Es mostra satisfet de l’evolució que ha fet aquesta temporada. I d’un treball que, en certa manera, s’ha vist reflectit en la prova olímpica. Xavier Cornella admet que a Cortina no va fer tècnicament la millor cursa de la temporada, però sí la més intel·ligent, mostrant un punt més de maduresa en un camí que l’hauria de dur a situar-se entre els 50 millors del món en eslàlom en dos o tres anys
Ara el repte que es fixa és ser més constant en el circuit de la Copa del Món. En certa manera, una vegada consolidada la tècnica, tot passa per ser més fort mentalment. Per fer una mica el que ha fet a Milà-Cortina, saber valorar, prendre decisions i ser bon estrateg. O, com diu ell, avaluar el risc benefici i actuar, és a dir, esquiar, en conseqüència.
Aquest dimarts fa anys, però ahir ja es va fer un autoregal.
Exacte, ahir va ser el regal.
La seva satisfacció deu ser absoluta.
I tant.
Fins a quin punt, quan es preparava per anar a Cortina, podia preveure aquest resultat?
A veure, jo ja m’estava notant esquiant bé, i sabia que teníem bon nivell, que podia fer un bon resultat, però en un gran esdeveniment com aquest, els rivals són molt forts i mai saps què trobaràs. A més, tractant-se d’unes Olimpíades mai saps quins rivals tindràs, no sabia quin dorsal tindria… Per tant era una mica complicat posar-te un objectiu numèric. El meu objectiu més positiu era entrar dins el Top30 a la primera màniga. Això ja era una satisfacció màxima. Ho veia possible però també complicat d’assolir.
Però ho va fer.
En veure com anava la primera mànega, en veure com estava evolucionant el temps, en veure com ho estaven fent els primers corredors…
Perquè vostè estava a l’‘hospitality’.
Exacte, com que sortia una mica més tard, estava a l’‘hospitality’, i a la tele pots veure els primers. Jo vaig veure que molts dels adversaris se sortien del traçat. La cursa s’estava posant molt complicada i estava havent-hi molts abandonaments. Això, doncs, també em va condicionar una mica la tàctica de la primera mànega.
Havia de ser més conservador.
Bé, com que hi ha més DNFs també t’obre més possibilitats de ser en aquest Top30. Calia esquiar una mica intel·ligentment des del punt de vista tàctic, a la primera mànega. I això és el que vaig fer.
“En veure que tanta gent se sortia del traçat, doncs vaig decidir ser una mica més intel·ligent i arribar a meta. I en les parts més difícils, ser una mica més tàctic. I això és el que vaig fer a la primera mànega”
Aquesta vegada, sortir enrere el va ajudar. El va permetre veure què passava, valorar la situació i segurament ser una mica més conservador del que ho hauria estat en altres circumstàncies.
Sí, perquè està clar que en una cursa, per exemple de la Copa del Món, que per entrar al Top 30 s’ha d’anar a mort perquè si no fos un molt bon cronòmetre no hi entraràs, doncs t’has de tirar al 120% i si passes passes i si no un DNF. Però en aquesta cursa, en veure que tanta gent se sortia del traçat, doncs vaig decidir ser una mica més intel·ligent i arribar a meta. I en les parts més difícils, ser una mica més tàctic. I això és el que vaig fer a la primera mànega.
La primera part del traçat era, sense cap mena de dubte, la més complicada.
La primera part, exacte, la més pendent. El traçador, que era un italià, va marcar un traçat molt complicat, va posar moltes trampes. Hi havia figures que estaven molt juntes i desplaçades alhora.
I a la segona mànega ja anava amb la confiança d’estar dins dels trenta primers i altres corredors havien d’arriscar molt més que vostè i potser acabaven fora. Algun que altre DNF més hi va haver.
Dos, crec que només hi va haver.
El que es jugava l’or i un altre.
La segona mànega… A veure, a la primera era el primer cop que anava en unes Olimpíades, estava una mica nerviós, sabia que hi havia l’oportunitat i és com que els nervis, a la sortida els tenia molt presents. Però a la segona mànega, havent entrat al Top30 a la primera, ja vaig anar força més relaxat. El dia es va obrir, feia millor temps, tenia molt millor pista perquè tenia el dorsal 7. Amb la pista neta m’agrada molt més, em nota amb molta més confiança per atacar. Va ser una mànega on vaig poder atacar molt més, fer una molt millor mànega, i recuperar algunes posicions.
Traient-ho del marc de la competició, uns Jocs Olímpics, i de les condicions meteorològiques, és a dir, el mal temps, la manca de visibilitat, les baixades a Cortina són una super cursa seva, una bona cursa, no és tan bona cursa… com la valoraria?
A nivell d’esquí, no és el millor esquí que he produït aquesta temporada, perquè hi ha d’altres curses que no hi he tingut tant a guanyar, i llavors arrisques molt més. Però a nivell tàctic i el que demanava la situació vaig fer una bona cursa perquè si hagués arriscat més potser hauria guanyat algun segon més, però el risc benefici que hi havia en aquell moment no estava equilibrat. Si hagués arriscat una mica més i hagués anat una mica més ràpid potser hauria guanyat una o dues posicions, perquè hi havia molta distància, però també hauria pogut anar fora. Valia més la pena a la primera mànega fer-ho tàcticament bé i arribar a baix que no pas arriscar i, com molts van fer, acabar sortint-te, fer DNF i que s’acabés el dia.
