Una condemna mercantil ‘mata’ del tot la primera de les companyies aèries que pretenia volar des de la Seu

Air Andorra va iniciar el seu camí amb accionistes andorrans que quan van veure com les gastaven els promotors espanyols van sortir corrents; ara Calabria i Borràs estan ‘desapareguts’

-
-
El que quedava d’Air Andorra ha ‘volat’. El que va ser el primer intent de constituir una companyia aèria perquè volés des de la Seu i enllacés la capital urgellenca i el Principat amb altres ciutats europees ha acabat no només amb un estrepitós fracàs sinó que, a més a més, ha estat condemnada judicialment. I els seus dos principals impulsors, l’enginyer català Josep Borràs i l’empresari i aconseguidor espanyol Rafael Calabria ‘desapareguts’.

Un jutjat mercantil ha condemnat per impagament la companyia ubicada al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat. La resolució judicial significa la mort definitiva, si és que no estava morta ja, d’Air Andorra. Segons que publica ‘Crónica Global’, directius del grup de neteja i serveis Grupo LD han hagut de recórrer als jutjats per poder intentar cobrar alguna cosa del que els devia la companyia creada el 2013. Air Airlines se’n va anar en orris sense que ni tan sols els seus promotors, els seus accionistes, se n’anessin en orris ordenadament. Mai no han convocat un concurs de creditors, mai no han instat una fallida. Res. La reclamació efectuada per LD Empresa de Limpieza y Desinfección és de tot just 3.599 euros.

Hores d’ara, al registre mercantil hi apareix sols Josep Borràs com l’administrador únic de la companyia. Ni tan sols hi figura un Rafael Calabria que històricament ha estat un expert en xuclar subvencions per fer teòricament funcionar els seus projectes empresarials. I poc més. Aquesta era la seva pretensió, asseguren diverses fonts, però en aquest cas, a Air Andorra mai no se li va donar la credibilitat necessària. Segurament no la tenia. I encara que Calabria i Borràs, entre altres, van tenir tractes amb la Generalitat i també amb el Govern d’Andorra, mai no en van aconseguir ni cinc de calaix.

De fet, l’empresa aèria es va posar en marxa amb empresaris andorrans entre el seu accionariat. Aquesta circumstància, a l’inici, va dotar de cert interès i certa credibilitat, almenys al Principat, el projecte. Els inversors andorrans, però, van trigar pocs mesos en adonar-se que allò seria un fiasco -especialment Calabria ho volia fer tot a la seva manera i únicament com ell pretenia fer les coses- i la feina que van tenir llavors a poder sortir de la companyia. Tampoc no van trigar tant, però. 

Els accionistes andorrans van participar en la constitució d’Air Andorra l’octubre del 2013 i en van sortir el febrer del 2014. Si la sortida es va demorar quatre o cinc mesos va ser perquè no hi havia manera d’arribar a un acord per poder recuperar la inversió feta. No va ser fins que Borràs i Calabria van ‘enredar’ nous inversors que la sortida dels andorrans i altres empresaris catalans de la seva confiança es va fer efectiva. Ara és clar que allò era un projecte de broma, com va camí de ser-ho Andorra Airlines.

Comentaris (1)

Trending