"Ja començo a notar la responsabilitat del càrrec"

Quants missatges de felicitació ha rebut?

No els he comptat, però molts. Em queden molts per contestar i això que m’he passat el dia fent això.

Aquest matí a l’hora d’aixecar-se, ja s’ha fet a la idea de ser cònsol major?

Es fa estrany, però sí; ja començo a notar la responsabilitat del càrrec.

Un recompte molt emocionant...

D’infart.

"Vull creure que és un càstig a DA i, també, un vot de confiança cap a nosaltres"

A què creu que es pot atribuir la victòria?

Vull creure que és un càstig a Demòcrates i també un vot de confiança cap a nosaltres, perquè l’equip és maco. És un reconeixement a la feina que hem pogut fer.

El 2009, de segona amb Jordi Font, victòria. A l’abril, victòria. Ara, victòria. A Escaldes... Quin és el secret?

Diria que la naturalitat i el fet de voler creure en les coses i fer-ho pensant realment en les persones i no en mi mateixa. L’idealisme que et mou a fer coses per millorar la parròquia, en aquest cas, i el país, en altres.

Quan fa deu anys li van proposar ser candidata al costat de Jordi Font, s’imaginava que arribaria a ser consellera general tants anys i ara cònsol major?

No m’esperava ni guanyar dos mesos després. El 2011 tampoc esperava ser part dels sis que vam quedar al Consell. Ha estat una sorpresa i un gran honor.

Sent que és més una victòria sobre Toni Martí que no pas sobre Miquel Aleix?

(riu) Oficialment el rival era Aleix, però hi ha qui diu que al darrere hi era Martí. És Demòcrates, no? En tot cas, que quedi clar: molt respecte cap a ells perquè la campanya ha estat maca i neta. Penso que és important destacar-ho.

"El comú del PS serà proximitat, escolta diàleg i participació de la ciutadania. Volem construir entre tots"

En què canviarà un comú d’Escaldes del PS amb comparació amb fins ara?

La proximitat, l’escolta, el diàleg i la participació ciutadana. Tenim clar que volem construir entre tots perquè d’aquesta manera ens enriquim. Volem que la gent s’impliqui i que sigui un projecte de tots. I els primers, els funcionaris. Els necessitem com a aliats nostres perquè ens han d’ajudar a fer millor la parròquia i ser un primer vector d’informació del que es pot millorar. I després, amb tots i cadascú dels ciutadans i residents a Escaldes.

Com canviarà la forma de fer amb les minories?

Tothom pot aportar coses. Al final, un conseller de la minoria representa moltes persones i ha estat elegit per molta gent que li ha fet confiança. Se’ls ha d’escoltar i tenir en compte les coses interessants que poden proposar; no com s’ha vist els darrers anys amb DA, tant al Consell com al comú. S’ha tingut en poca consideració l’oposició i, al final, ha estat una pèrdua per a tots. Els escoltarem i els tindrem en consideració; una altra cosa és que la majoria és el que és i no tot podrà ser perquè la ideologia no és la mateixa, però els escoltarem i volem que tinguin mitjans per funcionar.

Quina serà la prioritat en entrar al comú?

Els treballadors són claus. Ens costa que l’ambient és millorable i serà una prioritat perquè els volem còmplices, que tinguin ganes de tirar el projecte i el comú conjuntament amb nosaltres.

"Si fos el cas [que l'heliport es fes a Tresoles], DA quedaria molt tocada a Escaldes. A la gent li costaria molt acceptar-ho"

Es creu el ‘no’ a l’heliport? No té por que ara es pugui voler fer a Tresoles com a càstig?

Si fos el cas, DA quedaria molt tocada a Escaldes. Al cap de Govern li va costar molt posicionar-se. La sessió de Consell General va ser surrealista, amb el ministre dient que parlaria amb la plataforma per convèncer-los i després Xavier Espot sense posicionar-se clarament. A la gent d’Escaldes li costaria molt acceptar-ho.

El futur del Clot d'Emprivat, amb aquells edificis tan alts, és impossible de canviar?

El pla d’urbanisme es va modificar el 2018 i la llei d’urbanisme ens diu que durant sis anys ha de ser així. Difícilment ho podrem canviar tot, però mirarem de quina forma s’apliquen a aquestes construccions, que no s’han explicat molt bé i molts ciutadans no entenen. Veurem què podem fer, però el govern de DA ho ha deixat tancat i poc marge de maniobra tenim.

Què faran amb el Madriu?

Ens hem fet un fart de defensar que s’ha de posar en valor, que necessita un altre tracte, posar-hi més recursos, senyalitzar-lo i cuidar-lo. Ens hi hem compromès, també amb els cortalans, que han vist com tots aquests anys se’ls ha marejat. És un tema important per a nosaltres. Més enllà de la paraula donada, sabem que és una joia per Escaldes i un valor increïble que és incomprensible que durant tots aquests anys no s’hagi posat en valor.

"L'habitatge serà per nosaltres una prioritat perquè el Govern no està a l'altura del problema"

Què pot fer el comú per col·laborar a solucionar el problema de l’habitatge?

Donar-li prioritat. Donar un cop de mà a les persones que tenen dificultats. Podem ser un intermediari entre propietaris i els llogaters, fins i tot les agències. Crearem una borsa d’habitatge, mirarem els edificis que poden estar buits i parlarem amb els propietaris per veure per què no els posen al mercat i com els podem ajudar. Serà una prioritat perquè el Govern no està a l’altura del problema.

A Escaldes s’ha guanyat, però els resultats del PS a altres llocs han quedat per sota del que s’esperava. A què ho atribueix?

Suposo que quan algú té poder és més fàcil convèncer i hi ha més mitjans per arribar a la gent. També hi ha coses que no haurem fet bé i podríem millorar. Hauria preferit veure més comuns socialdemòcrates, però hem de veure el got mig ple i pensar que hem augmentat els consellers de manera global. Ens ha de motivar a continuar treballant.

"Aspirar a cap de Govern? L’ambició per mi mateixa no la tinc; una altra cosa és que se’m demani"

És Rosa Gili el gran actiu del PS?

No ho sé. Sóc un dels actius, però tenim més consellers generals i comunals.

En el futur, es veu aspirant a altres càrrecs més elevats, com ara cap de Govern?

Ara estic focalitzada en el consolat. Em fa molta il·lusió treballar amb aquest equip que té moltes ganes de fer coses i veure fets tangibles. ¿Què passarà d’aquí a quatre anys o d’aquí a vuit? Ja en parlarem. De totes maneres, l’ambició per mi mateixa no la tinc; una altra cosa és que se’m demani i llavors em plantejaré si sóc útil.