Vostè ha estat responsable del fons de pensions francès. Li dono unes dades del d’Andorra: des del 2012, la rendibilitat acumulada ha estat del 48,5%. Com ho valora? Són bones xifres?
El rendiment és modest, però respon a l'objectiu fixat per la legislació andorrana. Correspon a la inflació acumulada més un rendiment real anual que se situa entorn l’1%. Si ho comparem amb el nostre fons, aquest ha obtingut un rendiment acumulat durant aquest mateix període sobre un 58%, que correspondria a la inflació més un 2%. Aquest fons està en una situació de flux d’efectiu molt negativa des del 2011, però la llei, en el nostre cas, fixa una mica menys de restriccions i la seva governança ha acceptat prendre una mica més de riscos.
Una de les claus del fons és la prudència a l’hora d’invertir. Si coneix la normativa andorrana, com la valora?
Crec que les normes actuals són una mica estrictes i es podrien relaxar.
“El fons poden arriscar sovint més del que sembla, però això requereix una bona cooperació entre la direcció del fons i l'equip d'inversió; també és molt útil aprofitar les experiències d'altres institucions que s'enfronten a restriccions similars i han tingut èxits”
Fins a quin punt es pot arriscar amb un fons públic?
Sovint més del que sembla, però això requereix una bona cooperació entre la direcció del fons i l'equip d'inversió. També és molt útil aprofitar les experiències d'altres institucions que s'enfronten a restriccions similars i han tingut èxits. Tanmateix, tot això és impossible sense un enfocament constructiu per part de les autoritats polítiques i els mitjans de comunicació, perquè assumir una mica més de risc inevitablement conduirà a períodes de resultats més decebedors, però a mitjà i llarg termini, segurament els guanys seran significatius, tal com han demostrat els resultats del nostre FRR.
Com s’ha d’adaptar l’estratègia d’inversió a les noves modalitats financeres que han anat sorgint els darrers temps i com es pot estar previngut davant moments de grans turbulències?
És essencial controlar els nivells de valoració i reaccionar quan es tornen excessius, fins i tot si això podria conduir a un rendiment inferior al del mercat durant un període concret. També és crucial construir carteres realment diversificades, basades en anàlisis d'escenaris i proves d'estrès, i estar obert a classes d'actius alternatives, per exemple els bons catàstrofe o actius estructurats com ara títols suportats en actius (ABS) o el deute col·lateritzat amb préstecs (CLO), entre altres.
Aquí a Andorra, es parla ara de crear un segon o fins i tot un tercer pilar de jubilació; poden ser igualment gestionats de forma pública o s’ha d’anar necessàriament a gestors privats?
Ambdues solucions són possibles, però utilitzar els equips del fons de reserva andorrà em sembla una molt bona solució per al segon pilar, i fins i tot podem imaginar que es podria permetre que els particulars hi obrissin comptes individuals per al tercer pilar, en competència amb el sector privat.
Una bona gestió d’un fons de reserva pot permetre que els ajustaments o les mesures per fer més sostenible el sistema puguin ser menys dures?
Sí, però no hi ha cap cura miraculosa; això no evita reformes paramètriques i estructurals per garantir la sostenibilitat del sistema.
“Una bona gestió d’un fons pot permetre que les mesures per fer sostenible el sistema siguin menys dures, però no hi ha cap cura miraculosa; això no evita reformes paramètriques i estructurals”
Andorra ha de fer canvis importants al sistema. França els ha fet i ha tingut una forta contestació social. Pot passar això a Andorra? Com es pot fer de forma que la ciutadania ho entengui i ho accepti?
Cal que el públic estigui informat de les realitats inevitables. Els polítics i els mitjans de comunicació hi tenen un paper important. Als països nòrdics, les propostes polítiques poc realistes no es prenen seriosament i els votants no es deixen enganyar fàcilment.
Quins punts del sistema francès de pensions podrien ser interessants per ser adaptats a Andorra?
No crec que el nostre sistema sigui un bon exemple a seguir. És extraordinàriament complicat, car de gestionar i insostenible en la seva forma actual. Per obtenir bons exemples, cal mirar els països nòrdics. M'agrada especialment el sistema suec, que aconsegueix un bon equilibri entre les pensions de repartiment i les de capitalització, i inclou mecanismes de reequilibri automàtics que redueixen l'impacte dràstic d'aquests canvis.
Els sistemes de pensions tenen realment futur? Poden ser perdurables en el temps?
És necessari. Correspon als polítics proposar les reformes necessàries, i als mitjans de comunicació i a la gent de ser realistes.