Els arquitectes defensen que cal reduir l’edificabilitat permesa i apujar el percentatge de cessió

Els representants del col·legi posen en relleu que la densitat urbanística a Andorra és de 7 metres quadrats construïts per cada un de terreny, fet que es troba molt per sobre de la de l’Eixample barceloní i entenen que cal prendre mesures per frenar l’actual situació “accelerada”

Zaira Nadal i Jordi Cornella. durant la compareixença.
Zaira Nadal i Jordi Cornella. durant la compareixença. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

A Andorra la densitat urbanística que s’ha permès supera, i de llarg, la d’altres ciutats. Ho han advertit els arquitectes davant la comissió del Consell General que aborda la reforma de la llei del sòl. La presidenta del Col·legi, Zaira Nadal, ha explicat que l’índex d’edificabilitat se situa en 7 metres quadrats construïts per cada un de superfície. Això queda per sobre del que es permet al centre de Barcelona, fins i tot amb la normativa antiga a la zona antiga de l’Eixample. Des de l’entitat, com altres compareixents, defensen que cal una visió “global i integradora” per poder definir un model urbanístic per a tot el país que hauria de comportar una reducció de l’edificabilitat i un augment del percentatge de cessió obligatòria.

Representants del col·legi -Nadal i el vocal Jordi Cornella- han exposat davant els consellers generals de la comissió que està avaluant com es podria reformar la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme (LOGTU). I han iniciat la seva presentació amb una sèrie de dades, algunes de les quals evidencien l’ús urbanístic intensiu del sòl que es fa al Principat. Així, una primera xifra que s’ha donat és el fet que, des del 2008, gairebé s’han autoritzat la construcció de’1,8 milions de metres quadrats. Això suposa una mitjana de 100.000 cada any.

Una altra dada que s’ha posat sobre la taula és l’índex d’edificabilitat. I l’alerta ha estat clara: a Andorra és massa elevat. Per demostrar-ho s’ha volgut comparar amb un model “conegut i d’alta densitat” com és el de l’Eixample de Barcelona. La normativa antiga permetia construir 4,8 metres quadrats per dada metre quadrat de terreny. L’actual, ho redueix a 2,4. En canvi, segons els càlculs dels arquitectes, a Andorra aquesta xifra se situa en 7. És a dir, molt per sobre.

Vistes aquestes dades, i a l’hora d’aportar les seves reflexions sobre les mesures a prendre, han deixat clar que cal “frenar la construcció accelerada actual”. Això passa, entre altres, per una clara reducció de l’edificabilitat permesa, però també per un increment dels percentatges de cessió obligatòria per “assegurar que hi ha més espai públic en consonància amb l’increment de població”.

En aquest sentit, Cornella ha defensat una idea similar a la que, en anteriors compareixences, havien expressat altres col·lectius. Així, ha alertat que, actualment, hi ha una clara mancança d’un model urbanístic clar, fet que també comporta una dispersió poc adequada dels edificis. Per això, entenen que cal planificar l’urbanisme “des d’una visió global i integradora”, fins i tot amb la creació d’un òrgan nacional que ho centralitzi. A la vegada, ha llançat una advertència clara: “Podem continuar com fins ara o, vist els reptes que tenim, hem d’estudiar millor com es desenvolupa el sòl”.

Per la seva banda, Nadal ha recordat altres mesures que, des del Col·legi, fa temps que es consideren importants. Així, ha apuntat que “cal establir quotes anuals de construcció amb criteris d’usos i necessitats”. També defensa que s’hauria d’establir que tota promoció immobiliària hagués de reservar un percentatge de pisos per posar-los al mercat a preu assequible. En aquest punt, ha admès que, vista l’experiència d’altres llocs, caldria plantejar que l’Estat cofinancés part dels projectes.

També veu necessari “augmentar el percentatge de cessió”, ja que és “petit en comparació a altres països”. La mesura hauria de permetre “incrementar els espais públics disponibles”.

Comentaris (3)

Trending