Entre les línies de treballs, apunten les formacions, el desenvolupament de la carrera professional o qüestions lligades als horaris i conciliació laboral i familiar. En definitiva, es busca dignificar el cos i fer-lo més professional a través del desenvolupament de la llei pròpia.
En quin moment decideixen crear la branca sindical d’agents de circulació d’Escaldes?
Des que vaig entrar al cos, sempre és una cosa que s’havia anat parlant, però no havia tirat endavant. Després, a l’inici del segon mandat de comú actual es va fer com una taula de treball amb el comú, arran d’una enquesta de clima laboral, i allà es va poder interactuar i ja vam acordar alguna cosa, com el canvi d’horaris amb els torns de 12 hores per tenir més estabilitat i conciliació familiar per poder tenir uns horaris i organització més clara... I és veritat que un cop fet això, de cop i volta, aquesta taula es va diluir. I des de llavors va començar a agafar més força el sindicat o la branca sindical.
“No és que laboralment estiguem malament, a qualsevol empresa hi ha coses, però no és per això que es crea el sindicat”
Per què branca sindical i no un sindicat propi?
Això va estar a la taula molt de temps, però ho vam decidir per votació. També és cert que l’USdA ens oferia ja tota l’estructura sindical i no calia crear-la de zero i tindrem el suport d’un sindicat ja format, amb bagatge i que ja funcionava. Al final tots nosaltres som molt novells amb aquest tema de sindicats.
En el comunicat que es va fer per anunciar la creació del sindicat, es parlava de reforçar l’organització i defensar els drets laborals dels membres del cos. Són elements que considereu que encara no estan prou aconseguits o per què ho fixeu com a objectius, si és que són aquests els que teniu?
Els objectius que nosaltres tenim, a part dels drets laborals, és que nosaltres tenim una llei pròpia i el que volem és tenir una interacció directa amb el comú i per exemple, que se’ns facin més formacions. No és que laboralment estiguem malament, a qualsevol empresa hi ha coses, però no és per això que es crea el sindicat.
És a dir, no hi ha mala relació amb el comú ni mal clima laboral.
No. Quan vam crear la taula considerem que es van aconseguir coses, però altres van quedar pendents i per tant, voldríem que totes aquestes coses que estan sobre la taula es tirin endavant. Tenim una llei pròpia, però és molt ambigua, com moltes altres, perquè amb policia i bombers també generen diferents interpretacions i nosaltres, per exemple, no tenim formació en dret i a vegades quedem una mica penjats. L’interessant era poder tenir algú que t’assessori, que et pot dir com interpretar-ho i així traslladar-ho al comú i poder-nos posar d’acord. Al final és buscar consensos en moltes coses. Com deia, volem molta formació perquè ens fa falta i no és que el comú se n’hagi despreocupat, és que potser no ha caigut en que hi ha coses que han canviat o que se’ns han complicat.
I quines serien les prioritats més concretes? A banda de les formacions.
La carrera horitzontal, perquè ara no està contemplada i és una de les maneres que tenen els agents per poder créixer. En la carrera vertical és molt complicat poder ascendir perquè hi ha poques places, per tant, està bé tenir carrera horitzontal per progressar i incentivar la gent. Al final, som un cos que ha anat avançant, ha canviat molt quan veies un agent de circulació que servia només per controlar la zona blava o per estar en un encreuament i ara és que estem fent moltíssimes altres coses.
Creuen que falta acabar de deixar clares les competències dels agents de circulació? I ho dic també arran del debat que es va obrir pels incidents registrats per la festa major d’Escaldes, tot i que segurament és un debat que s’hauria de tenir a nivell nacional.
Segurament és una cosa que haurien de parlar els sindicats de tots els comuns. Nosaltres, com hem dit, tenim una llei pròpia i tenim delimitades les competències de què podem i no podem fer. Per exemple, tenim competències amb el codi de circulació i les ordinacions comunals, però si et trobes algú fent grafitis aquí... No el podem retenir, has de requerir policia, i sí que és veritat que hi ha una bona sintonia i molta col·laboració, perquè no hi ha mai obstacles, però no és fàcil. Podem demanar la documentació perquè estan cometent una infracció d’una ordinació comunal, però no podem retenir, per tant, si la persona vol marxar, marxa. Si avançarem cap a una policia local? Ja no ho sabem, això depèn d’Interior, però de moment sembla que no.
“Ens estem actualitzant com a agents, estem agafant cada vegada més atribucions i la formació no sempre acompanya”
Pel que fa a mancances que puguin tenir, què diria?
