A l’abril del 2023, el denunciant va començar a detectar que li faltaven diners a casa. Segons va explicar durant la vista, ell i l’acusat eren veïns, tenien una relació d’amistat i anaven junts sovint al gimnàs. El propietari del domicili va començar a sospitar quan va comprovar que l’altre home li preguntava sovint quan estaria sol a casa o quan marxaria.
Després de detectar dues primeres desaparicions de diners —una de 150 euros i una altra d’entre 50 i 60 euros—, el denunciant va instal·lar una càmera de vigilància a la seva habitació, sota recomanació de la Policia. El dispositiu va permetre enregistrar dues entrades posteriors de l’acusat al domicili. En les imatges, segons el testimoni, se’l veuria accedint a l’habitació, obrint un calaix on guardava la cartera, agafant els diners en efectiu i guardant-se’ls a la butxaca.
Segons la investigació policial, l’accés a l’habitatge s’hauria produït sense signes de forçament. L’acusat hauria utilitzat una clau que es trobava en el domicili que compartia amb un familiar del denunciant i que estava al seu abast.
En les imatges, segons el testimoni, se’l veuria accedint a l’habitació, obrint un calaix on guardava la cartera, agafant els diners en efectiu i guardant-se’ls a la butxaca
A més dels diners en metàl·lic, la Policia ha explicat que en el telèfon de l’acusat s’han trobat fotografies de la targeta de crèdit del denunciant, presumptament, per apostar en línia. En la denúncia inicial, es van atribuir moviments per imports de 1.300, 900 i 500 euros, però durant el judici la Fiscalia va modificar les seves conclusions perquè aquestes quantitats no han pogut ser acreditades. Finalment, només considera provats intents de pagament per un import aproximat de 200 euros.
El denunciant ja va explicar que tots dos compartien una afició pels jocs en línia i les apostes, un element que la defensa ha vinculat amb la situació personal de l’acusat.
L’acusat no ha comparegut al judici. La seva defensa, però, ha admès parcialment els fets i ha argumentat que es tracta d’una conducta relacionada amb un trastorn addictiu greu al joc. Segons la documentació mèdica aportada, l’home patia un trastorn addictiu a les apostes, amb una conducta marcada per la manca de control de la despesa i una freqüència que podia arribar, com a mínim, a dues sessions de joc al dia. El diagnòstic assenyala un trastorn patològic greu, tot i que actualment segueix tractament individual i farmacològic.
La defensa va remarcar que l’acusat porta quatre mesos sense apostar, amb una evolució favorable i una millora del seu estat mental. També va explicar que la seva situació econòmica era complicada: “El seu salari li durava quatre o cinc dies”, segons va exposar, i no li permetia ni assumir les despeses bàsiques.
L’advocada va defensar que no s’hauria d’interpretar únicament com una conducta delictiva, sinó com una conseqüència d’una malaltia que afecta el control dels impulsos. “És una addicció que és per tota la vida”, va assenyalar, tot destacant que l’acusat reconeixia la seva problemàtica i mostra penediment.
La Fiscalia, però, no considera que en aquest cas es pugui aplicar cap atenuant per alteració psíquica, ja que defensa que no es tracta d’una situació que anul·lés completament les seves capacitats, atès que era conscient de les conseqüències dels seus fets. Per això manté la qualificació dels fets com un delicte continuat de furt amb accés il·lícit en casa habitada i un delicte menor continuat d’ús il·legítim de targeta de crèdit.
El ministeri públic sol·licita tres anys de presó - sis mesos dels quals ferms, amb la resta de pena en règim condicional simple -, sense perjudici d’un eventual indult. També reclama una indemnització de 250 euros, quantitat que ja hauria estat dipositada al Tribunal de Corts. La defensa s’ha adherit a la quantia econòmica fixada per la Fiscalia, però ha demanat que es tingui en compte el trastorn addictiu i l’evolució positiva del tractament.