Enfrontem un any electoral, d’aquí no res, i em preguntava com estava la qüestió de Ciutadans Compromesos a nivell nacional. S’havia parlat que potser es volia obrir el partit per fer-lo nacional. No sé si de cara a les eleccions és un moment per, almenys, tornar-ho a parlar i posar-ho damunt la taula.
Haig de dir que, des de fa una miqueta més d’un any, hem tingut contactes tan amb partits polítics de l’arc parlamentari, com de partits polítics que actualment no estan representats al Consell General. Som els promotors de la famosa plataforma de centre dreta, i tal com la tenim pensada no sé si és a la que correspon a DA, és, com diu el nom, una plataforma de centre dreta. No hi caben socialistes, no hi caben concòrdies, com algun cònsol pròxim de DA va dir. Ells, els progressistes, tenen els seus partits polític, tenen una altra manera de fer i tenen un altre programa, i el defensaran pel seu costat, no amb nosaltres.
M’ha cridat l’atenció que digués que no sap si és la plataforma per a DA.
Sí, perquè nosaltres tenim una idea molt concreta i per això dic que no sé si parlem del mateix tipus de plataforma. Nosaltres hem pensat una plataforma, per a la qual es trobi un nom nou que la representi, que no hi hagi, entre cometes, cap sopa de lletres, o sigui, DA+CC+...
“Hem pensat una plataforma, de centre dreta, per a la qual es trobi un nom nou i on no hi hagi una sopa de lletres”
+ACO+UP...
Sinó que sigui un nom nou, que estigui consensuada la llista de dalt a baix, per totes les entitats que hi participen, que sigui de consensuada sense cap condescendència ni cap fals paternalisme d’algun partit que es creu, de moment, preponderant i que porti gent i noms, sobretot nous, afins al que hi ha actualment de centre-dreta però nous. Les bèsties polítiques, els que es volen tornar a representar o que volen passar de ser d’una governança comunal a una governança nacional ho podran fer a nivell de les llistes territorials. Les llistes territorials, al nostre entendre, han de conservar els noms que cada llista se senti més còmode. Nosaltres ens sentim còmodes amb Ciutadans Compromesos i a la Massana sortirem Ciutadans Compromesos. Com a molt Ciutadans Compromesos-Independents. I em sembla que parlo per alguns partits també paroquials.
Estem parlant d’una espècie de coalició reformista, com ja havíem tingut, però nova.
Nova i orientada una mica més cap a la dreta, efectivament.
I em diu que les “bèsties polítiques” no hi tindrien lloc.
A la llista nacional crec que s’ha de presentar gent nova. Sí que tenen lloc a ser-hi, però que passin per la llista territorial.
“Volem que la llista estigui consensuada de dalt a baix sense cap condescendència ni cap fals paternalisme d’algun partit que es creu preponderant”
Exemple: Carles Naudi, millor a la territorial que a la nacional.
Sí, el Carles Naudi em sembla que té previst deixar-ho, però sí.
O el David Forné, el posaríem a una territorial abans que a la nacional?
Ciutadans Compromesos encara no té pensat qui posarà. Em sembla que la gent amb pes han d’anar a la llista territorial.
Encara no han començat a parlar?
No, jo suposo que ens trucaran d’un moment a l’altre, perquè de moment no hem tingut cap tipus de contacte oficial amb la cúpula actual de DA. Sí oficiosa, però oficial no. Suposo que ara s’acceleraran les coses. L’altra cosa que també és important, és que no hi hagi cap pacte estrany amb forces estranyes i alienes un programa que tingui la nostra sensibilitat, de centre-dreta. Una llista nacional sense cap nom, amb un nom nou, sense cap sopa de lletres al mig, i que sigui consensuada de dalt a baix. I llavors, un altre punt important, és que cada partit parroquial pugui fer la seva candidatura sense que hi hagi pressions centrals.
Llavors, en aquesta plataforma, hi tindrien lloc Andorra Endavant, Virtus, Claror, totes aquestes noves formacions que...
Ja sé que n’hi ha algunes que han dit que hi anirien sols. Però jo és evident que em veig més afí a aquests partits que no pass amb Concòrdia o el partit socialista.
Vostès mantenen aquesta porta oberta per si ells volguessin entrar?
Sempre.
I com els poden afectar la participació d’aquests partits o formacions, perquè no sé si estan tots constituïts com a partit, en unes eleccions els resultats de Ciutadans Compromesos? Pot ser beneficiós per a una plataforma com la vostra que hi hagi altres grups de dretes que, per tant, compartiu una part de l’electorat?
Vols dir, per exemple, si aquí a la Massana, per exemple, es presentés una llista de la Carine Montaner?
Sí, o a nivell nacional. No només parroquial.
