Mai abans que aquest dimarts assolellat en un dels centres neuràlgics per excel·lència d’Andorra la Vella un dirigent polític postconstitucional havia hagut de viure l’entre cometes escarni que li ha tocat viure a Espot. Potser descartant aquelles seqüències que es van viure arran de la crisi de l’antic forn incinerador i les ministres de torn de l’època. L’oda a Europa oferta per Macron era previsible. I era el guió i el que el Govern havia establert que passés. De fet, el suport infrangible del dirigent francès a la connexió d’Andorra amb Brussel·les ha estat poc menys que el tret de sortida a la campanya del ‘sí’ a Europa a un referèndum que només se celebrarà si Espot i el seu entorn tenen clar que guanyaran. En cas contrari, les properes eleccions generals seran plebiscitàries i avall que farà baixada.
Espot i els dirigents taronges ja comptaven amb “l’ara o mai” de Macron. Un missatge clar. No hi ha res a negociar perquè el que s’ha negociat és collonut. I, per tant, aquest ‘ho agafes o ho deixes’ ofert pel Copríncep francès respecte és el millor aval a l’acord d’associació digui el que digui el text. França és Europa, Macron per ara és França i Macron és partidari sense pal·liatius de l’aliança europeu del Principat. Que sí, que Andorra són les seves especificitats i la seva pròpia identitat. Però que el futur és Europa.
El suport infrangible del dirigent francès a la connexió d’Andorra amb Brussel·les ha estat poc menys que el tret de sortida a la campanya del ‘sí’ a Europa a un referèndum que només se celebrarà si Espot i el seu entorn tenen clar que guanyaran
El Govern de Demòcrates ja comptava amb aquest suport. I segons fonts de l’entorn taronja, la delegació andorrana, per dir-ho així, “està molt contenta” per la “implicació amb Andorra” de Macron, que ha deixat una piulada clara amb un ‘merci, Andorre’ (ni tan sols a la piulada hi ha pogut pal·lesar el cap d’Estat francès un parell de termes en català) només agafar l’helicòpter, primer, i l’avió, després de retorn a París. Emmanuel no és que s’hagi saltat el protocol. És que no l’ha complert en cap moment. Això sí, els mitjans francesos estaven informats en tot moment de tots els moviments. Ni les autoritats andorranes no tenien tanta informació.
Macron s’ha donat un bany de masses i les ‘masses’ han pogut gaudir amb la presència d’un líder mundial de primer ordre a Andorra. Macron ha aguantat estoicament la xiulada dirigida a Espot -“avui que no va per mi, deixeu-me fins i tot gaudir”, deu haver pensat el dirigent francès, per a qui la cridòria durant la intervenció a la plaça del Poble és poc menys que una micona de soroll al costat de les desenes de protestes de tota mena que està havent d’aguantar sobretot aquest segon mandat- i ha fet costat a Andorra en educació, energia, en Europa, també en Europa i fins i tot ha donat suport sobre la qüestió europea i també ha fet costat a l’associació d’Andorra a la UE. I per si no n’hi havia prou, Macron ha assegurat que el futur del Principat passa per Brussel·les.
I Macron ha vingut a dir que els avenços en matèria de despenalització de l’avortament són proporcionats. El Copríncep francès ha parlat d’avenços i, alhora, s’ha mostrat també clar en el manteniment necessari del sistema institucional actual. En fi, que ha mostrat tot el seu impuls i respecte vers un Coprincipat que hauria estat el primer en defensar. Macron, han assegurat les fonts, està fent una mena de foc lent i tranquil en relació amb la interrupció de l’embaràs i una ‘pressió moderada’ al Vaticà per tal que s’accepti una solució ‘proporcionada’. Despenalitzar sí, Coprincipat també.
Fins i tot el mandatari francès, tot i indicar als membres del Sindicat d’Habitatge que havia escoltat la seva protesta i havia pres nota de tot plegat, ha acabat defensant o com a mínim respectant la política d’habitatge de l’executiu assegurant que arran de la pandèmia hi ha hagut un creixement no esperable d’una certa tipologia de residents i s’està buscant una estratègia per posar pisos de lloguer assequible al mercat per mirar de solucionar la crisi habitacional. Però el suport de Macron a la política d’habitatge del Govern no ha estat suficient per ofegar la xiulada prèvia a Espot.
Els serveis del Copríncep s’han cuidat prou d’assegurar-se que els protestants xiularien Espot però no Macron. I la protesta s’ha sentit de valent. I s’han hagut de fer mans i mànigues perquè el discurs del cap de Govern es pogués sentir. Espot, home de pocs amics si li qüestionen tan sols que no hagi triat el color adient de la camisa, treia foc pels queixals sentint que els disset minuts de discurs han estat disset minuts de temperi. I crits de ‘ja n’hi ha prou’, de ‘fora fora’ o de ‘dimissió’.
Espot i el seu equip s’han encarregat de recordar que els que xiulaven eren quatre. Però que s’han distribuït molt bé per la plaça i han sabut maximitzar el soroll que feien. I que no n’hi ha per tant, que sí al dret a expressió però també als equilibris. I que la llei de desintervenció dels lloguers no es tocarà i que tothom ha de tenir drets i deures i etcètera etcètera. La processó va per dins. Com la mala llet. Perquè la xiulada ha fet efecte. Quin, s’haurà de veure.
Europa segurament és una necessitat. Poder viure dignament i sense anar escanyat, més encara. Més encara
D’entrada, una allau de missatges a les xarxes socials dels representants governamentals més actius amb un missatge similar. I tots amb el mateix guió. El mateix esquelet de discurs amb diferents paraules. Quin èxit la visita de Macron. I que mal educats els que han cridat. Que què s’han pensat, cridant. Que quina barra. I quina barra que alguns els vulguin donar veu i fer-se’n ressò. En fi, que és evident que si no es crida, tot sovint és perquè t’obliguen a portar morrió.
Però ni l’oda europea de Macron, ni la campanya publicitària del Copríncep francès en pro a l’associació amb la UE, no ha aconseguit vèncer la queixa per l’habitatge. Europa segurament és una necessitat. Poder viure dignament i sense anar escanyat, més encara. Més encara.