El dia 25 d’agots estrenen la primera producció del Jo Dansa, ‘La jove revolució’, com estan anant els últims assajos i com s'està encarant aquesta estrena?
La veritat és que bastant bé; es va fer un treball bastant intens la primera setmana, tenint en compte que només hem tingut dues setmanes que en el món de la dansa és molt poc. Ara ens queda acabar-ho d’enquadrar-ho i petits detalls per polir. M’interessa que els nois arribin al dia de l’estrena amb molta confiança, que sentin que no hi ha fils sense lligar i que ho puguin gaudir.
Per molt d’aquests joves serà la primera vegada que pugen en un escenari a fer dansa; aquest fet és un ‘handicap’ o, si per contra, beneficia?
Això ho estem parlant aquests dies; de fet, el que estem fent és que cada dia vingui gent a veure els assajos per posar-los davant d’un públic. És veritat, però, que és la primera vegada que han de defensar una peça coreogràfica de 30 minuts d’un artista o coreògraf que no coneixien d’abans. És un repte per a ells, però al mateix temps, jo soc molt partidari de treballar amb gent fresca, que no conec gaire, perquè trobo no està gens contaminada en res. Precisament, gent que ha vingut a veure els assajos ens parla de certa frescor en els cossos perquè, d’una banda, són joves, i de l’altra, s’estan llançant a una proposta que és nova per ells. Per mi és un punt a favor aquesta espontaneïtat, ingenuïtat i que no es caigui en rutines, repeteixin les coses. S’ha intentat crear una proposta, on hi ha moltes coses noves i molta informació, i ho han d’intentar mantenir-ho viu, perquè no han tingut el temps per sentir-se còmode.
“M’interessa que els nois arribin al dia de l’estrena amb molta confiança, que sentin que no hi ha fils sense lligar i que ho puguin gaudir”
Els joves que han entrat tenen aspiracions de dedicar-s’hi professionalment?
Dins el programa de Jo Dansa hi ha un apartat de seguiment tutorial individual, que ens servirà per conèixer-nos millor, i escoltar el que tenen ganes de fer. Ells saben què volen dedicar-se a alguna cosa creativa i artística, però encara els hi falta saber exactament en quina direcció tirar. Hi ha gent que té molt clar que vol fer dansa contemporània, d'altres que dubten entre contemporània i teatre musical o la música. Aquestes tutories serviran per animar-los que vegin que aquestes fronteres que divideixen les disciplines, cada vegada més, s'estan difuminant més. Per tant, les possibilitats de fer el que els hi vingui de gust, tant si és teatre o dansa, són grans. Ara és el moment que s'informin de si realment es pot viure de les arts escèniques; estan en aquest moment.
Es comença el projecte amb aquesta actuació, quin serà el recorregut que hi ha previst en els pròxims mesos?
Aquest any ens ho hem plantejat com una prova pilot per testejar l’interès i la resposta. Després de l’estrena començarà una feina de distribució i la idea és que els intèrprets puguin tenir l’experiència de fer una petita gira, actuacions en diferents llocs, que no s’acabi aquí que moltes vegades passa en la dansa -dos mesos creant per una o dues actuacions-; busquem una continuïtat. Amb Jo dansa començarem un procés de formació i organitzarem tallers amb diferents professionals, tant de la dansa com d’altres disciplines; tallers de cap de setmana a on la gent de la companyia la tindrà gratuïta, però estaran rambé obertes a gent de fora. Interessa que es vagi coneixent la feina que fem i els ballarins i ballarines del territori.
S’ha fet una selecció de sis artistes; s’ha quedat gent fora o són tots els que es van presentar?
Teníem vuit inscripcions i dues persones es van acabar tirant enrere i no es va presentar. Personalment, i tenint en compte que aquest any coreografiava, m'agrada molt la diversitat i els nois van fer una feina excepcional en les audicions. Sis persones em semblava un número bastant adequat per fer aquesta prova pilot. L'experiència de les dues setmanes m'ha donat la raó perquè els nois són persones molt diferent, però tenen consciència d'aquest treball en equip i ha funcionat molt bé. Si això continua endavant esperem que creixi més l'interès i que es presenti més gent i, per tant, s'haurà de fer una selecció.
Com a director artístic, què n’espera del projecte?
L'objectiu principal, com no pot ser d'una altra manera, és que tinguin un benefici cap als participants dels projectes. El que més mal em faria és que ells sortissin d'aquí sense emportar-se cap aprenentatge i experiència. D'altra banda, i ja més de caràcter general, és crear un públic de la dansa contemporània i de desmitificar una mica la por que hi ha cap a la dansa contemporània.
Andorra és un bon bressol de dansa?
Jo crec que qualsevol lloc és un bon bressol de dansa, sempre que, hi hagi gent que tingui ganes de fer-ho. Des de la meva experiència, curta aquí a Andorra, trobo que si perquè des d'un punt de vista del jovent que he anat coneixent i que té ganes de ballar, tenen un grau de motivació molt gran i estan molt oberts a propostes noves. Al mateix temps, les institucions que ens estan donant suport, estan fent tot el possible perquè tiri endavant la proposta.
En quin punt es troba la dansa dins del panorama cultural?
La dansa, en general, sempre s'ha deixat enrere respecte a les altres disciplines artístiques. És complicat explicar-ho perquè no hi ha un sol culpable, des d'institucions igual s'ha donat poc suport, però també, des de la part artística, és a dir, treballadors, s'ha de fer un esforç per convèncer, convidar a la gent i explicar-los perquè entenguin la dansa i, en concret, la dansa contemporània que no és fàcil d'entendre. Cal més implicació de les institucions i els ballarins apropar la dansa al públic.
Comentaris (1)