Segons l’advocat, el relat de la víctima presenta “canvis substancials” al llarg del procés. En aquest sentit, ha posat en dubte la continuïtat dels fets -que Corts situa entre els 4 i els 11 anys- assegurant que la sentència només concreta un episodi quan la menor tenia quatre anys. També ha destacat contradiccions en la freqüència dels presumptes abusos: des de tres vegades al mes durant dos o tres anys, fins a dues vegades anuals, en declaracions posteriors davant dels especialistes.
La defensa també ha incidit en el retard en la denúncia, presentada quan la jove tenia 14 anys, així com en testimonis de tercers. Entre aquests, docents que la descrivien com “una noia feliç” i que atribuïen el seu malestar principal a les discussions familiars. Igualment, ha apuntat a un episodi del 2017 en què l’acusat hauria pogut confondre la menor amb la seva parella.
Per la seva banda, la Fiscalia ha defensat la solidesa de la condemna, tot i haver donat la seva resposta a porta tancada, en coherència amb com es va dur a terme la vista oral a Corts. El ministeri públic ha remarcat que els fets es produïen de manera reiterada, principalment després de dinar i a la nit, i ha sostingut que els informes pericials no permeten atribuir l’afectació psicològica exclusivament a les disputes familiars.
Així mateix, ha rebutjat que existeixi una confusió sostinguda per part de l’acusat i ha defensat la continuïtat dels abusos al llarg dels anys. També ha assenyalat un canvi d’actitud en la menor després d’un viatge, considerat un element rellevant en la cronologia dels fets.
En el seu recurs, la defensa sol·licita l’absolució del delicte més greu -violació- i, subsidiàriament, una rebaixa de la pena fins als sis anys de presó ferma. També s’oposa a una eventual expulsió del país.