La fiscalia recorre la pena per una violació a Aixirivall i reclama nou anys efectius de presó

El Tribunal Superior de Justícia ha analitzat aquest matí els recursos creuats contra la sentència del Tribunal de Corts pel cas d’una agressió sexual entre convivents ocorreguda l’estiu del 2024

Exterior de la Sala Magna de la Seu de la Justícia.

Un resident de 34 anys empresonat des del setembre del 2024 acusat d’agredir sexualment la companya de pis, parella de l’home que el tenia empleat, està condemnat a sis anys de presó - ja n’ha complert pràcticament dinou -, dels quals 20 mesos ferms, i substituint la resta per quinze anys d’expulsió i dotze anys de prohibició d’entrada en contacte amb la víctima, de 31 anys. Aquesta resolució és ara objecte de disputa entre la Fiscalia, que en reclama nou de compliment efectiu, i la Defensa, que qüestiona la validesa de la prova i sol·licita l’absolució.

Vint mesos de presó ferma que gairebé ja ha fet per a l’home acusat de violar una companya de pis

La vista d’apel·lació celebrada aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia ha evidenciat dues estratègies oposades en relació amb la sentència que va condemnar l’acusat a sis anys de presó —amb 20 mesos de compliment efectiu — per una agressió sexual qualificada com a violació en un context de convivència a Aixirivall. Els fets jutjats pivoten sobre el que ha estat, des de l’inici de la causa, un relat controvertit: segons la versió que va considerar provada el Tribunal de Corts, després de sortir de festa, l’home hauria immobilitzat la dona en una habitació, agafant-la pel coll i li hauria introduït els dits a la vagina sense consentiment.

Versions enfrontades en una presumpta agressió sexual entre convivents a Aixirivall

D’una banda, la Fiscalia sosté que la resolució del Tribunal de Corts pateix una manca de motivació en la determinació de la pena i no s’ajusta ni a la gravetat dels fets ni a la finalitat retributiva que li és pròpia. El ministeri públic considera acreditada una agressió amb violència, en situació de superioritat i al domicili de la víctima, i retreu que no s’hagin ponderat adequadament ni el context ni l’impacte psicoemocional posterior, avalat —segons defensa— pels informes forenses. En aquest sentit, reclama elevar la condemna fins als nou anys de presó efectiva, així com mantenir els 12 anys de prohibició de contacte amb la víctima.

Per contra, la defensa ha centrat el seu recurs en una presumpta vulneració de drets fonamentals durant el procediment, especialment pel fet que la víctima no declarés en el judici oral. Segons l’advocat, aquesta decisió — justificada per evitar la revictimització — hauria limitat el dret de contradicció i el principi d’immediació, en impedir confrontar el relat amb la resta de proves practicades posteriorment. Per aquest motiu, sol·licita la nul·litat de part de la prova i la lliure absolució del seu defensat.

En paral·lel, la defensa també ha posat en dubte la coherència del relat de la víctima, assenyalant contradiccions entre declaracions inicials, testimonis i elements documentals com vídeos aportats a la causa, així com discrepàncies en relació amb les suposades seqüeles psicològiques.

- seguirà ampliació -