La passió, l’adrenalina i la tradició són els tres pilars que expliquen per què Tere Mora continua sent fallaire després de trenta anys. Confessa que hi ha dues sensacions que no es poden descriure del tot: el soroll que fa el foc quan la falla gira a gran velocitat i l’olor característica que desprèn durant el ball. Són instants que, diu, encara avui li posen la pell de gallina.
Tot i els riscos evidents de jugar amb foc, reconeix entre rialles que s’ha cremat en nombroses ocasions i que forma part de l’ofici. Té clar que continuarà participant-hi fins que el cos li digui prou. Mirant al futur, desitja que els joves agafin el relleu, però admet que percep un interès limitat més enllà de la celebració puntual de la nit de Sant Joan.