Des del primer moment, moltes de les internes que comparteixen mòdul amb la laurediana, que des de fa molts anys pateix diverses patologies mentals, s’han mostrat violentes amb ella. El fet d’haver assassinat una filla no és de cap manera acceptat per les altres recluses per molta violència que hagin emprat en els delictes pels quals estiguin empresonades. I d’aquí l’assetjament. De fet, segons algunes fonts, en alguns moments la presa andorrana ha temut per la seva vida.
Si hi hagués una decisió judicial ferma i executiva, la dona podria demanar el seu trasllat a Andorra. Però mentre l’empresonament sigui preventiu ha de romandre en territori espanyol. I l’eventual solució judicial sembla que encara va per llarg vist que, de moment, l’informe forense psiquiàtric que ha de ser clau per al desenllaç de tot plegat continua, per ara, sense arribar. L’informe ha de determinar si l’empresonada estava en els seus cabals quan va fer ingerir fàrmacs en elevades dosis a la seva filla o no.
O dit d’una altra manera, si les patologies que pateix des de fa molts anys, i de les quals no sempre s’ha tractat degudament -o no sempre va medicar-se com hauria- poden ser un eximent total, complet o simplement un atenuant. O res. D’això en dependrà que s’hagi de passar una llarga estada en una presó convencional com fins ara o pugui ingressar en un centre d’internament especialitzat per a persones amb malalties mentals.