Divisió al Consell pel rol i els recursos d’Andorra Turisme

Concòrdia i PS critiquen els recursos que es destinen a la societat pública i la seva opacitat, mentre que Govern, la majoria i Andorra Endavant defensen la feina que fa i el fet que és essencial per seguir mantenint els bons resultats del sector

La consellera general de Concòrdia, Núria Segués, durant la seva intervenció. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Andorra Turisme genera posicions enfrontades entre les forces polítiques. Ha quedat clar al Consell General, en un debat que ha evidenciat dues postures ben diferenciades. Des de Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, es considera que es tracta d’una estructura duplicada que provoca un increment de costos sense que això es tradueixi en resultats clars a nivell d’arribada de visitants. A banda, se li ha retret la seva “opacitat”. En canvi, la majoria -i en aquest cas amb el suport d’Andorra Endavant (AE)- ha defensat la seva utilitat i, sobretot, l’eficàcia. Des de Demòcrates, es posa en relleu la importància del turisme en l’economia i el fet que les polítiques de la societat funcionen i han permès un model “de més valor afegit”.

El debat s’ha propiciat per les reserves d’esmena presentades des de Concòrdia per defensar la voluntat de reduir de forma significativa -en 10 milions d’euros- la transferència de Govern a Andorra Turisme. Des de la formació, la seva presidenta suplent, Núria Segués ha defensat la necessitat de destinar aquests diners a “inversions reals” en habitatge i innovació “en un context que així ho exigeix”. En canvi, el volum de diners que s’hi destina “és excessiu”. Més quan, al seu entendre, la fórmula “encareix els costos i dificulta el control”, comentari sobre el qual ha sobrevolat la polèmica recent per l’Andorra Cycling Masters. Segués ha defensat que, amb els deu milions de reducció, “es podria comprar un altre edifici com l’antic hotel Àrtic i incorporar més pisos públics al mercat”. Per això, ha considerat necessari “reorientar part de la partida” quan, en la seva opinió, “si el model està consolidat, podem reduir els diners destinats a la promoció”.

Des del grup socialdemòcrata, Pere Baró també s’ha mostrat partidari de la mesura. “Compartim amb Concòrdia que les estructures que es dupliquen són innecessàries”, ha indicat, tot recordant que la formació ja va presentar esmenes per retornar la partida al ministeri i que fos Govern qui pilotés la política turística. A la vegada, ha carregat contra “l’opacitat” de la societat pública que, adverteix, “no ajuda a defensar-la”.

El bloc de defensors a ultrança d’Andorra Turisme l’ha encapçalat el grup demòcrata i Govern. La consellera general Meritxell López ha remarcat que “hem de seguir apostant pel sector, que directament i indirectament suposa el 60% del producte interior brut del país”. Per això, considera que “no és responsable reduir aquesta aposta pressupostària” més quan “les polítiques que es fan des de la societat són efectives i s’ha demostrat amb resultats: hi ha un increment de turistes i de la despesa mitjana que fan”. També ha negat que hi hagi una manca de transparència, tot recordant que l’entitat “és fiscalitzada pel Tribunal de Comptes”.

En una línia similar s’ha expressat el ministre de Finances, Ramon Lladós. “Hi ha resultats contrastats en el canvi del model turístic; és estructural i té més valor afegit”, ha afirmat, tot recordant que “entre 2012 i 2024 s’ha duplicat el nombre de turistes”. Per això, ha afirmat que “Andorra Turisme ha demostrat ser essencial”.

Des de Ciutadans Compromesos i Andorra Endavant també s’ha defensat tant la societat pública com la transferència prevista per aquest 2026. Carles Naudi ha alertat que amb l’esmena “posen en risc molts llocs de treball i empreses del sector”. Per la seva banda, Carine Montaner, ha admès que l’entitat “és una estructura essencial i fa molt bé la feina; si es parla amb el sector, veurà que estan contents”.

 

ALTRES RESERVES D’ESMENA REFUSADES

El debat ha continuat amb la votació de la resta de reserves d’esmena presentades per Concòrdia. Totes elles, com era previsible, han estat refusades. Així, s’ha mantingut la partida destinada a la pavimentació de carreteres secundàries, que la formació volia reduir en 800.000 euros. Tampoc ha prosperat la proposta de crear un pla per evitar la solitud no desitjada i d’obrir tres nous centres d’autoaprenentatge del català.