En el comunicat apunten que el que es va aconseguir amb la xiulada era allò que fa mesos que el Govern intenta esquivar “la veu de molta gent que no accepta ser expulsada en silenci. I des del Sindicat ho diem amb tota la claredat: no volem una crisi social, però tampoc acceptarem una llei que obri la porta a noves pujades abusives, trampes i expulsions”. Ressalten que durant mesos han mantingut la mà estesa al Govern, participant en espais de treball, reunions i elaborant un document extens de posicionament on han aportat propostes per millorar la llei, un document que han entregat a tots els grups parlamentaris. “Ara hauran de decidir si volen incorporar garanties reals o assumir la responsabilitat d’una nova fase d’expulsió. Per tant, ningú podrà dir que no hi havia proposta. Ningú podrà dir que no hi havia alternativa. Ningú podrà dir que no estava advertit”, afegeixen.
El col·lectiu defensa que “vam aprofitar una escenificació pública del poder, un acte de rentat de cara institucional del Govern de DA, amb presència del mateix Govern, dels consellers que sostenen aquesta majoria, dels grups parlamentaris i dels màxims representants comunals. La protesta va assenyalar especialment Xavier Espot perquè és el cap visible del Govern que ha impulsat aquest projecte de llei. Però l’avís és per a tots els responsables polítics que encara poden evitar que aquesta llei obri una nova fase d’expulsió”.
Pel que fa a les declaracions del cap de Govern, apunten que Espot “confon el patiment social amb cridòria, el problema no és la protesta. El problema és el Govern. No era cridòria: era gent que no pot més. Era gent que treballa i no pot viure”. També responen al comentari que ahir no era el moment, subratllant que “als poderosos mai toca protestar quan la protesta incòmoda. Fa anys que no toca pagar lloguers impossibles. Fa anys que no toca viure amb por d’una carta de pujada. Fa anys que no toca que treballar no garanteixi poder viure a Andorra. En cap moment de la història, ni aquí ni enlloc, els grans canvis socials s’han aconseguit sense incomodar ningú”.
El Sindicat també critica que ara s’intenti presentar la protesta com una mostra de normalitat democràtica: “Que no intentin convertir la nostra mobilització en una medalla per al Govern. Si ahir es va sentir la veu del poble, va ser perquè el poble es va organitzar, no perquè el Govern l’hagi volgut escoltar. La realitat continua sent la mateixa: mentre milers de famílies tenen por de perdre casa seva, el Cap de Govern insisteix que no canviarà el rumb”.
L’entitat posa en relleu les seves quatre demandes urgents, les mateixes que defensen des de la manifestació del 5A: regular el preu dels lloguers d’acord amb el seu valor real i el poder adquisitiu de la població; prohibir tots els desnonaments sense habitatge alternatiu, digne i assequible; crear un registre de la propietat públic i un cens d’habitatge complet i actualitzat, i acabar definitivament amb la trampa del fill. “Aquestes demandes no són màxims abstractes. Són les garanties mínimes perquè la sortida del 2027 no es converteixi en una nova fase d’expulsió”, diuen.
D’altra banda, en el comunicat també exposen que valoren positivament que DA tiri endavant el registre de la propietat, però apunten que el fet que aquest anunci arribi ara “no és casualitat, és fruit de la pressió acumulada del moviment per l’habitatge”. Ara, doncs, apunten que caldrà veure el text, estudiar-ne l’abast i disputar-ne el sentit. “El registre no pot limitar-se a ser una garantia per als negocis immobiliaris. Ha de servir per fer prevaldre la funció social de l’habitatge, generar transparència, ajudar a detectar abusos i posar dades reals al servei del dret a l’habitatge”, afegeixen.
Finalment, des del Sindicat recorden que la llei de desintervenció dels lloguers encara no està aprovada i, per tant, “encara hi ha marge perquè les demandes urgents siguin incorporades. DA encara pot reconèixer l’error, incorporar garanties i evitar una crisi social sense precedents. Si ho fa, no només farà un pas important per abordar la crisi de l’habitatge: també evitarà una escalada que encara és a temps d’aturar”, i conclouen “volem viure i treballar tranquil·les, pagar un lloguer just i construir el nostre futur al país. A ningú li ve de gust haver d’enfrontar-se a situacions de tensió constant. Però no ens heu deixat una alternativa digna. El 2023 vam demostrar que la mobilització popular podia forçar pròrrogues. Ara hem de demostrar que també pot forçar garanties. Ells tenen diners, propietats i poder. Nosaltres tenim la massivitat”.