Per exemple el reglament intern de Circulació, però és a tot arreu, perquè la llei preveia que s’havia de fer en el termini d’un any i la llei és del 2023. Hem de dir que entre cometes ara ens va bé que no s’hagi aprovat perquè ho podem treballar. I torno a insistir amb les formacions. Jo fa nou anys que treballo aquí, al cap d’un any vaig fer el curs bàsica de capacitació que és el que fan tots els agents de totes les parròquies, i des de llavors, potser sí que s’ha fet algun curs, però potser coses generals per tot el comú, no específic per a nosaltres. I jo crec que aquí hi ha una mancança perquè com deia abans, ens estem actualitzant com a agents, estem agafant cada vegada més atribucions i la formació no sempre acompanya. Per exemple, a les empreses privades de seguretat els van treure una llei i tot s’ha resolt i s’han hagut de formar i fer un curs am bla policia pel port d’armes. Que no estic demanant que nosaltres haguem de portar-ne!
No?
No, no. És una cosa que no contemplem, de fet, a nivell personal, és una cosa que no m’agrada. Però per exemple, ara, en certs esdeveniments ens fan portar un para-bales. Per això falta formació. Què vol dir? Que augmenta la perillositat? Per tant, mancances en formacions és una de les importants.
La societat ha canviat, ha incrementat la població, fan una tasca al carrer que no sempre és fàcil. Diria que és més complicat, ara, ser agent de circulació?
Després de la Covid, que és un punt d’inflexió, la gent està més sensible, més irritable. També és veritat que hi ha molts problemes derivats, problemes d’habitatge, problemes d’estacionament perquè s’han perdut molts pàrquings... I la gent està més irascible. I nosaltres ho veiem més. Sempre ho hem dit, nosaltres toquem la butxaca i això no agrada. Fem moltes altres coses, però això és el que es veu i és complicat. Tot i que també és veritat que després, si hi ha algun problema, et venen a buscar i segurament som dels primers a qui es va a buscar, encara que a vegades no podem fer res, en segons quina situació.
Tenint en compte tot això, considera que està prou reconeguda la feina dels agents de circulació?
Creiem que ha perdut una miqueta de pistonada. És veritat que el tema del respecte a la figura de l’autoritat s’ha perdut en tots els sentits. A la policia, en perdó, se l’ha aturat. Sobretot els adolescents, i no perquè tots siguin dolents, però sí que la figura de l’autoritat s’ha dissolt una mica i és clar, si a la policia no la respecten, als agents de circulació menys. Sovint els comentaris a les notícies és per dir: ’no fan res’, però és que fem moltes coses que no es veuen. Quan hi ha un accident, hi anem de cap. Quan hi ha una recerca d’una persona desapareguda no hi ha només la policia, tens 200 agents de circulació de tot el país buscant-la... Són coses que la gent no veu, però també hi ha un tema de desconeixement. És a dir, hi ha falta de reconeixement per desconeixement de les funcions que fem, que són moltes més de les que la gent es pensa.
Aquesta reconeixement, falta traduir-lo en les condicions laborals? No és estrany veure edictes que no es poden cobrir quan, segurament fa uns anys, la gent s’hauria barallat per entrar al cos.
No és fàcil. És veritat que quan jo vaig entrar potser hi havia 70 persones que s’havien presentat a l’edicte, però ara potser estem una mica com abans de la crisi econòmica, que te n’anaves a treballar de peó i guanyaves molt més. A Canillo, per exemple, han aconseguit augmentar la plantilla. Com? Han hagut d’augmentar molt el sou.
Fa falta apujar sous a Escaldes?
No és una reivindicació que tinguem ara, no és la principal. Però que quan un agent entra, el sou és justet, sí. A Escaldes és veritat que fa dos anys es va decidir fer un cop de cap i apujar els salaris un 10% a tothom perquè s’estaven quedant enrere i ho vam agrair moltíssim, per això ara no és el nostre principal objectiu, perquè diguéssim que estem en una graella mitjana. Per tant, la nostra idea és millorar molt l’àmbit social, temes de conciliació i formació.
“El sou no és una reivindicació que tinguem, no és la principal, però que quan un agent entra, el sou és justet, sí”
Sobre la conciliació. Van fer aquest canvi dels torns de 12 hores. Ha ajudat?
Sí i de fet hi ha altres comuns que ens han seguit, tot i que crec que no vam ser el primer comú, perquè em sembla que a Encamp ja ho feien. Però sí que és veritat que ens ha ajudat molt, fins i tot, quan hi ha baixes, es poden cobrir millor. Hem passat a treballar amb quatre grups diferents, que anem rotant, i sempre treballem en parelles. Això també és un gran què, perquè abans érem unipersonals i a l’hora d’interactuar amb la gent, ser dos és molt millor.
