Setmana de lliga. Com veu l’equip? Arriba prou preparat per al duel contra el Ceuta?
Sí, la veritat és que veig molt bé l’equip. Ha estat una pretemporada intensa, amb molts partits, i crec que, tot i haver-hi tanta gent nova, hem començat molt ràpid a integrar els conceptes. L’equip està bé, està preparadíssim. A més, comencem a casa, que sempre és un plus. Crec que hem fet una bona pinya durant aquest mes i està clar que encara ens queda molt per millorar, però tenim un punt de partida molt bo.
Per fi us toca debutar a casa...
Sí, la veritat és que sí. Sempre dic que, particularment, m’agrada més començar aquí perquè és un escenari que ja coneixes, estàs davant de la teva gent i és un plus de motivació. Veig l’equip amb moltíssimes ganes que arribi dissabte.
En el seu cas, fins aquesta setmana no l’havíem vist entrenar amb normalitat. Arribarà a dissabte? L’eix de la defensa està una mica en quadre.
Sí. Venia amb un cop al peu i vaig estar un parell de dies fent repòs perquè, quan colpejava la pilota, se m’inflamava molt. Aquesta setmana ja he anat començant a poc a poc i avui he fet l’entrenament complet, així que arribaré sense problemes a dissabte.
De moment, amb Gael Alonso lesionat de llarga durada, sou vostè, ‘Bomba’ i Lautaro Spatz com a centrals purs. Creu que falta algun reforç en defensa?
No, crec que tenim un equip molt complet. És veritat que ara mateix, amb la baixa de Gael, només som tres centrals purs, però també tenim jugadors que es poden adaptar a aquesta posició i que ja ho han fet en algun moment, com Martí Vilà o Sergio Molina. Crec que Tiago (Olmedo) també ha jugat diversos partits en aquesta posició durant la pretemporada. Centrals purs en som tres, però hi ha molta gent que s’hi pot adaptar.
Ahir van presentar Lautaro Spatz i va dir que no tenia problemes per sortir d’inici i exercir de líder de la defensa. Us va bé un perfil més experimentat i contundent com el seu?
Sí. Des que va arribar ja ha mostrat una mica les seves qualitats. Com va dir ell ahir, és un líder, i crec que en tots els vestidors fa falta gent així: gent que t’incita a treballar, que sempre empeny, que està ordenant i donant indicacions. Ha vingut a sumar, la seva actitud des que va arribar és boníssima i crec que és un gran fitxatge.
Ha estat una pretemporada intensa, amb una sola derrota en vuit partits, jugadors que han marxat, incorporacions i lesions. Què en traieu de positiu?
És veritat que vam acabar la pretemporada amb la derrota a Osca, però ha estat una preparació amb moltíssims partits i, a més, molt seguits entre ells. El cansament es nota, sobretot en aquest últim partit. De totes maneres, crec que a la pretemporada no t’has de fixar tant en els resultats, sinó a integrar conceptes. Ha arribat molta gent nova i no tothom ho va fer al principi de la pretemporada, alguns han arribat fa poc. Aquests partits serveixen per a això. El que importa és com arribem a dissabte i crec que hi arribem molt bé. Si hagués de fer una valoració de la pretemporada, diria que ha estat d’excel·lent.
Com valora les noves incorporacions per a aquesta temporada?
Molt bé. Sobretot em quedo amb l’actitud de tothom. Són molt bona gent, amb predisposició per treballar. Després, si són aquí, òbviament és perquè tenen molt talent i perquè s’adapten molt bé a la nostra manera de jugar. És veritat que tenim un model de joc complicat, sobretot al principi, fins que integres tots els conceptes, però han demostrat que en molt poc temps els han assimilat i estan tots preparats.
Trobaran a faltar dues peces molt importants de la temporada passada com són Dani Villahermosa i Josep Cerdà.
Està clar que eren dos pilars fonamentals per a nosaltres. Crec que els números parlen per si sols i eren dos dels nostres millors jugadors. Però, al final, s’han guanyat aquestes oportunitats i el club els ha permès fer un pas endavant i créixer. Crec que s’ho mereixien. També penso que el club és molt intel·ligent en aquest aspecte i ha portat gent que pot suplir amb total tranquil·litat en Josep i el Dani. Estem tranquils. Personalment, me n’alegro molt per ells perquè han fet un pas endavant en les seves carreres i són dues molt bones persones. Aquest any tenim molt bons reforços en les seves posicions i crec que els supliran molt bé.
