La formació havia posat sobre la taula la possibilitat de crear un registre per aeronaus de menys de tres tones. Entenia que s tractava d’una iniciativa que podria comportar ingressos i beneficis per al país. Així, es posava l’exemple del que es considerava “un model d’èxit”. El de Malta.
Govern, però, tanca la porta a la idea. En les respostes ara fetes públiques, el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, aquest deixa clar que “no té previst impulsar la creació d’un registre andorrà de matriculació d’aeronaus per a aparells de menys de tres tones, ja que centrar-se en aquesta mida en limitaria l’abast i el potencial per als propietaris andorrans”. En canvi, el treball se centra en un sistema que “ofereixi una opció competitiva” i que inclogui aparells “de diverses categories, incloent-hi jets corporatius i altres de més pes a l’enlairament que 3 tones, amb ple compliment dels estàndards internacionals i un enfocament en la seguretat, la credibilitat i el rigor administratiu”.
De fet, es deixa clar que el model de Malta no és “directament extrapolable a la realitat andorrana”. I això succeeix per diferents motius. Per un costat, es tracta d’un país mentre de la Unió Europea que, a més, està integrat a l’agència EASA i a la unió duanera. Això “li permet oferir avantatges estructurals que Andorra, com a tercer Estat, no pot replicar. A banda, el Principat no disposa d’un aeroport internacional al seu territori i, per tant, “qualsevol aeronau hauria d’operar en l’àmbit europeu mitjançant règims d’importació temporal o definitiva i addicionalment mitjançant acords bilaterals específics que requereixen negociació i reconeixement mutu”, condicions que suposarien “una limitació operativa o econòmica, especialment per a l’aviació comercial”.
Un darrer obstacle seria que per poder prestar aquests serveis, Andorra “hauria de disposar d’una FIR (Flight Information Region) pròpia” i aquesta es limitaria tot just a una projecció octogonal de la superfície del país. Seria, per tant, molt més petita que la que té Malta que hi suma una extensió marítima de 214.000 quilòmetres quadrats. Per tant, “no té sentit operatiu i econòmicament tindria un cost molt elevat en relació amb els potencials ingressos, que, a més, es veurien limitats pel principi de cost-recuperació; també, pel fet de trobar-se entre la FIR de Bordeus i la de Barcelona, contravindria els principis del Single European Sky”.
En canvi, es defensa que el projecte de Govern “es nodreix de l’experiència de registres internacionals reconeguts que han sabut construir entorns de confiança i seguretat jurídica”. Es vol que “la matrícula andorrana sigui percebuda amb normalitat i confiança dins del sector i assegurar que no representi cap obstacle per a l’operació de les aeronaus ni per a la seva valoració en el mercat internacional”. I, per fer-ho possible, caldrà implementar “un sistema de supervisió tècnica rigorós i de qualitat”.
Govern considera que “la creació d’un registre andorrà d’aeronaus pot esdevenir una eina útil de projecció internacional si es construeix sobre una base sòlida de validesa jurídica i operativa, i en això precisament estem culminant tota la feina”. A banda, s’argumenta que “aquests àmbits podrien contribuir de manera rellevant a la diversificació de l’economia andorrana i a la consolidació d’un sector emergent amb valor afegit”.
En la resposta, Forné també defensa la tasca feta els darrers anys per qui ha estat assessor de Govern en matèria aeronàutica, Guillem Santacreu. Des d’Andorra Endavant, en les preguntes, s’havia recordat el seu salari mensual. Per a l’executiu, s’assegura que “sempre ha estat àgil i efectiu amb la feina que se li ha se li ha encomanat, i si es mira el benefici en relació amb el cost, cal dir que ha satisfet les necessitats amb escreix”. En aquest sentit, s’afirma que “una estructura funcionarial completa d’aviació hauria devorat una gran quantitat de recursos humans justament en el moment menys necessari, com l’actual desplegament de marcs normatius”.
Comentaris (2)