La fiscalia sosté que la sentència no entra a valorar adequadament la voluntat del processat i recorda que aquella matinada el jove va sortir de casa vestit tot fosc i amb un martell, va intentar trencar la porta de l’oficina de turisme i posteriorment va entrar en un immoble abans d’acabar atracant un hotel. Segons la tesi de l’acusació, el conjunt dels fets i la situació econòmica del jove permetien considerar que en els dos primers episodis hi havia una voluntat d’apropiar-se de béns, que hauria de ser valorada com un furt en grau de temptativa a l’oficina i un furt amb escalament en el cas de l’habitatge.
El ministeri públic ha recordat que l’aute de processament no obliga a la Fiscalia a mantenir una determinada interpretació jurídica dels fets. En aquest sentit, ha destacat que cal distingir entre els fets que han quedat acreditats o constatats i la qualificació penal que se’ls atribueix posteriorment.
La defensa, en canvi, sosté que no hi havia aquesta voluntat d’apropiar-se de diners, i que en tot cas això ja es va valorar durant el judici. El jove havia assegurat que quan va entrar a l’oficina volia trencar coses i que desconeixia si hi havia diners, tot afirmant que actuava sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Per això, demanen que es confirmi la pena interposada pel Tribunal de Corts.
Comentaris (1)