En el rerefons de tot plegat una altra incidència tècnica. Un altre maldecap que ja tenia l’origen en el vol de Madrid a la Seu. Ha volat, sí. Però ha aterrat a Alguaire i des d’Alguaire els passatgers que haurien hagut d’arribar fins a l’aeròdrom de Montferrer ho han hagut de fer per carretera. Com que l’avió s’ha quedat a l’aeroport de la Terra Ferma, els que havien de fer el vol a la inversa també han hagut de sortir des d’Alguaire. I d’aquí que hagin hagut de fer les gairebé dues hores per carretera. Una incidència més.
Com la que ha viscut una noia de Cancún que venia a conèixer Andorra. Haurà vist un miniaeroport en dues ocasions. Però ni hi ha pogut aterrar ni tampoc s’hi ha pogut enlairar. En fi, coses d’aquests enllaços i de l’operativa d’Air Nostrum. Tot en favor de la seguretat i les millors garanties per als passatgers. Però és clar que els passatgers, que poden entendre que se’ls vulgui assegurar la bona marxa dels vols, no entenen que fallin altres coses.
Com dilluns. Després d’haver fet una mala nit a Madrid -ben poc van poder dormir-, d’haver de matinar per volar fins a Barcelona, d’haver d’esperar al Prat pel bus que els havia de portar fins a l’aeroport d’Andorra-la Seu, quan van ser a l’aeròdrom urgellenc no hi havia cap bus llançadora esperant-los. Ni cap microbus, minibus o res de la mateixa naturalesa que se li assemblés. Un embolic de tres parells de nassos.
Fins al punt que els passatgers van buscar solucions alternatives. N’hi va haver que van demanar taxi. D’altres que ja s’havien traslladat fins a l’aeroport des d’Andorra amb el seu propi vehicle -residents o nacionals que havien volat a Madrid per passar el cap de setmana- i que van acabar fent de taxistes de turistes. En efecte, com van poder van anar encabint altres passatgers que estaven ‘tirats’ allí a l’aeroport. L’odissea, per aquells que avui havien de tornar a Madrid, no havia acabat. Però ells no ho sabien. I aquí, una altra frase feta: ‘Sempre plou sobre mullat.’ O ‘ase magre, tot són mosques’.
Comentaris