Les diverses fonts consultades deixen clar que en el moment que es va acordar que es deixaven de fer hores extra també es va decidir que en cas d’una emergència s’aniria a totes “com s’ha fet sempre”. Per tant, no hi ha hagut una acció coordinada que hagi minvat la capacitat de resposta aquesta matinada. Però sí que és cert que tots els astres que fins ara s’havien alineat a favor, aquesta matinada, durant unes hores, no han eixit com hauria convingut. I els responsables de torn s’han trobat que no disposaven del personal que calia per fer front a l’emergència de la Querola.
Això obliga a repensar, evidentment, des del dimensionament del cos a l’organització del mateix. I és que a diferència de la policia o el COEX, per exemple, als bombers no hi ha una guàrdia establerta i, per tant, si més enllà dels funcionaris que integren cada jornada operativa de 24 hores calen més efectius es depèn de la bona fe, de la bona voluntat dels bombers. I ha resultat que a partir de les 2 d’aquesta matinada hi havia més funcionari ‘fora de cobertura’ que no pas pendent del telèfon. Perquè les mobilitzacions es fan a través d'enviaments massius de WhatsApp i d’SMS. Cap trucada.
L’EQUIP HABITUAL
De manera ordinària, cada dia cobreixen les necessitats de tot el país, quant als bombers, dinou persones. I tres d’aquestes no es poden moure del Pas de la Casa. O sia, en el cas d’aquesta passada matinada hi havia setze persones per atacar el foc. Al parc central de Santa Coloma hi ha el cap de guàrdia (un oficial), tres sotsoficials i sis agents. Hi ha tres funcionaris més al parc de la Massana i tres altres a Canillo. Són molts o pocs efectius? Els diversos funcionaris del cos consultats aquest dimarts ho tenen clar: per les necessitats i el creixement que ha experimentat els darrers temps és molt poc.
Cada dia cobreixen les necessitats de tot el país tres efectius que no es poden moure del Pas de la Casa. Després, al parc central de Santa Coloma hi ha el cap de guàrdia (un oficial), tres sotsoficials i sis agents. Hi ha tres funcionaris més al parc de la Massana i tres altres a Canillo. Són molts o pocs efectius?
Si calen més efectius d’aquests setze o dinou, com es vulgui mirar, es fa una crida demanant voluntaris. I és el que s’ha fet aquesta matinada. “Sempre s’ha respost”, han indicat les fonts consultades. Però també és cert que era una resposta de bona fe. Un cop hom s’incorpora al servei, sense cap obligació, de forma voluntària una vegada s’ha fet el requeriment, el funcionari en qüestió cobra cada hora que fa a preu extra. I s’assegura que el fet que aquesta matinada hagin respost més o menys funcionaris no ha respost a cap acció coordinada.
De fet, a partir de les vuit del matí aproximadament, la resposta ha sigut tan nodrida que s’ha pogut rebutjar personal o, en tot cas, anar establint relleus per tal que el personal pogués descansar. Però sempre a partir de les circulars i els protocols interns. I, per tant, si algú ha de començar un torn ordinari al cap d’unes hores, per norma, si es pot, no serà pas el primer en incorporar-se. Però això ja són qüestions d’organització interna.
GUÀRDIES LOCALITZABLES
El que està clar és que no hi ha les denominades guàrdies localitzables. La normativa dels bombers la contempla. Però excepte l’època en què Antoni Riberaygua va ser ministre d’Interior, entre 2007 i 2009, no s’aplica aquesta fórmula. I què suposa això? Doncs que hi ha un grup de professionals que no han d’estar físicament a la caserna, al parc, però sí que han d’estar al cas. I si se’ls activa estan obligats a acudir al servei. Per cada hora localitzables però sense fer res perceben 1,03 euros. I aquí rau un problema de fons: es considera que es poc.
Què suposa la localització? Doncs que hi ha un grup de professionals que no han d’estar físicament a la caserna, al parc, però sí que han d’estar al cas. I si se’ls activa estan obligats a acudir al servei. Per cada hora localitzables però sense fer res perceben 1,03 euros. I aquí rau un problema de fons: es considera que es poc
I per no haver d’estar a l’aguait per un euro l’hora, es va fer confiança a la bona fe. Fins que aquesta matinada la cosa no ha acabat de funcionar. I segurament aquesta situació s’haurà de revertir. Perquè de guàrdies localitzables, en el cas dels bombers, només en fan els guies de gos de rescat a l’hivern per si hi hagués algun allau. Cap més. I heus aquí quan, segurament, caldrà avaluar si hi ha prou personal per a les dimensions i necessitats actuals del país o no hi és.
De forma comparativa, el COEX o la policia, per exemple, sí que fan aquestes guàrdies localitzables. A la policia, per exemple, les persones que estan sota aquesta modalitat perceben 180 euros extra per aquella setmana. Que vindria a ser, més o menys, un euro per cada hora de cada 24 hores dels set dies de la setmana. Vuit hores les treballen de manera ordinària al despatx o on pertoqui com cada dia, per dir-ho així. I si fora d’aquestes vuit hores se’ls ha d’activar per alguna cosa, tenen mitja hora per ser al despatx, han d’acudir obligatòriament i les hores que facin a partir de llavors les cobren extra.
Les fonts consultades dels bombers han assegurat que hi ha malestar perquè es considera que els bombers cobren molt. Però asseguren que això és així perquè acaben fent moltes hores extra. Perquè s’activen moltes feines de manera suplementària perquè no s’arriba a tot arreu. I no sempre és per emergències com la d’aquesta matinada. Si no per altres qüestions molt més rudimentàries. Llavors, potser de dia i amb millor predisposició, la resposta hi és. Aquesta matinada els astres no s’han acabat de conjurar i s’ha hagut de recórrer al parc de la Seu deixant mig desprotegida la ciutat veïna.