- Els dubtes que ha fet aflorar l’informe encomanat pel comú de Sant Julià i la divisió que hi ha entre els liberals està obrint fissures entre altres actors que tenien assumits els canvis previstos
- La corporació laurediana es mostra “molt preocupada” per la davallada d’ingressos que li pot suposar els canvis a la Llei de transferències i espera tenir l’informe Aparicio ampliat en breu
- Un sector cada cop més ampli de Liberals d’Andorra creu que el més prudent és no donar suport a les modificacions i fer del debat de l’encaix institucional el pinyol del futur programa electoral
La reforma comunal està més en l’aire del que la piconadora taronja voldria. I no obstant això, encara és possible que vegi la llum. Però
la posició ‘de força’ del comú de Sant Julià i l’impune corró demòcrata han tret a relluir les fissures que hi ha en molts comuns i ha obert una clara divisió al grup liberal, a la formació liberal en el seu conjunt, després que el president i el president suplent del grup parlamentari, Josep Pintat i Jordi Gallardo respectivament, donessin inicialment la seva paraula de votar a favor de les modificacions de les lleis de transferències i competències. La incògnita s’allargarà. Almenys uns quants dies. I si la setmana vinent no s’aproven els canvis… tot plegat pot arribar a precipitar un final de legislatura distret. I qui sap si, fins i tot, una retallada de legislatura.
El cònsol lauredià, Josep Miquel Vila, ha reiterat que la corporació que presideix està “molt preocupada” per l’impacte negatiu que per a Sant Julià suposa la reforma transferencial. I en aquesta qüestió, a la seva manera, té el suport de l’oposició d’Unió Laurediana, que al seu torn és un soci ferm dels Liberals. Curiós, però, que Pintat va comprometre’s a votar la reforma comunal i és a la seva parròquia on més contrarietat està sorgint. Però no és pas l’única. Sense anar més lluny, a Andorra la Vella s’escuden en les formes emprades per Vila per demanar un informe que considera inconstitucionals molts dels canvis que es plantegen per recordar que hi havia un acord entre tots els comuns.
Però
la cònsol Conxita Marsol, que afirma que “la pilota és al terrat del Consell General”, insisteix que l’únic que l’amoïna és que es reconegui la capitalitat. Via transferència -i la llei ara projectada no ho reconeix- o via pressupostària. En fi, no està d’acord amb el model per raons diferents a les lauredianes però ho admet només encobertament. Ah, i això també, el butlletí comunal de la capital ha fet el manifest que va aprovar la corporació en contra de la fórmula finalment pactada el seu tema de capçalera. Una altra declaració d’intencions per molt que Marsol faci la viu-viu. Andorra la Vella està en certa manera collada pel Govern. Però anirà fent foc encara que sigui en somort.
Més collats estan a Escaldes. El control de Toni Martí és absolut. Res, per tant. A Ordino tampoc no alçaran mai la veu per respecte a la secretaria d’Estat de Relacions Institucionals i excònsol Consol Naudí. Ella és una de les artífexs de la reforma. I a la seva parròquia, amb hereus seus al capdavant de la corporació, no li faran cap lleig. I la mateixa collada tenen a Canillo. Al Govern i al comú els uneix l’interès per mantenir a tota costa la plataforma. La torna és no posar pals a les rodes a la reforma de les competències i les transferències. Però a Canillo hi ha molt més soroll que no pas a Escaldes o Ordino. De fet, tampoc la tramitació de la polèmica ‘passarel·la calboniana’ ha acabat configurant una opinió única.
Els dubtes que ha fet aflorar l’informe de Miguel Ángel Aparicio elaborat a petició del comú de Sant Julià i que ben aviat tindrà una versió ampliada i reforçada -el catedràtic està treballant aquests dies intensament ‘sobre el terreny’- ha obert moltes escletxes. I els treballs encarregats pel Govern a Enoch Albertí i Joaquín Tornos no han aconseguit dissipar els interrogants. Ben al contrari, Vila, el cònsol lauredià, espera donar un nou cop d’efecte si pot abans del proper divendres amb la versió 2.0 del treball de l’exmagistrat del Tribunal Constitucional del Principat.
És justament aquest treball del prestigiós jurista el que està fent forat a cal liberal. A més, la supèrbia mostrada pel grup demòcrata amb Miquel Aleix al capdavant en aquest aspecte només ha servit per escalfar més l’ambient. L’informe de la comissió legislativa de Finances ja està tancat. D’esmenes, com aquell qui diu, no se n’ha acceptat ni una. El corró demòcrata es va fer passar amb tota la seva força i en tota la seva essència. I això a cabrejat el personal. Per tant, està per veure si DA tindrà el suport necessari per fer unes lleis que necessiten majoria qualificada.
Una majoria que garantia sí o sí el suport liberal però que ara no és gens clar. Pintat i Gallardo, encara que més tèbiament, miren de fer valdre el seu compromís. Però el partit està més que dividit. De fet,
hi ha un ampli sector que considera que de cap de les maneres es poden votar les lleis tal i com estan ara preparades per al ple de divendres que ve. Més encara, hi ha tot un sector de la formació que creu que aquesta qüestió ha de fer part del pinyol del futur programa electoral. I així les coses, si es consumés un nou fracàs del Govern, qui diu que no pot acabar ajudant a portar un avenç electora més o menys evident…
Comentaris