Cal recordar que Corts absoldre el condemnat del pagament de la responsabilitat civil –la suma de totes les prestacions de manutenció no cobertes; l’import mensual ascendia a 450 euros– perquè l’exmatrimoni va arribar a un acord en què ell assumeix el cost dels estudis universitaris de la filla (cosa que està succeint així; la filla actualment cursa una carrera a Barcelona).
L’advocat de l’empresari ha recuperat el principal argument desplegat durant la vista de Corts –un marc d’insolvència greu, aguda– i ha assenyalat una valoració incorrecta de l’evolució del poder adquisitiu del seu client: “No s’ha tingut en compte que quan es va dictar la mesura d’obligació de pagament de la manutenció –el juliol del 2017– la situació econòmica era diferent, per tant, no hi va haver voluntat d’incomplir aquesta obligació”. En aquest sentit, la fiscalia subratlla que l’empresari va assumir duran anys una hipoteca de 593.000 euros i el ‘leasing’ d’un vehicle d’alta gamma. Un nivell de vida elevat que xoca –segons el ministeri públic– amb la impossibilitat declarada de pagar la prestació en qüestió. “El que no diu la fiscalia és que l’adquisició de la propietat es va produir dos anys abans –el 2015– de la imposició de l’obligació. La data és important. El que ha d’analitzar el tribunal, doncs, és el moment en què se li imposa l’obligació: des del juliol del 2017 en endavant, les possibilitats econòmiques en aquest lapse temporal”, ha afegit l’advocat.
Els successius salaris cobrats per l’empresari –la presumpta caiguda del poder adquisitiu– han estat una de les proves a les quals s’ha aferrat el lletrat: d’ingressar uns 5.000 euros mensuals durant l’any 2015 –un sou que li permetia afrontar inversions importants, com ara la hipoteca esmentada– va passar a quedar-se sense cap mena de remuneració en el moment en què la seva empresa va entrar en fallida (el 2016). Va rebre, amb el temps, pagaments endarrerits d’una altra empresa, però “aquells diners estaven destinats a liquidar altres qüestions”. “El meu client va estat molt de temps sense cobrar cap salari”, ha al·legat l’advocat, que ha recordat que, més tard, el condemnat va trobar feina en una nova empresa, però percebia un sou baix: 684 euros que amb el temps van ascendir a uns 1.200. Ara bé: “No podia fer front a una pensió alimentària de 450 euros”. De fet, tenia un deute hipotecari de 29.000 euros. Pel que fa al vehicle d’alta gamma, també s’ha exposat la mateixa situació: “L’adquireix abans de tenir l’obligació de pagar la pensió. De fet, no va poder afrontar les quotes de ‘leasing’; va quedar com a deutor”. En definitiva, segons el lletrat, “la seva situació econòmica no li permetia assumir les obligacions; mai va haver-hi la voluntat de deixar de pagar”.
A banda, un altre punt assenyalat per la defensa de l’empresari és la vulneració del principi d’imparcialitat, ja que una de les magistrades que ha jutjat el cas actual fou fiscal en un cas anterior en què l’empresari fou condemnat per manipulació de documents (missatges): “Entenem que això no pot ser, però no la vam recusar perquè haver estat fiscal no impedeix que formi part d’un tribunal que jutja un cas diferent”. El problema, però, és que “la culpabilitat del meu client es basa, en part, en aquella sentència anterior”. Hauria calgut, doncs, segons el lletrat, jutjar el cas amb una altra composició. La defensa demana l’acceptació del recurs i la revocació de la sentència.
Per a la fiscalia, l’estil de vida de l’empresari “sempre ha contrastat amb la situació econòmica que descrivia” per no haver d’afrontar el pagament de la prestació. Així, considera que “de forma voluntària, dolosa no la va satisfer”. De fet, ha subratllat que el context econòmic no va ser “estàtic, permanent” al llarg de tot el període en què no va assumir l’obligació: “Va estar cobrant un salari superior al SMI durant un temps i no va pagar res en concepte de pensió alimentària”. Pel que fa al pagament de la hipoteca, el ministeri públic ha evidenciat que el processat “ha pogut satisfer les quotes corresponents”. El cotxe d’alta gamma, d’altra banda, “està en possessió del senyor J. B. a dia d’avui”. El cost del vehicle, per cert, supera els 70.000 euros. Quant a la imparcialitat del tribunal, el fiscal ha sostingut que “és de justícia que en una sentència es faci referència als antecedents de la persona; no s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial”. La fiscalia requereix al Superior que desestimi el recurs i ratifiqui que la pena de Corts.