Formacions polítiques han estat analitzant els darrers dies l’esmentat projecte de llei atès que s’hi havien de presentar, si ho creien convenient, esmenes. També sindicats de l’administració i funcionaris a nivell particular han llegit amb especial atenció l’articulat del text impulsat pel Govern i que es troba a tràmit parlamentari. Fa molt temps -certament, en el marc de l’enuig sindical per la gestió de la modificació de la llei de la Funció Pública- que hi havia dubtes sobre la possibilitat que Descarrega s’estigués cuinant algun lloc de retorn a mida. Aquest fet no es pot pas afirmar, és clar que no. Però sí que a les fonts sindicals i polítiques consultades els generen molts interrogants alguns dels requisits exigits per ser director general o director dins del futur servei exterior.
D’entrada, dos elements. El primer, que el departament en qüestió hagi de tenir com a màxima figura executiva un director general, un rol que no és gens habitual dins de l’administració però que és, justament, la denominació que va rebre el càrrec que Descarrega (que tampoc no faria un lleig a la possibilitat d'ocupar l'ambaixada a Espanya, segons altres fonts) ostentava al ministeri d’Exteriors en l’etapa de Govern socialdemòcrata i amb Xavier Espot Miró com a responsable polític del ministeri. I en segon terme, el fet que per accedir a un càrrec de direcció es demanin uns requisits tan específics, situació que, asseguren les fonts consultades, no contemplen els altres departaments de l’administració. I encara una tercera: que els anys que es demanin siguin 18 i 13. “I per què no 10 o 20 o 15, que són xifres més habituals?”, es demanen les fonts. També Maria Ubach podria complir alguns dels requisits tan concrets que especifica la legislació que s'està tramitant.
En efecte, l’article 9 del projecte de llei del servei d’acció exterior estableix que aquest departament “té com a responsable un director general de nacionalitat andorrana que és designat i destituït lliurement pel Govern, prioritàriament, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb rang d’ambaixador o bé, en segon lloc, amb 18 anys de carrera diplomàtica, o bé, subsidiàriament, entre aquells funcionaris o treballador públics de caràcter indefinit que tinguin una antiguitat mínima a l’Administració general de 18 anys i hagin tingut alguna experiència en l’àmbit internacional, a proposta del ministre competent en matèria d’Afers Exteriors, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra”.
Els requisits que es demanen per a ocupar la direcció general, asseguren fonts de l’administració, fan que els aspirants a la plaça quedin molt limitats. Moltíssim. I les mateixes fonts afirmen que ben probablement Descarrega sigui de les poques que, restant els anys com a secretària d’Estat i com a ministra, tingui divuit anys d’experiència, situació que és la que està fent aixecar molts dubtes i certa indignació. En aquest sentit, les fonts sindicals consultades han explicat que esperen que els grups parlamentaris hagin advertit la situació i ho hagin esmenat per fer encara més evident la qüestió.
Finalment, l’article 13, és el que fa referència als directors, una altra de les funcions o llocs de treball que el projecte de llei consagra dins del servei. Així, “els departaments del ministeri d’Afers Exteriors tenen com a responsable un director de nacionalitat andorrana designat i destituït lliurement pel Govern entre funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb un mínim de 13 anys de carrera diplomàtica, o, subsidiàriament, entre funcionaris o treballadors públics de caràcter indefinit que tinguin una antiguitat mínima a l’Administració general de 13 anys, a proposta del ministre, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra”.
Comentaris (6)