És evident que aquí l’electorat és el que és i part del vot aniria atomitzat, o sigui, distribuït. Estem d’acord. S’ha de pensar si realment, si es fa d’aquesta manera, es dona la victòria a l’oposició, a la real oposició, que és Concòrdia i partit socialista. Això és una cosa que pot afectar la distribució dels vots, com també, per exemple, veig claríssimament que Concòrdia agafarà molts vots al PS.
“Si s’atomitza el vot de centre-dreta i s’afavoreix el vot d’esquerra, potser no és el que vol la població o el que necessita el país”
Bé, n’hi ha que pensen que serà al revés aquest cop, que ja els hi va agafar i que ara molts tornaran.
Doncs, s’haurà de veure. El que sí, a vegades, s’ha de tenir en compte és la utilitat del vot, el vot útil. Perquè, està clar, si s’atomitza el vot de centre-dreta i s’afavoreix el vot d’esquerra, potser no és el que vol la població o el que necessita el país. Això s’haurà de veure. Els programes decidiran.
Dèiem que es presenten una tardor i un hivern intensos...
I una primavera.
Perquè s’han de preparar aquestes eleccions. Però abans també hi ha qüestions que s’estan treballant a nivell de legislatiu i d’executiu. Quins grans temes, al vostra parer, s’han de tancar sí o sí en aquesta legislatura?
Hi ha temes importants, com ara, per exemple, la famosa llei de l’habitatge, que està a tràmit i que s’hauria d’intentar concloure, per exemple, el projecte de llei de foment de la promoció privada d’habitatges destinats al lloguer assequible i d’establiment d’incentius tributaris en cooperació entre el Govern i els comuns que ha presentat recentment la ministra Marsol per afavorir els privats que vulguin construir abaixant taxes. Però, evidentment, s’ha de tenir consens també amb els comuns, s’hi ha de parlar. És important aquest consens.
No sé si hi ha hagut massa diàleg amb aquesta nova llei.
Això és una cosa que s’ha de millorar, i no parlo només d’aquest aspecte. Per exemple, és evident que, vist una mica els problemes que hi pot haver a nivell de seguretat, el port de part del personal que sigui policia, guàrdies urbans, o sigui el que sigui, de les càmeres, afavoreix una mica el retorn a la tranquil·litat que el nostre país ha conegut sempre. És evident que hi ha d’haver un consens entre els comuns i el Govern i que el govern acceleri la llei aquesta de privacitat d’imatges i que permetin el port de la càmera el més aviat possible. Perquè recordem el que va passar Encamp, que un possible agresssor va dir que havia sigut agredit per un guàrdia de seguretat i es va demostrar després, gràcies a una càmera del comú, que no va ser cap agressió. No només és bo per la ciutadania sinó també bo pels cossos de policia i de guàrdia urbana que els permet defensar-se en aquests casos.
“Els comuns poden afavorir donant sòl que tnene i els privats poden anar-hi a construir. És el cas de la proposta d’habitatge cooperatiu, que el primer comú a oferir terreny ha estat la Massana”
En habitatge ja s’ha fet molt. Vam començar la legislatura amb un parc públic de zero. Sí. La tancarem amb uns 650 habitatges. Vostès creuen que s’ha de seguir en aquesta línia o hem de canviar una mica?
S’ha de seguir en aquesta línia però també pensant que l’esforç no ha de venir només del públic sinó que ha de venir d’un parc públicoprivat. Per exemple, els comuns poden afavorir donant sòl, superfície de terra, que tenen i els privats poden anar-hi a construir. És el cas de la proposta per fer habitatge cooperatiu. Quin va ser el primer comú a oferir un terreny?
La Massana.
Una altra cosa. Es parla de limitar la construcció. Que per cert, és el programa que va dir el senyor Cerni Escalé que l’endemà d’entrar al Govern, si ells governen, farien, la limitació, fer quotes de construcció. I quin és el primer comú que ho va fer?
El de la Massana.
O sigui que les coses que molts diuen que faran nosaltres no ho diem, ho fem.
Deia abans que Concòrdia no tenia lloc a la seva plataforma però escolti, us han comprat la meitat del programa de govern.
Però nosaltres tenim una manera de fer que és no imposar-ho, sinó parlar-ho. Aquestes quotes d’habitatge el comú les va fer parlant amb constructores i terratinents. No imposant-ho sinó promocionant-ho.
Més enllà, i lligat a l’habitatge, hi ha la qüestió del creixement demogràfic que sempre estem parlant que s’ha de fer sostenible. I també lligat a tot plegat al Consell General s’està treballant una nova llei de territori i urbanisme. Per on creuen que ha de passar aquesta llei a part de les quotes a la construcció?
