Resident portuguès de 43 anys, després de protagonitzar diversos altercats a Arinsal amb la dona que acabaria amenaçant a la Seu, tots dos, encara aparellats, van decidir marxar a residir a la capital urgellenca. No van anar millor les coses i es van separar. Però van mantenir una relació tòxica que hauria comportat, a l’home, com a mínim una detenció i un parell o tres d’ordres d’allunyament de la dona, andorrana i d’una edat similar. Quan la nit del 2 al 3 d’aquest mes l’home va acudir al domicili de ja llavors l’exparella i va protagonitzar l’altercat de què se l’acusa -amenaces amb arma, fugida pels teulats després que s’avisés els mossos-, va acabar tornant cap a Andorra.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu de diverses fonts, els advocats que havien assistit l’home en altres casos, especialment per la via civil arran de la seva separació primera al Principat, se’l va mirar de convèncer que s’entregués per evitar mals majors, tenint en compte que era clar que l’home, com a poc, havia incomplert l’ordre de no entrar en contacte amb la darrera exparella. Però l’home, tossut, insistia que ell no havia fet res. De fet, ho manté encara. I va marxar cap a. Portugal.
Durant uns quants dies s’hauria tornat a mirar de convèncer l’home que s’entregués a les autoritats espanyoles perquè si el jutjat de la Seu acabava dictant una ordre europea de detenció igualment se’l podia anar a buscar a Portugal. Aparentment l’home hauria vingut cap a Andorra per, prèviament lliurar-se al jutjat de la Seu. Però no va complir el compromís i va continuar cap al Principat. Com que encara no hi havia dictada l’ordre internacional de detenció, a Andorra no se’l podia detenir. Perquè a nivell penal no tenia res pendent.
Dimecres va acudir a la policia a complimentar una diligència i, és evident, de seguida es va saber que tornava a córrer per Andorra; encara no hi havia cap ordre de detenció
Això sí, dimecres va acudir a la policia a complimentar una diligència i, és evident, de seguida es va saber que tornava a córrer per Andorra. Perquè, de fet, l’endemà o al cap d’un parell de dies de l’altercat de la Seu, ja se l’havia controlat al Principat. Però en no haver-hi cap requeriment de la Justícia espanyola no se’l va arrestar. Casualitat o no, just l’endemà d’acudir al despatx central de la policia, va arribar la petició del jutjat de la Seu per detenir-lo. Per un delicte contra la funció pública i un altre contra la llibertat. Vaja, per trencar la prohibició d’entrada en contacte amb l’exparella i, a més a més, per amenaçar-la.
Tornat a Andorra, l’home ja tornava a tenir feina o com a mínim la tenia emparaulada. En fi, la policia sabia on anar-lo a cercar i aquest dijous no va trigar gaire a trobar-lo. Poc després de les 5 de la tarda es va anar a cercar-lo. Amb el protocol habitual: els responsables d’Interpol Andorra més el suport de funcionaris del grup d’intervenció. No és que se’l considerés perillós (se sabia que havia tingut armes, de caça, però es tenia clar que no les tenia amb ell) però sí que no deixa de ser un pròfug.
Després de les 7 de la tarda se’l va passar a disposició judicial i ben avançada la nit el batlle de guàrdia va dictar l’empresonament provisional després de comprovar que es tractava de la persona que reclama Espanya. No va valdre la suposada voluntat de lliurar-se ni el fet que l’home digui que no ha fet res. I com que ja s’havia escapat un o dos cops, segons que es vegi, ningú no es refia de la paraula de l’home.
Ara haurà de decidir si més li val estar-se quatre, cinc o sis mesos a la Comella o accelerar l’extradició acceptant-la voluntàriament i passant-se el temps que dicti la jutgessa de la Seu pels delictes que se li atribueixen. Podria ser entre quinze dies i dos mesos, de normal, però en unes condicions penitenciàries, les de Ponent, que res tenen a veure amb les que es donen a Andorra. A més, el temps que passi en presó provisional es resta del que se li pugui imposar allà on se l’enviï, en aquest cas a Espanya.