“Estic molt content per la gent que arriba aquí i és capaç de fer un pas endavant, perquè crec que aquesta també és una mica la intenció del club: portar molta gent jove que pugui explotar”
És una mica el model de l’Andorra, no? Cada estiu hi ha força moviment, mentre que alguns jugadors com vostè us aneu quedant.
Sí. Crec que aquest any s’ha fet un pas molt important, que és mantenir un bloc bastant gran de la temporada passada. També és veritat que teníem molta gent cedida i sabíem que seria difícil que continuessin aquest any. D’altres ho van fer molt bé i els han comprat altres equips. Crec que també és un punt positiu perquè vol dir que la temporada passada va ser molt bona per a tots. Aquestes oportunitats només apareixen si fas les coses bé. Estic molt content per la gent que arriba aquí i és capaç de fer un pas endavant, perquè crec que aquesta també és una mica la intenció del club: portar molta gent jove que pugui explotar. Tot plegat vol dir que l’any passat va ser una gran temporada.
És la seva cinquena temporada consecutiva a l’Andorra. Ja et sents com a casa?
Sí. Crec que, després de la meva etapa al Celta, és el club on més anys he estat i, per a mi, això ja és casa. Després de cinc anys aquí estic molt adaptat al país. De fet, ja m’hi vaig adaptar molt bé des del primer any. Crec que és una manera de viure molt semblant a la que tenia a Galícia. A més, dins del club hi ha gent que t’ajuda molt a estar còmode i, al final, també vas fent relacions fora del club, coneixent gent, i així tot és molt més fàcil.
Si sorgís l’oportunitat, veuria amb bons ulls nacionalitzar-se i jugar amb la selecció d’Andorra?
És veritat que hi ha aquesta possibilitat. Tampoc m’he aturat gaire a valorar-ho, però sí que és una possibilitat que hi ha. Potser és una cosa que en el futur em plantejaria i seria bonic. Ara mateix, però, el meu focus no està aquí. El meu focus està en el partit de dissabte i ja veurem què passa en el futur.
En diverses ocasions li ha tocat jugar menys i, fins i tot, hi ha hagut moments en què semblava que el seu futur podia estar fora del club. Tot i això, sempre ha aconseguit revertir la situació.
Sí. És veritat que hi va haver un any amb l’Eder (Sarabia) en què només vaig jugar dotze partits. La temporada passada també em va costar entrar fins després de Nadal. Però crec que soc una persona que mai abaixa els braços. Si m’hagués de definir, segurament ho faria així. Mentre sigui aquí lluitaré fins al final i, sigui on sigui, lluitaré fins al final. Crec que és l’única manera d’aconseguir resultats.
Té la sensació que és una mena de valor segur per al cos tècnic, que quan el necessiten sempre compleix?
Sí. Jugui o no jugui, entreno igual. Ho faig des que era petit i crec que és una cosa que m’ha permès arribar al futbol professional, així que no ho deixaré de fer. Al final, l’Andorra és un club que em paga perquè doni sempre el màxim, jugui o no jugui, i això és el que faré. Està clar que a tothom li agrada jugar, tothom vol jugar i ets molt més feliç quan ho fas, però això no vol dir que hagis de deixar de fer coses quan no jugues.
Acaba contracte aquesta temporada i la direcció esportiva ja li ha ofert o té intenció d’oferir-li la renovació. Quina serà la teva resposta?
A final de temporada el Jaume (Nogués) ja es va posar en contacte amb mi. Estem en converses i crec que serà una cosa fàcil. És veritat que a l’estiu, amb el mercat obert, tot és molt més difícil i tampoc tenim pressa cap de les dues parts. Les dues postures estan molt a prop. Crec que primer la prioritat és tancar l’equip, que totes les posicions estiguin cobertes, i després ja tindrem temps per parlar-ne. Segurament acabarà bé.
Aquesta temporada repetiran la fórmula Carles Manso-Gerard Piqué. Què us aporta cadascun?
Després de la marxa de Ferran (Costa) ens va sortir bé. Va ser com una mena d’experiment que volíem provar i l’equip s’hi ha adaptat a la perfecció. Vam ascendir el primer any i crec que la temporada passada va ser una de les millors de l’Andorra. És una cosa que està funcionant. Manso és un gestor de grup molt bo, cada dia està al camp i ens dona les indicacions. Després, Gerard, ja el coneix tothom. A banda de ser qui és i tenir el respecte que té per la seva figura, és una persona que sap moltíssim de futbol i que es desviu per això. Cada dia està mirant partits del rival, analitzant els entrenaments... Ho veu tot. Crec que tots dos es complementen molt bé, està funcionant i l’equip està molt còmode.
