Com valoren des del comú, també pel que perceben en el dia a dia, la situació economicosocial de la gent de la parròquia?
A veure, tenim moltes demandes, però és veritat que hem arribat a treballar de manera intel·ligent amb serveis socials de Govern i ens complementem i compartim. Fem els seguiments de manera conjunta. Hi ha gent que ho està passant malament, evidentment, tenim una situació complicada i, malauradament, penso que no va cap a millor. Jo fa molts anys que treballo amb serveis socials i ara qualsevol de nosaltres pot haver de recórrer a serveis socials. Vull dir que, abans, els casos socials que vèiem eren uns perfils molt específics. Ara, qualsevol canvi de situació a la vida, com pot ser, no ho sé, la mort de la parella, un canvi de feina sobtat, et pot portar a recórrer a serveis socials.
Tenen dades de quantes ajudes s’han donat en el que portem de 2026?
No encara no hem fet el balanç, però bàsicament el que cobrim és escola bressol, lleure pels menors, foc i lloc... A més a més hi ha exempcions, també tenim alguna ajuda puntual per alimentació i el que treballem amb Salut Mental són exoneracions a activitats esportives que poden tenir una finalitat terapèutica: que puguin anar a la piscina, que puguin anar al gimnàs, etcètera.
“Tenim el tema de l’habitatge, però és que la cistella de la compra abans era de 30 euros i ara està a 70-80”
Tenen detectat si hi ha més o menys demanda que l’any passat?
El que continuem amb nivells alts és gent que ve a demanar informació i assessorament. Finalment el comú és la institució més propera al ciutadà, per tant, potser és més fàcil venir-nos a veure. I nosaltres, en el cas que calgui, fem les derivacions escaients.
Però no han percebut si la situació ha empitjorat?
Jo podria dir que hi ha més demanda, sí, tenim més demandes, evidentment.
Deia abans que ha canviat una mica el perfil de qui accedeix a les ajudes, però no sé si detecten que al final la problemàtica de l’habitatge és el que condiciona realment a no poder arribar a final de mes o a no poder-te permetre unes activitats de lleure per als fills?
A veure, hi ha molts factors, l’habitatge és un d’ells, no li negaré, però hi ha molts factors que s’afegeixen dins d’aquest tema. Sí, tenim el tema de l’habitatge, però és que la cistella de la compra abans era de 30 euros i ara està a 70-80, tenim una inflació... L’alimentació ha pujat molt, i tenim uns preus que s’estan disparant.
Des del comú se senten frustrats a vegades, per no poder arribar a tot?
No, perquè aquest comú té la sort de tenir un equip d’Acció Social dinàmic i creatiu i s’intenta buscar els ponts, els recursos i la innovació en un moment donat, perquè hem d’anar adaptant-nos a les realitats socials que són canviants.
La gent gran és un col·lectiu que preocupa especialment?
Tenim gent gran, però la gent gran, finalment, tenen bastants recursos a la parròquia: tenen el menjador, que es pot exonerar, se’ls pot portar l’àpat a domicili, també es promou que tinguin activitats gratuïtes i els preus que paguen són molt assequibles.
Passem una mica més a l’àmbit del medi ambient. Fa poc han posat en marxa el canal de Whatsapp per reutilitzar objectes de la deixalleria. Ha tingut èxit?
Aquest és un petit projecte que ens fa molt contents i ens agrada molt i a més, ha triomfat molt. Al canal ja tenim més de 900 seguidors i ja hi ha gent que ha anat a buscar coses. El que no es fa és guardar, per tant, el primer que arriba és qui s’ho emporta. I ara, com que tenim alguns mobles que no estan tan bé, ens plantegem amb el programa Empodera’t, de cara al setembre, fer un taller de restauració de mobles per poder reutilitzar encara més. Amb el que tenim un problema és amb la roba.
No són els primers que ho comenten, crec que passa a tot el país.
Nosaltres treballem i col·laborem amb Carisma, però no arriben a absorbir-ho tot i nosaltres, en aquests moments, tampoc estem en disposició de poder absorbir tota aquesta quantitat de roba. També Càritas en gestiona, però tampoc arriben.
I s’han plantejat poder obrir un canal com amb els objectes de la deixalleria?
O estem acabant de valorar. El que passa és que no ho podem fer en dos dies i tot això ens genera espai, temps... I som els que som. Ara hem fet els mobles i anem avançant.
Parlant de recollida de residus. Li volia demanar pel porta a porta. S’havia parlat de la possibilitat d’ampliar-ho més enllà dels Vilars. Ho tenen decidit ja?
Ho estem valorant, però estem mirant a on implantar aquesta recollida.
“Al bosc fem neteges quirúrgiques, no ho arrasem tot”
Els funciona bé?
Sí, funciona bé. Jo mateixa soc usuària i està funcionant molt bé, de fet, Escaldes és una de les parròquies que més reciclen. Hem de donar gràcies als ciutadans que s’han adherit al projecte, que això també és molt important, que han après a fer-ho bé, perquè finalment, amb el reciclatge el que hem de fer és educar i fer molta pedagogia. A més a més, per exemple, famílies que tenen nens petits o gent gran amb bolquers, tenen la possibilitat d’anar a les casetes a llançar-ho i no cal que esperin els dies concrets. Estem obert a les demandes de cada persona i no els penalitzarem per això.
