Segons la Fiscalia, l’accident es va produir perquè el conductor del vehicle va iniciar la incorporació a la via sense comprovar adequadament si s’apropava cap altre usuari. El ministeri públic considera acreditat que aquesta manca de verificació va provocar la col·lisió amb la motocicleta i ha demanat una condemna de dos mesos d’arrest condicional, la retirada del permís de conduir durant vuit mesos i el pagament, conjuntament amb la seva asseguradora, d’una indemnització de 7.850 euros.
El motorista va relatar al tribunal que circulava dins del límit de velocitat quan es va trobar de sobte amb el vehicle. Va intentar frenar, però va acabar caient i va perdre el coneixement. “Quan em vaig despertar ja era a l’hospital”, va explicar. També va discrepar de l’atestat policial en assegurar que aquell dia sí que plovia, malgrat que els informes indiquen que la calçada estava seca.
Les lesions van ser importants. La metgessa forense va explicar que el perjudicat va patir fractures a diverses costelles, una trombosi venosa profunda provocada pel període d’immobilització després de l’accident, que va requerir un tractament anticoagulant, així com 75 sessions de rehabilitació. L’informe mèdic també recull que, dos anys després, encara presentava molèsties, tot i haver recuperat la mobilitat completa i mantenir una autonomia funcional en el seu dia a dia.
A partir d’aquestes seqüeles, l’acusació particular reclama 1.500 euros per la motocicleta, declarada sinistre total; 456 euros per la roba i el casc; 1.338 euros per les despeses mèdiques; 3.569 euros pel període d’incapacitat temporal i una indemnització no inferior a 10.000 euros pel dolor i les lesions sofertes, a més de les eventuals despeses futures i les costes processals.
L’acusat, en canvi, va assegurar que abans d’incorporar-se a la carretera va mirar pels retrovisors i no va veure cap vehicle. Va explicar que només va notar “un cop molt petit” a la part posterior del cotxe i que va ser quan diverses persones s’hi van acostar que va descobrir que hi havia una motocicleta a terra. Va destacar que en 47 anys de conducció no havia tingut mai cap accident.
La defensa va insistir que el conductor del cotxe va actuar amb la diligència exigible i va atribuir el sinistre a la velocitat a què circulava el motorista, sostenint que, si hagués respectat els límits, hauria disposat de temps suficient per evitar la col·lisió. De la mateixa manera, es va qüestionar la quantificació dels danys reclamats, motiu pel qual va sol·licitar l’absolució. En la mateixa línia, la representació de l’asseguradora va defensar que el turisme ja s’havia incorporat completament a la via quan es va produir l’impacte.