“Ara el que em queda es baixar el rànquing FIS. Estic vora el cent mundial per a l’any que ve. D’aquí, ja, posicionar-me el millor possible per encarar la següent temporada i poder començar a ser més constant dins el circuit de la Copa del Món i familiaritzar-m’hi. I poder anar evolucionant”
En el que ha de ser la seva carrera esportiva, la seva actuació a Milà-Cortina, amb un resultat més que remarcable, això ha de servir per alguna cosa. Vaig veure el català Quim Saladrich que passava per darrere seu i deixava anar un ‘aquí hi ha nivell’. Tot això de què li ha de servir?
És una motivació extra poder anar als Jocs i poder fer un resultat així. A més a més, estàs amb els millors del món, del teu esport, i pots veure que pots lluitar de tu a tu amb ells. Però aquestes situacions i aquests resultats, alhora, és també pel que treballem cada dia. Però està clar que tot això el que porta és una motivació suplementària, i en els entrenaments que he fet aquests dies veus que tens el nivell. Fer bons cronòmetres, estar a prop seu, fa veure que tens el nivell. És un resultat satisfactori, que et porta una motivació extra pel futur i que et fa seguir empenyent.
I li fa marcar algun altre repte?
Aquest any, després de les Olimpíades solament queda una Copa del Món i després ja s’ha acabat l’any, solament quedaran les finals en què només hi poden competir els 25 millors del món i en Copa d’Europa ja s’ha acabat tot, també. El darrer eslàlom va ser el mateix dia de les Olimpíades. Ara el que em queda es baixar el rànquing FIS. Estic vora el cent mundial per a l’any que ve. D’aquí, ja, posicionar-me el millor possible per encarar la següent temporada i poder començar a ser més constant dins el circuit de la Copa del Món i familiaritzar-m’hi. I poder anar evolucionant.
Està al 100 FIS.
Sí, més o menys.
Es tracta, doncs, de deixar els tres dígits.
Sí, exacte. Aquesta temporada la vaig començar com a 180 del món. I l’any que ve estaré al 100, que és una millora considerable. Aquests darrers anys m’havia costat baixar del 200. Enguany ja he fet un salt important i encara podria fer-ho una mica. A veure com va. Ara del que es tracte és de posar-se en el millor rànquing possible per, la temporada vinent, tenir les millors possibilitats. Per a la Copa del Món i per a la Copa d’Europa, sobretot.
En un horitzó d’un parell o tres d’anys és plausible que el veiem dins del Top 50 mundial?
Hauria de ser l’objectiu, sí. En dos o tres anys, sí. Perquè tot vagi bé i tot flueixi, s’ha d’estar entre els 100 millors del món, i per anar bé a la Copa d’Europa, s’ha d’estar entre els 80 primers. Dels 80 cap avall.
“Està clar que la tècnica és molt important, perquè si no tens la tècnica no pots fer-ho bé. Però arriba un punt que la part mental és encara més important perquè és el que fa la diferència, la majoria dels cops. Perquè l’esquí, en ser un esport on t’ho jugues tot en una baixada de pocs segons”
I al seu esquí què li falta perquè, després de menjar-se 80 llocs de cop, se’n pugui menjar 20 o 30 més?
Doncs, sobretot, a l’any passat el que em costava molt era tipus tenir aquest punt de risc a la segona mànega, sobretot, que és quan tens més pressió, quan vas bé, i aquest any ho he treballat molt i ho he aconseguit millorar molt. Perquè l’any passat, per exemple, hi havia moltes curses en què anava primer a la primera mànega però no acabava de tancar-ho i a la segona sempre acaba quedant segon o tercer o una cosa així, i aquest any ho he pogut solucionar. Jo crec que en la direcció cap a on s’ha de treballar és cap aquí. Sobretot la part més mental, perquè la part tipus d’esquí, de nivell d’esquí, crec que està bastant consolidada, perquè en els entrenaments, amb gent bona com aquests dies, estic a prop, però és clar, després, la part mental, quan els adversaris estan a la Copa del Món i jo estic a la Copa del Món, ells estan molt acostumats en aquests circuits, i estan habituats, s’ho prenen amb una pressió diferent, i doncs cal treballar en això.
De vegades també ho veiem amb el Verdú, que no és tant tema de tècnica, sinó això que dius del cap, l’aspecte mental, és a dir, d’intentar buscar el millor equilibri entre el seny i la rauxa un cop ets a la pista.
Sí, sí, sobretot això. Perquè està clar que la tècnica és molt important, perquè si no tens la tècnica no pots fer-ho bé. Però arriba un punt que la part mental és encara més important perquè és el que fa la diferència, la majoria dels cops. Perquè l’esquí, en ser un esport on t’ho jugues tot en una baixada de pocs segons, et pots equivocar molt fàcilment d’intencions i et poc canviar d’un segon la baixada i això fa que estiguis dins del trenta o fora dels trenta o que sigui un bon resultat o no sigui tan bo. Per tant, aquest és l’aspecte que hem de treballar més.
I per a tot això, suposo, la prova dels Jocs li ha anat fantàsticament bé, perquè va haver de fer mans i mànigues per poder fer una cursa intel·ligent.
Sí, això va ser ‘estupendo’. I ara amb ganes de més, de continuar millorant i d’arribar al circuit de Copa del Món i continuar-hi progressant.
Comentaris