Justament, qui ha donat aquestes explicacions ha estat el fins ara secretari, Jordi Cerqueda. Serà ell qui agafi la presidència de l’APTA en substitució del fins ara màxim responsable, Josep Duró, El seu lloc a la directiva l’agafarà Verònica Canals, mentre que Joaquim Font serà el tresorer. L’associació ha volgut obrir al públic en general la part de l’acte que ha servit per exposar les línies mestres que s’han defensat davant la comissió especial que ha abordat la possible reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i d’Urbanisme (LGOTU).
L’entitat considera positiu que el dictamen hagi recollit algunes de les propostes fetes, tot i que avisen que caldrà veure com es concreten en el text final. En aquest sentit, se celebra que s’accepti que cal abordar l’urbanisme des “d’una visió nacional”, tot recordant que la seva idea és la creació d’un òrgan tècnic i polític que marqui les directrius que, posteriorment, els comuns hauran de seguir. Ara, però, entenen que, justament, caldrà marcar bé com es concreta aquesta visió.
L’APTA també ha volgut posar negre sobre blanc aspectes que reivindiquen de cara al canvi legislatiu. Una de les principals novetats que incorporava el dictamen era la possibilitat d’establir la figura del dret de tempteig per part de les administracions públiques. És a dir, que Govern o comuns, quan es vengui un terreny o un immoble que es consideri que pot tenir una utilitat pública, tinguin l’opció d’igualar l’oferta i quedar-se’l. L’entitat no es tanca en banda, però avisa que caldrà una regulació ben feta.
“Pot ser útil”, ha afirmat Cerqueda. És, però, un suport crític. O, com a mínim, amb condicions. Per al nou president de l’APTA la regulació d’aquest dret de tempteig serà clau per saber si hi donen o no suport. En aquest sentit, ha remarcat que “caldrà assignar-hi criteris rigorosos” de com es fa tot plegat. I, també, un “control exhaustiu” de la seva implementació i ús per part de les administracions.
Un altre aspecte que preocupa és la possibilitat de crear un sòl urbanitzable diferit. És a dir, una figura que permeti desenvolupar terrenys però amb una planificació ordenada en diferents anys. En aquest sentit, Cerqueda ha alertat que “hi ha un risc de discrecionalitat”. Tampoc es mostren d’acord amb la possibilitat que el canvi legislatiu acabi deixant fora de la legislació la figura del sòl no consolidat.
Per l’APTA, de fet, hi ha una amenaça important que afecta el col·lectiu. A l’entendre dels seus responsables, “el dret a la propietat està cada cop més debilitat”. Això es deu al fet que “hi ha més pressió sobre nosaltres perquè es construeix cada cop més i hi ha menys matèria primera”. És a dir, cada cop hi ha menys superfície construïble. Sobre aquest punt també s’ha expressat el fins ara president. Josep Duró ha al·legat que cal que “no hi hagi confusió entre el dret a la propietat i el dret de les persones”, en una clara referència a la problemàtica de l’habitatge. Al seu entendre, “un país només pot tirar endavant amb sentit comú i trobant les millors solucions a un costat i l’altre no pas als extrems”.
L’assemblea ha tingut una segona part oberta al públic. Simó Duró, un dels vocals de la junta, ha explicat l’evolució del procés per aprovar el nou pla d’urbanisme a Ordino, document amb el qual, no ha negat, l’APTA es mostra molt crítica. En aquest sentit, ha recordat que ara l’afer ja està a la Batllia, però ha insistit que l’objectiu final és, si cal, arribar al Constticuional. “Segons el que digui el TC hi haurà qui farà bones rialles o qui és pobre i encara ho serà una mica més”, ha afirmat. En tot cas, ha deixat clar que “per bé o per mal”, tant les decisions que es puguin adoptar a la Justícia ordinària com a l’alt tribunal, “seran històriques”.