Només feia tres setmanes que l’acusat havia arribat al Principat per treballar la temporada d’hivern. La nit del 21 al 22 de desembre va decidir sortir a un local d’oci nocturn de Soldeu. Tant l’home, uruguaià actualment de 35 anys, com la noia, irlandesa que ara torna a viure al seu país, es van conèixer a la barra del local, on van beure de forma important. A més, l’home hauria subministrat MDMA a la noia -i a d’altres persones- sense advertir què era el que els posava a la boca. Ja en aquell moment estaven flirtejant tots dos. I tots dos lliurement van decidir anar al domicili de la noia, no massa lluny del local nocturn, per continuar la trobada. En un primer moment hi va haver una relació consentida. Després, però, la noia es va quedar inconscient o adormida i quan va desvetllar-se es va trobar l’home abusant d’ella alhora que posant-li més droga a la boca. L’acusat sempre ha assegurat que tot havia estat consentit, però el Tribunal de Corts no ho va veure pas així. El va condemnar a 14 anys i dos mesos de presó.
Durant la vista oral d’aquest matí, la seva defensa ha posat en relleu “totes les contradiccions i les imprecisions” que va tenir la víctima durant les seves declaracions davant dels agents, la Batllia, i el tribunal: “Els relats dels fets són tan contradictoris i dubitatius”, ha manifestat el lletrat, tot exposant diferents versions que ha donat sobre el consum de droga, la joguina sexual, o el motiu per no voler denunciar. A més, a “les declaracions podem comprovar que inicia les respostes com no sé, no recordo, pot ser, crec que sí”, afegeix. També ha volgut fer incís en el comportament posterior als fets, ressaltant que la noia el matí següent havia anat a esquiar i continuava sortint de festa.
Per tot això demana que absolgui al seu client del delicte d’agressió sexual i que només sigui condemnat a 4 anys de presó pel delicte de cessió i consum de MDMA. En cas que no sigui així, i es considerin provats els fets, demanen una disminució de la pena -la qual consideren que és massa elevada-, i que subsidiàriament sigui condemnat només a set anys de presó dels quals només ferm el temps que ha complert en situació preventiva (un any i mig).
Tant el ministeri fiscal com l’acusació popular s’han oposat rotundament a les dues peticions, defensant que tot i que la víctima pot haver utilitzat paraules diferents per relatar els fets, “els elements essencials del relat coincideixen”. El fiscal ha apuntat que un element que mostra la credibilitat del relat és com reacciona la víctima just després dels fets: “Va sortir corrent de l’habitació explicar-ho a la companya de pis”. Ressalten l’estat “horrorós” amb el qual troba la víctima, encara un any i mig després, que estava descomposta i plorant constantment durant la vista oral. També, que la noia no tenia cap motivació al darrere per inventar-se aquesta història, ja que acabava de conèixer al condemnat aquell mateix dia. Així mateix, ha exposat que el moment ‘black’ -que la noia no recorda del tot- pot ser degut al consum d’alcohol i drogues que havia fet al llarg de la nit, però també pot ser per la situació que es trobava.
Pel que fa a la petició de la pena subsidiària, manifesten que la sentència del Tribunal de Corts exposa els graus i els marges legals de la condemna, i que “la pena mínima és de 10 anys, per això el motiu subsidiari que demanen ja de per si es rau, sobretot per la part de complir ferms només el temps que ja ha fet”.
PARAULES DEL CONDEMNAT
Abans de finalitzar la vista, el condemnat ha pogut dirigir unes paraules al tribunal, on novament ha defensat va ser innocència de les acusacions de violació, i ha manifestat que des de primer moment s’ha trobat amb “moltes barreres” per part de la justícia, que no li han donat accés a documentació i vídeos que podrien haver-lo ajudat. Ha posat com a exemple la declaració que va fer la víctima davant de la Batllia -a la qual li han denegat l’accés- que assegura que té “molts errors de traducció”. L’home també ha proposat al tribunal que li permetés “pagar una teràpia d’hipnosis” a la víctima perquè pugui “tornar en aquell moment i veure el que realment va passar”.