Com sap, a la Massana s’ha fet el POUP i està acabat. Ha sigut exposat. Em sembla que hi va haver cent i escaig al·legacions. Un POUP que va reunir els diversos agents interessats en això, la ciutadania, però també promotors, terratinents i tot això, i es va decidir entre tots que la població ideal de la Massana seria de 25.000 persones. Ara em sembla que està al voltant de 15.000. Si no s’hagués modificat, em sembla que podien arribar a ser 75.000 o així, desmesurat.
Quasi tot Andorra dins de la Massana.
Desmesurat, exactament. Llavors la Massana ha decidit 25.000 i ha fet un POUP que ha sigut adequat amb aquest tipus de creixement. Crec que les parròquies i sobretot a través de govern s’hauria també de tenir aquesta limitació, crear POUPs consensuats no només pels comuns sinó també pel Govern.
Una altra qüestió que sembla que es desencallarà d’aquí uns 15 dies és la de la Unió Europea. Vostès en el seu dia van dir que donaven llibertat als seus militants per defensar el que creguessin. Continuen pensant que cadascú... o volen marcar una línia de partit?
No només ho vam dir sinó que mantenim i reforcem aquesta idea de llibertat de vot. Perquè és el principi del referèndum. Si hagués sigut una òptica de que els partits decidissin el sí o el no de la integració a Europa s’hagués fet com a San Marino, sense referèndum i serà l’equivalent del Consell General que el votarà. Nosaltres considerem que si qui va proposar el referèndum és un dels creadors i pare fundador de DA, que és Toni Martí, és perquè creia que el poble s’havia d’expressar d’aquesta manera. Nosaltres el que exigirem, i serà una línia vermella, és que el referèndum ha de tenir lloc. És claríssim.
Encara que sigui després de les eleccions.
Sigui quan sigui, el referèndum ha de tenir lloc. El que proposarà Ciutadans Compromesos, i promocionarà, és el màxim de pedagogia possible a nivell que la gent pugui decidir lliurement. O sigui, informar, que és cabdal, és important. Unes estadístiques van demostrar que com més informada estava la gent més votaven favorablement a Europa. Què ha passat? Que no s’ha informat adequadament, perquè només s’ha afavorit la informació dels asptectes positius, no dels efectes negatius, que n’hi ha. Com n’hi ha molts de positius també n’hi ha de negatius. Això no vol dir que, en el seu moment, els que van fer aquest tracte amb Europa ho van fer el millor possible intentant salvar el que Andorra ja tenia. Però no s’ha expressat prou bé l’aspecte negatiu que pot tenir l’associació amb Europa. I crec que és important, no solament que s’expliqui bé, sinó que en cas que hi hagi sectors que estiguin desfavorits per aquesta associació intentar ajudar-los, no dic donar-los un suport econòmic però sí alleugerint-los taxes, per exemple, disminuïció d’impostos durant el temps que es pugui calcular que aquest sector pot estar afectat. Això és el que nosaltres volem. Volem que la gent tingui les coses claríssimes. I el que sí que ens comprometem és que els nostres consellers territorials si guanyem, i els nacionals, els consellers ciutadans compromesos votaran el que el poble hagi decidit sigui quin sigui el resultat.
“No s’ha informat adequadament perquè només s’ha afavorit la informació dels aspectes positius, no dels negatius, que n’hi ha”
A part de la Unió Europea hi ha un parell de temes encara més damunt la taula. Un és la despenalització de l’avortament. No sé si vostès creuen que s’hi arribarà en aquesta legislatura, si quedarà per a la següent, si preferirien que no es tractés...
Nosaltres estem totalment a favor de la despenalització de l’avortament, no solament de les dones, i sobretot en els tres principals supòsits que són la malformació greu del fetus, l’estat greu de malaltia de la dona i la violació. Estem totalment a favor i tan aviat com sigui possible, però també mantenint la constitucionalitat i el coprincipat. És evident que els esforços han d’anar cap aquí. La lluita per l’avortament no és una lluita únicament que porten les esquerres, recordo que a França l’any 75 va ser la senyora Simone Veil, que era ministra d’un govern de centre dreta, la que va promocionar això. O sigui, no només tenen inquietuds les esquerres, les centres dretes també.
Perquè a vegades tenim la tendència a confondre centre-dreta amb conservadurisme quan són dos eixos diferents.
Totalment diferents.
L’altre tema que està damunt la taula i que tot apunta que quedarà per la següent legislatura és...
