Els testimonis recollits al carrer tenen orígens diversos. Hi ha temporers procedents del Perú, Costa Rica, Colòmbia i l'Argentina que trepitgen Andorra per primera vegada. Alguns ho fan després d'haver treballat en altres països europeus, mentre que d'altres busquen una primera experiència laboral fora del seu país. Les motivacions coincideixen: trobar una oportunitat de feina i començar una nova etapa.
En l’àmbit administratiu, les experiències són desiguals. Hi ha qui assegura que ha pogut completar els tràmits sense complicacions, però també qui es queixa que sempre apareix algun requisit nou. Un temporer que afronta la seva cinquena temporada explica que, malgrat portar tota la documentació que figura a la llista oficial, sovint li acaben demanant algun certificat o comprovant addicional. En el seu cas, fins i tot li han requerit que l’apostilla d’una traducció jurada dels antecedents penals de Montenegro també estigui legalitzada. Una situació que l’ha obligat a passar quatre hores esperant a Immigració, amb la possibilitat d’haver-hi de tornar l’endemà.
L’habitatge és l’altra gran qüestió. Compartir pis amb companys de feina o amb altres temporers és una de les fórmules més habituals entre els entrevistats. Alguns expliquen que han tingut dificultats per trobar allotjament, fins i tot abans d'arribar al país, mentre que d’altres han pogut instal·lar-se gràcies a amics que ja vivien a Andorra. Malgrat les dificultats, la voluntat és clara: començar la temporada i aprofitar l’oportunitat que els ofereix el país.