La principal discrepància entre les parts se centra tant en la valoració de la prova com en la resposta penal. L’advocada del condemnat ha reiterat davant el Superior que el Tribunal de Corts no ha efectuat una anàlisi conjunta de tota la prova practicada durant els tres dies de vista oral i que ha omès elements que, al seu entendre, desvirtuen la culpabilitat del jove.
La Fiscalia, en canvi, defensa que la resolució de Corts ha valorat correctament el conjunt dels indicis i recorda que la immensa majoria de delictes sexuals no existeix una prova directa dels fets. El ministeri públic ha remarcat que el mateix acusat ha reconegut haver escoltat diverses negatives de la víctima i considera que les gravacions mostren clarament el canvi d’actitud de la jove quan surt del lavabo, fins al punt que tres noies decideixen seguir-la en veure-la profundament afectada.
A més de demanar que es confirmi la declaració de culpabilitat, la Fiscalia també ha recorregut la pena imposada. Considera que els tres anys de presó fixats per Corts no són proporcionats a la gravetat dels fets i critica que el tribunal atorgués un pes excessiu a la manca d’antecedents penals i a la joventut de l’acusat, factors que, segons ha sostingut, ja no justifiquen una reducció de la pena amb l’actual Codi Penal.
Mentre que el ministeri públic considera insuficient la pena i insisteix en els sis anys de presó que havia demanat inicialment, la defensa reclama l’absolució al·legant que la sentència de Corts ha fonamentat la condemna gairebé exclusivament en el relat de la víctima
L’acusació particular, que no ha presentat recurs, s’ha adherit a la posició del ministeri públic pel que fa a la culpabilitat i ha demanat la desestimació del recurs de la defensa. La lletrada ha explicat que la víctima ha optat per no impugnar la sentència perquè, seguint la recomanació de la seva psiquiatra, l’única prioritat és posar fi al procediment judicila després de les seqüeles que li han quedat i del fet d’haver hagut d’abandonar el Principat.
També ha rebutjat els intents de desacreditar-la a partir de suposats comentaris sobre la seva “actitud deliberada” amb els nois, i ha recordat que cap prova apunta a un mòbil il·legítim per formular la denúncia i ha defensat que la sentència no té l’obligació de reproduir una per una totes les proves practicades durant tots els dies de judici.
En el torn de rèplica, la defensa ha replicat que és “demagogia” sostenir que la joventut de l’acusat hagi pogut comportar una reducció qualificada de la pena i ha recordat que el Tribunal de Corts simplement ha aplicat el mínim previst pel legislador per a aquest delicte, fet amb el qual tampoc està d’acord.
El cas es remunta al març del 2025, quan el jove turista madrileny, de 21 anys en el moment dels fets, va ser detingut acusat d’agredir sexualment una temporera als lavabos d’un establiment d’oci nocturn del Pas de la Casa. Després del judici oral, celebrat el gener d’enguany, va quedar en llibertat després de dipositar una fiança de 12.000 euros. Posteriorment, el Tribunal de Corts el va condemnar a tres anys de presó per un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació, la part ferma dels quals ja va complir en presó preventiva. Actualment, l’home es manté en llibertat i a l’espera que el Tribunal Superior resolgui definitivament els recursos, que ha anunciat per al 31 de juliol.