Quin balanç en fa d’aquests quatre anys i mig a l’ambaixada d’Espanya a Andorra?
Han sigut quatre anys molt interessants i l’activitat que hem pogut fer és molt positiva. Dels quatre anys i migs, n’hi ha dos que estan absolutament marcats per la pandèmia. De fet, va generar una activitat important tant des de l’ambaixada com des del consolat per gestionar temes cabdals com la mobilitat i els ajusts que es van rebre a Andorra vinculats a la lluita contra la Covid-19. Això ha demostrat que les relacions entre Espanya i Andorra són excel·lents.
El més complicat per vostè durant la crisi sanitària va ser la gestió de la mobilitat a la frontera?
Sense ser competència de l’ambaixada vam haver de treballar en aquesta qüestió. La gestió de les excepcions és on hi va haver els problemes. Vam intentar gestionar de la millor manera tot el que estava relacionat amb les relacions laborals i sanitàries. Hi havia persones amb els pares a Espanya, altres que necessitaven tractaments mèdics o treballadors que cada dia es desplaçaven. És veritat que hi havia situacions que Andorra se l’assimilava a la comarca de l’Alt Urgell i d’altres, no. Tot això ho vam intentar resoldre amb seny.
Hi va haver algun moment de tensió entre ambdós països?
Tensió en aquell moment n’hi havia sempre, cada dia. Les restriccions de mobilitat sempre generen tensió, però res greu.
La situació energètica actual va portar a finals de l’any passat que Red Elèctrica fes alguns talls de subministrament pel manteniment d’algunes centrals. En aquests moments, podem estar tranquils que no n’hi tornarà a haver cap més?
Jo penso que podem estar tranquils, però les incerteses que hi ha actualment podria provocar que hi hagués problemes energètics. Per tant, no podem afirmar amb rotunditat res.
Com valora la demanda d’Andorra que hi hagi un tercer carril que sigui reversible a la N-145 per millorar el trànsit per accedir i sortit del Principat?
No tinc constància de cap negociació sobre aquesta via de comunicació. No fa massa anys es va millorar aquesta via de comunicació i les infraestructures han de tenir uns cicles una mica més llargs. Se’m fa difícil veure la possibilitat, fins i tot, que hi poguessin haver quatre carrils i el fet que estigui prohibit fer avançaments és un element de seguretat addicional per als conductors.
Seria important la connexió ferroviària entre Barcelona i la Seu d’Urgell, en un moment en què s’estan tancant trams de línies convencionals?
Veig francament difícil fer altres vies en aquests moments. Des del punt de vista de mobilitat hem tirat endavant un projecte tan rellevant com és el de l’aeroport d’Andorra-La Seu i del qual n’estic molt satisfet, ja que els vols tenen una ocupació del 70%. Ara cal ampliar les rutes. És una porta que connecta Andorra al món. El tren es pot estudiar, però considero que serà difícil que sigui viable.
El 2023 ha de ser un any important per tancar l’acord d’associació amb la Unió Europea. La presidència d’Espanya al Consell de la UE durant el segon semestre de l’any serà determinant?
El que serà determinant seran les negociacions entre Andorra i la UE. El que sí que pot ser viable és que durant els darrers sis mesos de l’any es tanquin les negociacions, tal com veig les coses ara.
Andorra podrà mantenir el sistema de quotes d’immigració?
Amb el tema de la lliure circulació de persones, si s’accepta el model de Liechtenstein, Andorra està clar que haurà de cedir en alguna cosa. Si se’t dona la posició que tu demanes sobre un tema, llavors t’hauràs d’atansar als posicionaments que defensa Europa sobre un altre aspecte. Les negociacions són globals i no es tanquen temes parcials.
"Els residents espanyols a Andorra han de tenir els mateixos drets que els altres ciutadans comunitaris"
Els residents espanyols que es quedin sense feina i marxin haurien de tenir una prestació d’atur?
Els espanyols hem de tenir els drets dels altres ciutadans comunitaris. A través d’aquest punt es toquen els drets socials i laborals i s’han de tractar en les negociacions. Em vaig sentir còmode quan el cap de Govern, Xavier Espot, en va parlar en unes declaracions a la premsa el passat mes de maig. Jo crec que Andorra ha de progressar en l’àmbit de drets socials i laborals sense que sigui idèntic com el de països com Espanya, França o Alemanya.
Pel que fa a la població, quin balanç en fa dels espanyols que han vingut i han marxat?
El 2022 hi ha hagut 1.300 altes de residents espanyols al país. La immigració d’aquests darrers anys és diferent de la dels anys 60,70 i 80. En aquell moment estàvem parlant de mà d’obra poc qualificada i ara ve un perfil de resident que respon a tasques vinculades a les noves tecnologies. No em refereixo als youtubers, que és una anècdota, sinó d’assessors, consultors i auditors en termes financers que utilitzen les telecomunicacions per treballar i periòdicament es poden desplaçar a Barcelona o Tolosa.
“Dir que el nou conveni sanitari permet que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell sigui el referent per als residents de l’Alt Urgell és un eslògan polític”
Amb el nou protocol d’entesa en matèria sanitària entre Espanya i Andorra es pot dir que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell es convertirà en el centre de referència per als residents de l’Alt Urgell?
No té res a veure. Això és un eslògan que alguns polítics han fet servir. El que es va signar és un conveni marc que empara la col·laboració en matèria sanitària entre ambdós països, que després s’ha d’anar desenvolupant i permet que es tirin endavant altres acords específics més enllà dels que ja existeixen actualment en matèria de donació d’òrgans o la recerca, entre altres. En cap cas crec que l’hospital de Meritxell hagi de ser el de referència per a l’Alt Urgell. Els residents d’aquesta comarca són catalans i espanyols i tenen el dret de ser atesos al sistema de salut català i espanyol.
Vostè va arribar al 2018 al país, com va viure l’esclat del cas BPA quan era l’alcalde de Lleida?
Ho vaig veure com un problema que afectava un tema tan sensible per a Andorra i que va comportar una crisi del sistema financer. És un tema que està judicialitzat i n’ha de parlar l’administració de Justícia.
L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz tenen immunitat diplomàtica?
He de dir que a l’ambaixada espanyola a Andorra no hem rebut cap comissió rogatòria referent al senyor Rajoy. La immunitat diplomàtica s’aplica als funcionaris públics.
Deixa el càrrec a finals de març. Quin missatge li donarà al seu successor?
Crec que el tema més important és l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Seria bo per a Andorra que aquest procés culminés bé. Tot el que es pugui fer des d’Espanya que s’arribi a bon port és important.
Comentaris (24)