I aquesta ampliació, es faria en alguna altra zona tipus urbanització?
És el que estem mirant però encara no li puc dir més. També s’han de mirar els costos, s’ha de mirar la disponibilitat, de l’empresa, no només depèn de nosaltres.
Els condiciona aquest concurs que tenen en marxa tots els comuns per la recollida de residus? Quedaria inclòs?
Sí, a més, és un concurs que fa molt temps que els tècnics estan treballant-hi, no s’ha fet amb quatre dies. I s’ha d’agrair la feina als tècnics dels comuns per la feinada que han fet preparant aquest concurs, on han contemplat les especificitats de cada parròquia. Ha sigut una feina molt farragosa.
S’han arribat a plantejar de poder estendre el porta a porta a tota la parròquia?
A dia d’avui no ens ho plantegem. No ens ho plantegem, d’entrada, pels carrers que tenim, perquè seria molt més complicat.
Quins altres projectes tenen entre les prioritats en l’àmbit del medi ambient?
El que estem treballant és amb la neteja de boscos. L’any passat vam netejar tota la part de Ràmio, aquest any hem fet tota la part de coll Jovell. El que fem són neteges quirúrgiques, no ho arrasem tot, vull dir, el bosc sí que s’ha de netejar perquè s’ha d’airejar, però respectem deixar algun arbre mort perquè hi ha nidificacions, alguns troncs els deixem a terra perquè serveixen d’adob...
La neteja de boscos és un dels reptes que hi ha. S’havia parlat també de poder aprofitar la fusta, però mai s’ha arribat a fer. Hi segueixen treballant?
És cert que ara aquesta fusta no s’aprofita i malgrat que hi ha una comissió a nivell de Govern, cada comú fa la seva gestió forestal. En el nostre cas, netegem el bosc, però també hem de pensar en el sotabosc a llocs de difícil accés i ara tenim un projecte per fer venir ovelles.
Ah si?
A la vall del Madriu tenim els ramaders de la muntanya, aquí a Escaldes, malauradament, tenim pocs ramaders, molt pocs, i nosaltres estem molt contents de col·laborar, hi ha un conveni amb els ramaders de Sant Julià, que peixen i pasturen cavalls i vaques a la vall del Madriu, però és veritat que hi ha zones que no hi accedeixen, perquè són animals de pota grossa i l’ovella és més fàcil que hi puguis accedir i això podria ajudar a netejar el sotabosc.
“Treballem per fer venir ovelles a pasturar zones de difícil accés del Madriu”
Seria a la zona del Madriu? Amb ramats del país?
Si, al Madriu i estem mirant algun ramat de fora. Primer volem tenir una reunió amb els ramaders d’aquí, per informar-los perquè ens agradaria treballar amb bona harmonia, que no s’enfadin, que no els sàpiga greu, que vegin que l’ovella no es menjarà la pastura de les vaques ni dels cavalls i que es pot treballar amb pastura mixta.
Crec que a Catalunya tenen un projecte que es diu Ramats de foc, que fan alguna cosa així. Treballarien amb ells?
No serien ells. Els contactes són molt incipients però són persones del costat francès i ja hem tingut una primera trobada amb ells. Són persones molt responsables, tenen les coses molt clares, tenen el bestiar molt ben cuidat, vindria un pastor perquè l’ovella és un animal relativament delicat comparat amb vaques i cavalls.
I això seria ja per aquest estiu, o encara no?
No ho sabem. Si pogués ser demà seria l’ideal, però no volem quedar malament. Volem la col·laboració de tothom i volem treballar amb bona harmonia amb tothom.
Li demanava per prioritats, m’ha dit les neteges de boscos. Però hi ha res més?
Sí, a veure, el que volem és posar més verd a la parròquia. Com totes les parròquies, tenim el canvi climàtic que el tenim a sobre i estem mirant a veure a on podríem posar més arbres, a on podríem posar més gespa, a on podríem tenir més espais verds i treure tant ciment. És un repte.
I més amb tot el que s’està construint.
Intentem fer equilibris, però la realitat és la que és.
Passem ara sí, a temàtica Madriu. El fet que creessin una conselleria específica, ja era una senyal per dir que era un tema important.
Sí, per a nosaltres el Madriu és molt important. Des del primer mandat, que vam començar amb Ràmio, llogant una borda, restaurant-la i fent algun intent per fer-hi dormir els nens una nit... Ara tenim un projecte consolidat. Tenim vuit torns de campaments a Ràmio aquest estiu, tenim molta demanda. És un projecte que agrada perquè és un projecte diferent, innovador i educatiu alhora perquè finalment ensenyes als nens a gaudir. Allà no tenim mòbil, aprenen a viure amb altres coses, a tenir l’hort, a anar a collir l’enciam, el contacte amb els animals, fer alguna excursió, conèixer la vall del Madriu, saber el que es feia abans a la vall... Per ells és una descoberta, la fauna, la flora, han posat alguna càmera de fototrampeig, han vist esquirols, fagines... és una realitat que hem descuidat i és bo que aquests nens visquin aquests moments.
