La resolució, per tant, avala la valoració de la prova feta en primera instància i conclou que les evidències practicades durant el judici són suficients per sustentar la condemna de quatre anys. Al mateix temps, rebutja la petició de la fiscalia d’elevar la pena fins als vuit anys i dos mesos de presó (que era la seva petició inicial), en considerar que la sanció imposada pel Tribunal de Corts és proporcional als fets que van quedar acreditats.
El cas es remunta a l’octubre del 2024, quan una turista espanyola va denunciar haver estat violada als lavabos d’una discoteca d’Andorra la Vella per un turista francès. Segons va considerar provat el Tribunal de Corts, tots dos van iniciar una relació sexual consentida que va deixar de ser-ho quan la jove va començar a sentir dolor, retirant el seu consentiment, però l’acusat va continuar amb la penetració. La sentència també va donar per acreditades lesions compatibles amb el relat de la víctima i va condemnar l’home per un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació a quatre anys de presó, dels quals 16 mesos de compliment efectiu, els quals ja havia complert.
La defensa argumentava que la resolució en primera instància no estava prou motivada i que el tribunal va donar un pes excessiu a la credibilitat de la víctima sense corroborar-lo amb prou elements objectius. Posaven en dubte la interpretació de les imatges de vigilància de les discoteca, l’absència d’ADN de l’acusat en les mostres recollides, i la manca d’una prova concloent sobre l’origen de les lesions, així com determinades circumstàncies posteriors als fets.
Per contra, el ministeri fiscal, insistia que el relat de la víctima estava reforçat per nombrosos elements perifèrics, com els testimonis de les amigues, els agents de policia o els professionals sanitaris que van atendre la jove, i sostenien que la prova d’ADN era irrellevant perquè l’acusat va acabar reconeixent que hi havia hagut penetració. Tot i això, la fiscalia considerava que la pena interposada era massa baixa tenint en consideració la gravetat dels fets, i per això va demanar que es recuperés la seva petició inicial de vuit anys i dos mesos de presó, una multa de 2.000 euros i la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant deu anys. Finalment, però, els magistrats del Superior han desestimat els recursos presentats per les dues parts i han confirmat la sentència íntegrament.