donat resultat?
Hem intentat treballar per millorar aquelles condicions que potser no són estrictament salarials, per exemple, amb el reglament d’horaris, fer un horari intensiu. Això fa que el treballador treballi pràcticament les mateixes hores però ho fa de manera intensiva de manera que pot sortir abans, conciliar millor amb la seva família o simplement, molts cops rendir més perquè la motivació al final és un factor important. Crec que estem avançant, encara tenim reglaments pendents i en els quals estem treballant, però ja hem treballat el de règim intern, el d’horaris, el de teletreball i ara estem treballant en el de permisos i vacances. Per tant, és una feina que s’està fent conjunta i estem contents. Jo no vull parlar en nom dels treballadors però m’atreviria a dir que el clima laboral és millor.
Aquests canvis han tingut repercussió pel que fa al servei que rep el ciutadà?
No, es cobreix exactament el mateix horari però a nivell d’organització a dins del departament el que s’ha fet és modificar aquesta organització i treballar per torns per tal de cobrir tot el servei i que alhora, els departaments s’autogestionin per donar el servei al ciutadà.
Abans d’acabar volia preguntar-li per qüestions més polítiques. Desperta Laurèdia on se situa en aquest escenari electoral que s’albira?
Desperta Laurèdia no és un partit polític, som una agrupació de persones que ens vam ajuntar creient que podíem aportar quelcom a la parròquia. Crec que la majoria que formem Desperta Laurèdia no tenim ambicions o aquesta visió nacional, però en tot cas som una força independent, no hem parlat d’aliances amb ningú i per tant, crec que estem en un punt una mica lluny de poder dir què farà Desperta Laurèdia o a qui mostrarà suport. Però en tot cas, arribat el moment, crec que una mica partint de com som nosaltres ens escotarem a tothom i acabarem fent el que creiem que sigui millor per a la parròquia.
No estan lligats amb Concòrdia?
No. Desperta va néixer abans que Concòrdia, és a dir, ja estàvem a l’oposició abans que aparegués Concòrdia. Per tant, sí que és veritat que a les últimes generals la Maria Àngels Aché va sortir de Desperta per formar part de Concòrdia, és veritat que el Cerni Cairat forma part de l’executiva, però també és veritat que a dins de Desperta som molts altres membres a banda d’ells dos i per tant, hi ha diferents sensibilitats. Som una agrupació, no tenim una directriu de vot i arribat el moment, cadascú farà el que senti. Diria que ara per ara, no tenim aliances amb cap grup polític.
A Sant Julià hi ha un escenari diferent. Hi ha Desperta Laurèdia que té cert lligam amb Concòrdia, hi ha un Ladis Baró que està a Demòcrates però que ha sigut una figura important per Desperta, hem vist tot l’episodi amb el Pol Bartolomé sobre el posicionament sobre l’acord d’associació. Com pot condicionar si per exemple Ladis Baró acaba sent candidat de Demòcrates?
És que és difícil contestar perquè és veritat que quan parlem de persones, quan ens centrem no en el càrrec sinó com a persona, el Ladis és una figura molt clau per Desperta. Hi va creure des del principi, ens va donar suport, de fet va presentar les llistes de fa sis anys... Per tant, el Ladis com a persona, i et parlo a títol personal, té el meu suport perquè hi crec, crec que és un bon polític. Ara, el Ladis no es presenta sol i ho fa sota un grup polític i aquí òbviament, arribat el moment, jo crec que la gent prendrà les decisions que creguin. O si més no en grup, com hem fet sempre.
I com veuen l’oposició comunal? Que també és una situació curiosa, amb UL i DA...
Està sent una oposició ni constructiva ni destructiva, bastant neutra. En les comissions hi treballem bastant bé, tant amb el Josep i la Mireia com amb la Sandra. Potser el fet que hi hagi la Sandra que representa DA i que és Govern, potser fa que suavitzin les postures i crec que està sent una oposició bastant equilibrada.
I Sofia Cortesao té ganes de repetir?
Sí.
“Ara per ara, Desperta Laurèdia no té aliances amb cap grup polític”
Fent tàndem amb el Cerni?
Diria tàndem amb el Cerni i amb l’equip en la seva totalitat. Jo crec que ens quedarà molt per fer, hem avançat en moltes coses però no soc algú que deixi les coses a mitges.
N’han parlat?
Sí. Hi ha moments de molt desgast en què et planteges si realment val la pena, i altres que són enriquidors i hem establert relacions humanes molt gratificants i que personalment m’enriqueixen. I crec que si segueixo tenint l’energia i la resta del grup m’hi volen, estaria encantada en la posició que sigui continuar en el projecte.
Encara que no pogués repetir com a cònsol menor?
Jo crec que és quelcom que hem de decidir en grup, però en tot cas si ho volen, jo sí que em posiciono per poder-ho ser, però si fos en una altra posició no tindria problema. Jo crec que la nostra força és el grup humà que fem.
Comentaris (11)