Toni Martí no vol sentir parlar de capitalitat però 'compensa' Andorra la Vella amb el 'factor pernoctacions'

Toni Martí no vol sentir parlar de capitalitat però \'compensa\' Andorra la Vella amb el \'factor pernoctacions\'
Toni Martí no vol sentir parlar de capitalitat però \'compensa\' Andorra la Vella amb el \'factor pernoctacions\'

El concepte de capitalitat, o el que això implica, li fa basarda al cap de Govern, Toni Martí. D’aquí que aquest paràmetre, si es vol dir així, no aparegui contemplat com un d’aquells que sumen en el moment de repartir les transferències. Per molt que la cònsol d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, s’exclami. Martí, escaldenc, no vol sentir parlar de capitalitat. I, en tot cas, haurà de ser el Consell General o els grups parlamentaris que en formen part els que hauran d’introduir aquest ‘plus’ en el marc de les negociacions a tres bandes que s’iniciaran a partir de dilluns per definir el nou marc de competències i transferències.

Els grups polítics amb representació parlamentària han començat a rebre la documentació que ha estat elaborant la secretaria d’Estat de Relacions Institucionals encapçalada per Consol Naudí conjuntament amb els comuns. Naudí, acompanyada de Martí i el soci-director d’Alfa Capital, l’empresa que ha fet l’anàlisi de dades i ha buscat les fórmules numèriques per aconseguir arribar al que Govern pretenia, Toni Bisbal, s’han reunit aquest dilluns amb representants de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) (els consellers Víctor Naudi i Sílvia Bonet, a la foto inferior) i els del Partit Socialdemòcrata (PS) (Pere López i Gerard Alís, a la foto superior). Els polítics mantenen un discret silenci atès que Demòcrates per Andorra (DA) i Liberals d’Andorra (Ld’A) no rebran la documentació fins dijous. Després, a partir de dilluns de la setmana que ve començarà el treball a tres bandes. Govern, comuns i Consell.

Segons fonts properes als intervinents en el treball fet fins ara, malgrat que el document que es dóna per més tancat és el relatiu a les competències, no s’aborda un replantejament general del marc normatiu actual, o més que del marc normatiu, de la situació actual, que realment justifiqui un nou model de transferències. Segons fonts coneixedores del treball, s'ha fet una feina d'anàlisi de les competències que assumeix cada institució i del cost que tenen donant continuïtat a l'exercici que ja es va realitzar durant el mandat socialdemòcrata (2009-2011). Però no s'ha usat això com a premissa per establir les quantitats de diners que cal traspassar a les corporacions parroquials. Perquè la realitat és que el model de transferències, molt treballat i pensat quant als càlculs, parteix d’una premissa que res té a veure amb les competències. Martí s’ha plantat en els 55 milions d’euros i d’aquí no passa. Tots els paràmetres, principis, càlculs i factors correctors s’han dirigit a aconseguir l’esmentada xifra, que surt de recordar que des del 2002 el 2% del PIB, de la riquesa que genera el país, s’ha situat pràcticament sempre al tomb de la xifra màgica.

La divisió fins ara vigent, és a dir, la meitat de la xifra total a repartir a parts iguals pel conjunt de les set parròquies; el 35% d’aquella xifra es transfereix en funció de la població; i el 15% va lligat al territori que gestiona cada comú es mantenen de forma genèrica. Però s’introdueixen múltiples factors. I és en relació amb el concepte de territori que s’incorpora un matís, un paràmetre corrector, que permet atenuar el fet que Martí no vulgui sentir parlar de capitalitat. Com és sabut, la parròquia més gran quant a territori és Canillo. Per tant, la que rebia la partida més gran per aquest concepte. Ara el concepte de territori s’haurà de matisar en funció, també, del ‘territori’ que rep més pernoctacions turístiques. I com que en el conjunt de l’any és Andorra la Vella la que acumula més pernoctacions (i rebre turistes va lligat a haver de disposar més serveis i etcètera etcètera), la capital tindrà més ingressos per aquesta via que no pas fins ara.

Pel que fa a d’altres factors que es tindran en compte i que es lligaran a aspectes com els poblacionals hi haurà, per exemple, la diferenciació compensatòria en funció de la gent gran o els infants que tingui cada parròquia (aquesta circumstància també l’observen altres països per repartiments dineraris similars als que fa l’Estat andorrà). També es tindrà en compte si hi ha nuclis especialment disseminats i que tenen un cost de gestió més elevat que d’altres parròquies (vegi’s Escaldes, per exemple) on tot plegat queda molt més concentrat. El compliment de normatiu de cadascun dels comuns o el sempre controvertit principi de solidaritat seran altres mecanismes correctors que el treball sobre transferències, que ni molt menys està posat en forma articulada, contemplaria.

Fotografies: Servei Fotogràfic de Govern (SFGA) - Agència de Notícies Andorrana (ANA)

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.