Per tant, veu bé aquesta fórmula? Com és tenir el propietari del club fent d’entrenador i, a més, que sigui algú com Gerard Piqué?
És un motiu més per no relaxar-te mai, perquè, al final, és el propietari del club qui t’està veient entrenar. A més, sent Gerard Piqué i amb la figura que representa, és un extra de motivació. Per a mi era un referent i tenir-lo com a entrenador és una cosa que em motiva molt. Crec que tothom, quan veu Gerard, té aquest extra de motivació. És molt positiu. La combinació de la figura que aporta Gerard amb el que ens transmet Manso en el dia a dia i la manera com lidera el grup és una unió perfecta.
Quin objectiu s’han marcat per a aquesta temporada? L’Andorra ha d’aspirar a alguna cosa més que la permanència?
Crec que aquest any potser podem mirar un passet més endavant. La temporada passada vam demostrar que som un equip molt bo en aquesta categoria i crec que vam ser inferiors només en un o dos partits de lliga. Per tant, ens podem permetre mirar una mica més cap amunt. No sé fins on arribarem, però la nostra intenció és aquesta. Ja hem demostrat que la permanència és una cosa que hem d’aconseguir i, a partir d’aquí, hem de mirar endavant. Crec que ha de ser un any per gaudir, per deixar de ser un equip petit, perquè crec que ja no ho som. Hem d’anar amb ambició, amb molta humilitat també, però sense posar-nos límits.
També us tocarà exigir-vos una mica més perquè sempre es diu que la segona temporada consecutiva a Segona és la més complicada.
Sí, està clar. Si mires els equips, normalment el primer any fan una molt bona temporada i el segon és complicat, com també ens va passar a nosaltres en el seu moment. Per això dic que hem d’anar amb molta ambició, però també amb molta humilitat. És cert que la temporada passada vam demostrar que podem ser millors que qualsevol, però també és una categoria en què, a la mínima, et pot guanyar qualsevol. Tenim present que el segon any és complicat i partim d’aquesta base, però crec que la intenció aquesta temporada ha de ser fer un passet més endavant.
Serà la segona temporada sencera en aquest estadi de la FAF. Vostè també havia jugat a l’Estadi Nacional. Estan còmodes aquí? Li agrada?
Tinc molt bons records del Nacional perquè hi vam viure coses molt boniques. Vam viure el debut del club a Segona i també gran part de la temporada de l’ascens. Però la veritat és que aquí estem supercòmodes. Són unes instal·lacions boníssimes, la gespa sempre està espectacular i jugar ara en aquest estadi és un privilegi. Crec que també és un pas endavant del club i un gran esforç. L’estadi és espectacular.
“Hem de fer nosaltres un pas endavant: començar bé, que la gent s’hi vagi sumant a poc a poc, jugar bé, fer un futbol vistós i intentar enganxar la gent. Crec que respondran. Ja ho van demostrar també a Primera RFEF, quan hi va haver partits amb gairebé 4.000 espectadors o més de 3.000”
Vostè que ja porta un temps al país, com es pot continuar treballant aquesta connexió amb l’afició que tant està costant consolidar, tot i veure brots verds?
Crec que també és una cosa que depèn molt de nosaltres. La temporada passada, en els moments importants, el camp va tenir un ambient boníssim. Recordo el dia del Màlaga, quan vam empatar 3-3 aquí, que plovia, granissava, nevava... i hi havia un ambient espectacular. Crec que aquí també hem de fer nosaltres un pas endavant: començar bé, que la gent s’hi vagi sumant a poc a poc, jugar bé, fer un futbol vistós i intentar enganxar la gent. Crec que respondran. Ja ho van demostrar també a Primera RFEF, quan hi va haver partits amb gairebé 4.000 espectadors o més de 3.000. És més una qüestió nostra, d’anar enganxant la gent, i crec que ells respondran.
Per acabar, on veu l’Andorra d’aquí a cinc anys?
És una pregunta molt incerta perquè poden passar moltes coses, però, sincerament, des que vaig arribar aquí el primer any, el club ha fet passos enormes. Potser molts són passos que la gent des de fora no veu, però des de dins són molt, molt grans. El club està creixent molt ràpid i, sobretot, crec que esportivament, a nivell de joc, ja comença a estabilitzar-se. La gent també es fixa molt més en nosaltres. Ja no som aquell Andorra que es veia com un club petit. Crec que ens hem guanyat aquest respecte que és tan difícil d’aconseguir. No sé si serà d’aquí a cinc anys, però sincerament crec que, d’aquí a molt poc, l’Andorra pot estar un passet més amunt d’on és ara.
Comentaris