La necessitat d’estudiar la situació deriva de les limitacions que a partir de l’alerta d’organismes internacionals de control de medicament s’han imposat al subministrament a Andorra de fàrmacs que ajuden a tractar o combatre el TDAH. Dits organismes, segons les diverses fonts consultades, consideren que al Principat es fa un ús proporcionalment abusiu de productes com l’Elvanse. I per això les dosis que s’envien cap a Andorra, des de fa temps són molt més reduïdes del que ho havien estat. I, en certa manera, el que vol la comunitat és “que es posi ordre”. I si són realment necessàries les dosis que es demanden, que es justifiqui.
De cap manera els organismes internacionals toleraran, han assegurat les fonts consultades, que a través de fàrmacs com els que es prescriuen per al TDAH es fomenti una mena de ‘turisme farmacològic’. I tampoc es considera encertat que es diagnostiqui de ‘forma alegre’. I és aquí on voldria incidir Salut: en saber si des del punt de vista mèdic s’estan fent les coses amb prou rigorositat. Amb tot, però, malgrat fer dies que s’ha sol·licitat el parer del ministeri, no s’obté cap resposta oficial.
Són molts els professionals de la salut que estan prescrivint aquests fàrmacs. Encara que, en principi, el diagnòstic de trastorns com el TDAH només el poden fer professionals especialitzats en malalties relacionades amb la salut mental. La cimera que es pretén posar en marxa, la comissió interdepartamental, hauria d’establir si les dades de persones diagnosticades al país es correspon o no, si està diagnosticant correctament i, fins i tot, mirar de fixar una mena de paràmetres o protocols per al diagnòstic i tractament.
ALTERNATIVES
Que l’Elvanse i altres productes similars costa molt trobar-los, això queda clar. I entre alguns grups de pares, especialment ara davant l’inici del curs escolar, hi ha molt neguit. Hi ha moltes famílies -i els integrants que necessiten fàrmacs per combatre el TDAH- que estan habituats a determinats productes i canviar-los els costa. O no ho troben adient. Mentrestant, hi ha altres entitats o institucions que han optat per buscar alternatives.
En aquest sentit, una organització com l’Associació en Defensa del Jovent en Risc (ADJRA), Sandra Cano, que remarca que “som conscients que hi ha un dèficit d’aquest medicament que ja no és que no arribi de tant en tant, sinó que el medicament fa molt que no arriba al país”, explica que “la recomanació que fem als membres de l’associació que tenen TDAH és que parlin amb el seu psiquiatre, i que busquin una medicació alternativa, que apunten que són més econòmics, i a més en la majoria dels casos han funcionat molt bé”.
Justament, segons les fonts properes a Salut consultades, i que com s’ha dit, no són oficials perquè no hi ha cap resposta a les peticions formulades, el que també es vol analitzar és fins a quin punt certs fàrmacs són excessivament addictius i tenen uns efectes secundaris o col·laterals molt alts. Com tantes altres coses, tot plegat s’ha de ponderar.
Comentaris (3)