Per a la resta de processats, el ministeri fiscal sol·licita penes condicionals i multes, de manera que, en cas de condemna, no haurien d’ingressar a la presó. La vista, que s’allargarà fins dijous, jutja cinc processats -un dels quals serà jutjat en rebel·lia processal- per uns fets que es remunten al 2017. La investigació es va iniciar arran d’una operació desenvolupada a Espanya i va derivar en mesos de vigilàncies policials, fins a destapar un negoci de contraban i blanqueig de capitals vinculat a un grup empresarial lauredià dedicat al transport de viatgers i al comerç, que va culminar amb les seves detencions el febrer del 2018.
Els primers a declarar han estat els dos germans acusats d’haver transportat les caixes. Els joves han assegurat que estaven “coaccionats” pel seu pare, el propietari de l’empresa de vehicles, que els obligava a transportar unes caixes des del comerç de Sant Julià fins a dos garatges situats a Escaldes i a Santa Coloma.
Els acusats han explicat que es veien obligats a fer el que els ordenava el seu pare perquè depenien econòmicament d’ell i vivien sota el seu sostre. Un dels joves ha declarat que vivia sota amenaces constants i que, si no obeïa, “hi hauria conseqüències”. Segons ha relatat, aquestes conseqüències podien anar des de ser expulsat de casa fins a patir agressions físiques. “Jo seguia les ordres que rebia del pare: “ves allà, agafa això i porta-ho allà”. Si deia que no, tenia conseqüències: em feia fora de casa i algun cop m’havia picat a la cara. Jo tenia 18 o 19 anys, vivia del meu pare, menjava i dormia a casa i no tenia feina”, ha declarat. Els dos joves han assegurat que mai no van saber amb certesa què transportaven, tot i que admeten que s’ho podien imaginar. També han afirmat que desconeixien la identitat de les persones que recollien o carregaven les caixes que ells traslladaven al rerefons dels vehicles.
Durant la sessió també ha declarat un dels acusats, el qual era el propietari de dos dels vehicles utilitzats pels trasllats. L’home ha assegurat que no tenia coneixement dels negocis il·lícits que s’hi estaven fent al darrere, i que simplement va cedir els dos vehicles -que tenia embargats- a un conegut, perquè tenia una necessitat important, i no se’n podia fer càrrec. Preguntat sobre com és que els dos cotxes que va cedir van acabar implicats en una trama de contraban, l’home ha manifestat que “potser aquest és el tipus de gent a qui li interessa un vehicle així, embargat”.
El darrer a declarar en la jornada del matí ha estat el principal acusat, a qui la fiscalia acusa d'haver subministrat el material als altres processats que després passaven a Espanya per la frontera del Riu Runer. L'home ha reconegut haver venut i carregat caixes del seu comerç als vehicles dels germans implicats, però assegurant que tot s’havia fet de manera lícita i seguint el que marca la llei. Ha negat els fets que se li imputen, assegurant que en cap moment es va fer ser il·legal, nega manipular informàticament la caixa, i preguntat per la fiscalia sobre com és que les vendes registrades coincideixen amb la mercaderia que els altres processats van exportar il·lícitament, ha assegurat que es tracta d’una “casualitat”. La vista continuarà aquesta tarda amb el testimoni de tres persones.
-seguirà ampliació-