Quants agents són actualment a Escaldes?
Uns 42, dels quals 37 s’han afiliat al sindicat.
I són suficients?
A veure, s’han obert edictes i és veritat que no s’han cobert totes les places, perquè potser se’n volien tres i només n’entra un o dos. Costa molta. Sí que és veritat que, potser, des que vam fer el tema de les 12 hores han entrat dues persones més... Creiem que és un al·licient més. De fet, el que es va pactar amb el comú en el seu moment és que un dels al·licients havia de ser aquest, que tu no entris aquí i per demà et puguin canviar l’horari. Sinó que tu tinguis una planificació de tot l’any o de tot un mes sabent, per exemple, els caps de setmana que treballes i els que tens de festa. Hem passat d’una planificació voluble, que podia saltar en qualsevol moment de tres mesos vista, a tenir una planificació anual gairebé inamovible. És a dir, que ha de ser alguna cosa molt greu perquè canviï. I tenint clar que quan hi ha esdeveniments com ara la Vuelta, estem tots activats i preparats.
Diria alguna xifra concreta de quants agents haurien de tenir a la parròquia?
Som una quarantena, el problema és que en un termini de 10 anys vista hi ha previstes moltes jubilacions i jo crec que han d’entrar molts més agents per cobrir també aquestes jubilacions i les que ja hi ha hagut, perquè realment les que ja hi ha hagut tampoc s’han acabat de cobrir. Què ens agradaria? Ostres, no sé, però potser 10 o 15 persones més segur que hi haurien de ser. La mitjana d’edat que tenim a la plantilla deu estar sobre els 40 o 50 anys, per tant, necessites tenir el relleu preparat.
Caldria unificar condicions entre comuns?
Potser sí, perquè cada parròquia té les seves coses però tots treballem del mateix. I ara és veritat que potser fa que canviïs per un tema de condicions, tot i que de moment s’han frenat els moviments que hi havia hagut mesos enrere. Però també sabem que és molt complicat. Tenim un organisme interparroquial i posar d’acord a set cònsols és complicat, a més, no sabem si tots els comuns poden assumir el mateix nivell salarial, per exemple, i també és cert que potser no es fa ben bé la mateixa feina a tot arreu.
Veient que venen d’haver fet ja una taula de treball amb el comú, pensen que seguirà havent-hi bona sintonia?
La recepció va ser molt bona. Mai ens han donat un però. De fet, en la reunió de presentació ens van animar i van tenir molt bona predisposició per treballar.
“No es tracta de confrontar amb el comú, volem poder dialogar i aconseguir coses, que sigui millor per nosaltres i pel comú”
Pel que fa a la mobilitat entre parròquia, quan es demana col·laboracions, per exemple, funciona bé o falta més coordinació?
Una de les coses que fa dies que parlem és l’organització del servei, que potser hauríem de tenir més protocols. Les coses bàsiques les treballem igual, però potser sí que després faltaria tenir més coses en comú. Encara que després la cosa funciona. Quan hi ha una copa del món de BTT a la Massana, per exemple, a vegades s’ha demanat, hem pujat i s’han seguit les ordres de qui correspongui. També és veritat que la nova llei ens empara una mica més. Abans la llei deia que tu tenies delimitat el teu territori i per sortir ho tenies molt, molt, molt delimitat. Ara no, tens delimitat el territori i si la cònsol diu que s’ha d’anar a una altra parròquia per fer ‘X’, es pot fer i desenvolupar plenament les nostres funcions. O sigui, que si he de constatar una infracció a Canillo, ho puc fer. Abans no, per tant, hem millorat una mica.
Realment s’han organitzat en un moment plàcid, sense tensions ni crisi laboral.
S’ha impulsat de mica en mica, volent treballar molts aspectes que no tenen res a veure amb conflictes interns. Sortim amb un ànim positiu i amb ganes de treballar. No es tracta de confrontar amb el comú, volem poder dialogar i aconseguir coses, que sigui millor per nosaltres i pel comú. Segur que si laboralment o familiarment estem més bé, a l’hora de venir a treballar serà millor.
Veient que gairebé tots els membres del cos s’han sumat al sindicat, entec que els fan confiança per ser també l’interlocutor quan hi hagi algun problema.
Sí, està orientat a això. De fet, a la junta hi ha gent de diferents torns per tant, podem tenir informació de cada cas. Som un grup de gent que estem amb ganes de treballar i implicar-nos per fer créixer el cos i fer-lo més professional. Sempre ho hem dit, si no dignifiquem nosaltres l’uniforme, no ho farà ningú. I pensem que si estem agrupats, tenim tots un objectiu comú i anem a la una, sortirà molt bé.