John Holt // Discjòquei

“El sector de l’oci nocturn està massa injustament demonitzat”

Joan Holthoefer és gairebé a tots els efectes John Holt. Discjòquei amb la música electrònica gairebé a les venes. 28 anys i pràcticament una dotzena punxant. O fent concerts. Com se li vulgui dir. Diplomat en comerç internacional, la pandèmia li ha tallat, de moment, l’etapa en què començava a viure de la música i el seu entorn. Que si ‘bolos’, que si esdeveniments… Resident a l’Eivissa Experience, és un dels artistes de la ‘punxamenta’ que va participar en la prova pilot de l’oci nocturn.

Joan Holthoefer en una de les imatges que difon com a DJ John Holt.
Joan Holthoefer en una de les imatges que difon com a DJ John Holt.
ARXIU PERSONAL

Diu que li agrada la música des de petit. I com que el seu pare ho sabia i també escoltava musica ‘rollito Eivissa’, als setze anys li va regalar una controladora i va iniciar el seu festeig amb un món que ja abans de ser major d’edat li va donar l’oportunitat de tocar a l’In Situ i al Buda. Ha actuat a tants ‘garitos’ com en té l’oportunitat.

Amb el coronavirus pel mig, molt menys, és clar. Es declara “força polifacètic” i malgrat que diversos gèneres dels que integren l’electrònica li encanten -és el verb que usa-, ell es decanta pel ‘techno’, el ‘techno industrial’ o el ‘dark techno’. Acaba de produir ‘Supernouva’, el seu dotzè ‘track’. I està decidit a promoure la cultura ‘underground’ perquè creu que, amb la música electrònica com a epicentre, pot ser una pota més en què se sustenti l’atractiu turístic del Principat.

Ara que ja sabia què era guanyar-se la vida amb la música com a epicentre, va i arriba la pandèmia.

Exacte. Portava tres o quatre anys amb la pròpia empresa d’esdeveniments, fent ‘bolos’, treballant a mitja jornada en una agència de publicitat com a director d’operacions…

Però ha arribat el coronavirus.

I se n’ha anat tot en orris. La veritat és que la pandèmia ho impossibilita tot o complica molt, sobretot l’aspecte sociabilitzador.

I ara li toca rasca d’on pot.

De moment estic en un programa de Govern que ocupa aquells que s’han quedat sense feina per culpa de la Covid. Estic al departament d’estadística.

“Costarà molt tornar a amunt, això està claríssim. Posar en marxa el sector divuit mesos després o els que calgui repercutirà en tot. Entrades, preus… l’empresari s’haurà de replantejar les coses. Però dono fe que les coses aniran cap endavant i que el Govern ha de mirar què s’ha de fer i fer-ho”

Però continua tocant sempre que pot.

Aquest estiu m’estic movent amunt i avall. A Andorra. És que fora està molt complicat. Aquí hi ha força activitat a l’exterior, però s’haurà de buscar una solució perquè som un país de muntanya i a partir de l’octubre poca cosa es podrà fer fora.

Costarà recuperar el ritme, em sembla.

Clar que costarà remuntar. Hi ha molta gent que té moltes ganes de sortir de festa, però també n’hi ha d’altra que tenen una mica de por. I, a més a més, el sector de l’oci nocturn està massa demonitzat.

Injustament, entenc, de les seves paraules.

Exactament, hi ha massa estigmes que cal eradicar. La prova pilot sembla que va anar bé. Si hagués passat alguna cosa molt altisonant ja ho haurien dit o ho hauríeu publicat els mitjans de comunicació.

Encara falten algunes dades però no sembla que hi hagi hagut gaire ensurts.

Només hi va haver un test d’antigen positiu en les proves prèvies. Tothom va entrar net i aparentment també en va sortir. Si tothom està vacunat i en les hores prèvies es fa una TMA dubto que hi hagi d’haver cap problema. Crec que es podria tornar a obrir.

El sector demana una segona prova.

S’hauria de fer, sí. Gent vacunada i sense mascareta per saber el que passa.

holt2
Holt en plena actuació.

Molt complicat tot plegat.

Costarà molt tornar a amunt, això està claríssim. Posar en marxa el sector divuit mesos després o els que calgui repercutirà en tot. Entrades, preus… l’empresari s’haurà de replantejar les coses. Però dono fe que les coses aniran cap endavant i que el Govern ha de mirar què s’ha de fer i fer-ho.

De moment, deia, l’estiu va bé.

