Els condemnats van ser inicialment sentenciats a penes de cinc i tres anys de presó ferma per tràfic de drogues. En una primera instància, la defensa va argumentar que la sentència contenia errors materials importants, com la falta de consideració de l’edat d’un dels condemnats (menor de 21 anys en el moment dels fets) i una confusió entre 400 grams d’haixix i 400 euros d’haixix, allò que equivaldria aproximadament a uns 100 grams de producte, la qual cosa va generar una sobrevaloració de la quantitat de droga implicada.
El Tribunal Constitucional va acceptar el recurs presentat, ordenant que el Superior revisés la resolució, corregint les anomalies i revisant les penes imposades. Tot i així, quan el Tribunal Superior va emetre la nova resolució, va mantenir les penes intactes, tot i haver corregit els errors evidents en les proves. Això va provocar una nova demanda d’empara per part dels condemnats, que consideraven que la sentència continuava vulnerant els seus drets fonamentals.
Pel que fa a la qüestió de la minoria d’edat d’un dels condemnats, el Tribunal Constitucional va recordar que la legislació andorrana no regula específicament el tractament dels delictes continus que comencen durant la minoria d’edat i acaben en plena capacitat. En aquest sentit, va subratllar que la responsabilitat d’aplicar la norma correspon als tribunals ordinaris, i el TC es limita a dir si s’han vulnerat els drets o no, i, en aquest cas específic, el dret a la jurisdicció, que el tribunal ha acabat considerant raonable i fonamentada.
Quant a l’altre home recurrent, aquest argumentava en el recurs presentat, que la sentència de la Sala Penal contenia errors en la valoració de la prova i en la interpretació de la llei, ja que considerava que el tribunal havia agrupat dos delictes menors separats (tràfic de cocaïna i haixix) en un sol delicte major. El TC ha desestimat el recurs, exposant que si el recurrent argumenta que s’ha fet una nova interpretació que va en contra de la jurisprudència anterior, hauria d’haver aportat sentències que ho demostressin i fonamentat el seu recurs en una vulneració del principi d’igualtat, però no ho ha fet. A més afegeixen que la interpretació de la Sala Penal sobre la infracció continuada no és il·lògica ni absurda, i, per tant, no vulnera els drets del recurrent.