La CASS, les pensions. El primer, això ho tenim molt clar, és no només reformar les pensions sinó començar a reformar el Consell d’Administració de la CASS. Hi ha un representant de la Patronal i resulta que no hi ha cap representant dels autònoms, perquè les patronals porten una quantitat de vots que deixen els autònoms, siguin del col·lectiu que siguin, desarmats. Hi ha un banc que diu que l’autònom és un heroi, doncs això no està considerat dins del Consell d’Administració de la CASS. Com tampoc està considerat que a nivell dels assalariats i els treballadors curiosament només estan representats els funcionaris. Al meu entendre caldria obligatòriament una plaça per a la gent que no és funcionària, que és assalariada i treballadora d’entitats privades.
O sigui, vostè ampliaria el Consell d’Administració amb un representant dels autònoms i amb un dels assalariats del sector privat.
Exactament. Això de primera. De segona, és evident que els diversos estudis que es fan demostren la limitació de l’actual sistema de pensions de la CASS. No els estudis actuals, sinó de ja fa 10, 15, 20 anys. Aquesta modificació, que malauradament es deixarà per a la propera legislatura, s’hagués de fer ahir o abans d’ahir.
O la legislatura passada.
O ja fa algunes legislatures. No hi ha secrets en això França ho va estar intentant no se’n va sortir. Les maneres són augmentar les cotitzacions de manera paulatina i proporcional , amb la distribució que hi ha actualment pel treballador i per la part empresarial, i la segona malauradament, no en queda una altra, augmentar l’edat de jubilació de manera paulatina, estudiada i tenint en compte l’arduïtat del treball. O sigui, no és el mateix un administratiu que un picapedrer. Un picapedrer als 66 anys difícilment pot aguantar però un administratiu sí. Només hi ha aquestes maneres. El que s’ha d’evitar és que sigui el Govern que faci les aportacions, o sigui, que no hi hagi modificacions a nivell d’augment de cotitzacions i que sigui el Govern el que hagi d’aportar tot el diner...
“No és només reformar les pensions sinó que cal reformar el Consell d’Administració de la CASS. Hi ha un representant de la Patronal i però no n’hi ha cap dels autònoms, i a nivell dels assalariats només estan representats els funcionaris”
El que seria la via socialdemòcrata, passem la branca salut a impostos i totes les cotitzacions per a jubilació.
Què vol dir? Que els impostos són una altra vegada tots i que els impostos, els diners, no sasbem mai on van els diners tot i que evidentment es pot dir que sí o que no però els impostos no seran mai un tabac als diners, on van distribuïts. Potser aquests diners no es revertiran a nivell de la CASS o de la sanitat, sinó que poden revertir en d’altres aspectes, mentre que a la CASS, ben gestionada, els diners son seus i saben com repartir-los.
A part de les pensions i la reforma de la CASS més en general, què quedarà per a la propera legislatura que vostès creguin que sí o sí s’ha de tractar?
Queda el que és la mobilitat. Estem ja quedant col·lapsats de la gent que tenim, s’ha de desenvolupar tot el que és, si és possible, el transport segregat, que ja s’han fet estudis en aquest aspecte. A nivell, important també, de la immigració. Per exemple la quota de construcció, si es fa, permetrà a les constructores saber quant de personal necessiten i quant de temps el necessiten, hi haurà una optimització, amb la qual cosa la immigració pot ser molt més detallada i fina. Evidentment, desenvolupar tot el que són els contractes al país origen. I el que també és important dir és que Ciutadans Compromesos està a favor de que, en cas de regrupament familiar, tot es faci de manera estrictament legal, que una vegada resolts aquests casos que hi pot haver de falta d’informació i tot el que estem trobant ara, una vegada es desenvolupi la llei de regrupament familiar, que aquesta sigui absoluta, sense concessions.
Vol afegir res més?
Sí, voldria només afegir una cosa. Les pròximes eleccions seran importantíssimes, potser de les més importants perquè hi ha aquest aspecte del referèndum que ha de tenir lloc. Hi haurà divergències, hi haurà tensions, però el que no pot haver-hi és una deriva a nivell dels interlocutors que representaran cada partit. A nosaltres no ens trobaranamb aspectes, insisteixo, de condescendència que fins si tot ratlla la prepotència de dir qui o qui no serveix per governar. El poble és prou intel·ligent si se’ls explica bé les coses per saber-ho. I la segona cosa és no començar amb una estratègia al límit de la difamació de dir que una persona, com va dir, que no coneix cap família dels consellers que actualment estan a la majoria que hagin sortit més pobres o que no s’hagin enriquit. Cap conseller de Ciutadans Compromesos ni tan sols Víctor Pintos, com a Liberal, està ple temps, tots estan a temps parcial. Les acusacions que les famílies aquestes s’han enriquit des que estan al Consell això siqui ho va dir ho pot demostrar, que vagi a la Batllia. El que sí és demostrable és qui va demanar un augment de sou dels consellers i que hi ha alguns partits que gairebé tots els consellers estan a ple temps, i aquests són els que costen l’erari públic.
Comentaris (2)