És cert que a l’estiu, en què hi ha molts espais oberts, es poden fer coses. Però a l’octubre, en un país de muntanya, hi comença a fer fred. I s’haurà de veure què passa. Un any més ‘tirats’ no aguantarem. Veurem on arribem. I si no funcionem haurem de demanar més ajudes.

Aquest temps d’aturada ‘musical’, però, l’ha aprofitat.

Vaig començar a produir música electrònica abans de la pandèmia, però no tenia temps. Amb la pandèmia i el confinament, vaig començar a cursar cursos de producció musical i l’agost de l’any passat vaig treure el primer ‘track’. Fins ara he tret dotze referències.

“De fet, el que hem de fer a Andorra és crear cultura ‘underground’. La música electrònica és un dels gèneres que més dóna. Mou molts diners i moltes persones. No tot és la música comercial. Hem de fer que sigui una altra possibilitat de donar visibilitat al país”

Justament, aquests darrers dies, la darrera.

Exacte, amb un altre DJ del país, i amb l’aval de Discussion Records. Altres ‘tracks’ els he fet en col·laboració d’un noi de Tarragona i un altre de Mallorca.

Producció musical, diu.

Fem tota l’enginyeria del so. Segons el segell on vols anar a picar la porta, orientes la producció cap a una banda o cap a una altra. Crees el ‘track’ i el segell es mira la cançó. Si ho dóna per bo ho posa al mercat i apareixes a totes les plataformes.

Li porta molta feina, tot plegat.

Suposo que els super DJ amb un parell de dies ho tenen enllestit. Jo, per fer un ‘track’, hi puc estar un mes. A estones, això sí.

I quins beneficis li reporta?

De les descarregues, el segell es queda un percentatge del benefici i el productor un altre percentatge. Però és més vocatiu que una altra cosa. No sóc cap David Guetta amb milions de descàrregues. Al final es fa més per notorietat, per reputació, i per crear música. Faig molta música que no es ven. Me la guardo per mi. Perquè quan es pugui tornar a treballar pugui oferir coses diferents.

Vaja, va fent calaix musical i vocació.

Avui per avui, tot plegat és més vocacional que una altra cosa. Tan debò acabem com el David Guetta. Seria l’hòstia. Ara, però, anem aprenent i traient referències perquè la gent et vagi coneixent.

holt3
John Holt va començar a tocar amb setze anys.

Són molts com vostè al Principat.

Potser som sis o set que mirem de sortir fora de les fronteres del país; el reconeixement que tenim fora també ajuda i és fàcil de fer-te un nom. De fet, el que hem de fer a Andorra és crear cultura ‘underground’.

Expliqui’s.

La música electrònica és un dels gèneres que més dóna. Mou molts diners i moltes persones. No tot és la música comercial. Hem de fer que sigui una altra possibilitat de donar visibilitat al país. Val que ara s’ha fet l’‘Andorra Mountain Music’. Però bàsicament hi ha l’’Hibernation’ al Pas de la Casa, l’Abarset i quatre locals més. el que volem és tirar l’ ‘underground’ endavant i mirar de sortir fora. Hi ha una possibilitat d’atraure turisme. Crear cultura ‘underground’ per ser referència. Per això fem música i estem molt actius a les xarxes socials. O fem esdeveniments amb DJ estrangers.

La música comercial està a tot arreu. L’electrònica va tenir una època d’auge i després hi va haver una aturada. Ara hi volem tornar.

“Qui es droga o es vol drogar, ho fa amb qualsevol excusa i perquè vol. El gènere musical no condiciona. És un mite i un estigma a eradicar. No hi ha cap necessitat de drogar-se”

Encara que costi i per molt que hi hagin estereotips com, per exemple, els que els lliguen al consum de segons quines drogues?

Això és un mite. Però em toca aguantar-lo, sí. Però tot plegat depèn del comportament de cada persona. És un gènere que s’ha demonitzat perquè la seva música prové d’on prové. Però les ‘raves’ ja no són legals i qui es droga és perquè vol. I una cosa no té res a veure amb l’altra. Jo no he provat cap droga dura en ma vida. És una part de les coses que hem de canviar. Una part de la feina dels que fem música és canviar aquests estigmes. Si t’agrada el ‘reggae’ has de fumar porros? Doncs no.

Ha passat a la història tot plegat, doncs.

Qui es droga o es vol drogar, ho fa amb qualsevol excusa i perquè vol. El gènere musical no condiciona. És un mite i un estigma a eradicar. No hi ha cap necessitat de drogar-se.

En fi, que a vostè el que li agrada…

El que més m’agrada és estar en una discoteca, en un club.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.