Tenen èxit els campaments i també les activitats puntuals que es fan a Ràmio. Ja ho donen també per consolidat?
Hem tingut el taller de supervivència, que ha sigut un èxit. Després tenim el taller d’sketchers, que l’any passat ja el vam fer i ve gent de Catalunya i França, fins i tot. Després hi haurà un taller de cuina silvestre, i després tornarem a fer el retromercat a la Borda Sabater. Volíem fer-ho el dissabte i el diumenge, però justament aquell diumenge hi ha una cursa ciclista i es talla la carretera i per tant, el dia fort serà dissabte.
També hi ha la borda que van adquirir a la zona d’Entremesaigües.
Sí, la borda Ton del Quim. Estem acabant de fer el llosat i assegurar les parets, perquè s’hi pugui estar amb seguretat. La setmana que ve ens arriba el vàter sec i seria un complement perquè Ràmio queda una mica lluny segons què vols fer o per algunes persones.
“El Madriu cada vegada es va coneixement més però durant anys ha estat el gran desconegut”
Com anirà l’ús d’aquesta borda?
Serà un espai del comú, molt més accessible que Ràmio. És a dir, ara, el departament vall del Madriu té diversos recursos, perquè no oblidem que també tenim les colònies d’Engolasters. Per exemple, fa dos anys el Tió el vam fer a Ràmio, però Ràmio al desembre, te la jugues, per tant, aquest any es va fer a Engolasters que és més fàcil. Vull dir, anem jugant amb aquests tres espais. A les colònies d’Engolasters tenim cinc torns amb infants més petits, que seria la primera transició per després anar cap a Ràmio.
I a la borda Sabater, que hi ha participació del Govern, s’ha decidit què s’hi farà?
Hi ha idees, però una decisió concreta no s’ha agafat. Aquí ens hem de posar d’acord les dues parts. Però ara el que sí que fem són activitats conjuntes, amb el retromercat el Govern col·labora, s’han posat uns panells... Anem fent petites iniciatives conjuntes.
La possibilitat de fer-hi un centre d’interpretació, tampoc ha avançat?
De moment no està decidit, però el centre d’interpretació seria una de les opcions, sí.
Des que van arribar al comú, han insistit que la seva voluntat era que al Madriu hi passessin coses i que la vall tingués més visibilitat de la que tenia. Consideren que s’ha aconseguit?
Penso que hem donat una mica més de vida, però hem de continuar, hem de continuar tirant endavant projectes, no ens podem parar aquí, no podem viure sobre les adquisicions que hem fet fins ara. Hem d’anar avançant. Ara tornarem a fer, per exemple, el campus internacional, que ja fa tres anys que els fem, però estem buscant idees per promoure-ho... Hi ha molta pedra seca, tenim orris, carboneres... Pots arribar fins a la Farga i tens un recorregut molt bonic. Però tothom té les seves limitacions i no tothom pot arribar a tot arreu. Si algú arriba només a Entremesaigües, doncs si hi tenim una carbonera, ja és un atractiu.
“Puc entendre que els cortalans vulguin accés rodat al Madriu però no n’hi haurà”
Entenc que és una promoció de la vall que no busca la massificació turística.
Si, no volem una avinguda, no volem massificar. El que volem és que descobreixin i que aprenguin a respectar. A Ràmio tenim molt turisme de muntanya, pugen grups de fora, venen grups d’hotels, sovint amb guia, els nostres ecoguardes també poden donar explicacions... Jo penso que cada vegada és una vall que es va coneixement més, però és veritat que durant molt anys ha estat la gran desconeguda. I amb les iniciatives que hi ha, jo entenc que a poc a poc s’anirà descobrint. I sobretot, jo sí que amb això insisteixo molt, és amb el respecte i amb la preservació. Crec que ara no ens podem permetre no preservar aquesta vall.
Amb els cortalans hi ha bona relació?
Sí. A veure, tenim la borda de Ràmio que està llogada a uns cortalans. Jo puc entendre, però no ho comparteixo, que vulguin accés rodat, però d’accés rodat no n’hi haurà. No es pot dir mai, potser d’aquí a 10 anys decideixen diferent, però jo seré de les que em manifestaré en contra.
Des de la comissió de gestió s’estava tornant a treballar tot el tema de les ordinacions conjuntes, amb la possibilitat de tenir, també, una única ordinació pel que fa a l’accés rodat. S’ha tancat ja?
S’hi està treballant però encara no està tancat. A Escaldes tenim l’accés rodat prohibit i els altres comuns hi estan treballant.
Però finalment hi haurà una única ordinació per als quatre comuns?
S’està mirant jurídicament si l’ordinació serà comuna per als quatre comuns o si s’hauran de fer quatre ordinacions. Però que tothom va en el mateix sentit, sí. Tothom està d’acord amb que es prohibeixi l’accés rodat a la vall del Madrid.