“Es detecten situacions de sobreocupació greu –amb vuit o nou persones convivint en un mateix habitatge–, cosa que genera tensions familiars, problemes de salut i dificultats d’escolarització”, s’expressa al document. A més, en el conjunt de la comarca “no existeix una política d’habitatge coordinada, cosa que impedeix abordar la precarietat residencial, la manca d’habitatge assequible i l’impacte de la frontera amb Andorra en els preus i la competència pel lloguer”. Per tot això, s’urgeix a “consolidar una política comarcal d’habitatge –coordinada a través de la nova Taula d’Habitatge de l’Alt Urgell– que redueixi la precarietat residencial i ampliï l’accés a habitatges dignes i assequibles”.
Les finalitats d’aquest estudi exhaustiu –un encàrrec conjunt del Consell Comarcal, Ciutadania i Migracions Alt Urgell i el Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell –són diversos: desenvolupar, primerament, “una diagnosi rigorosa de la realitat migratòria de la comarca”; identificar “els principals desafiaments en matèria d’acollida, cohesió social i lluita antiracista”; incorporar metodologies que permetin “recollir la pluralitat de veus del territori”; establir “línies i objectius estratègics per als àmbits d’actuació del Consell Comarcal”; determinar “actuacions específiques amb els seus indicadors de seguiment”; i, finalment, “dissenyar un cronograma realista que tingui en compte la capacitat operativa del territori i la necessitat de coordinació amb altres actors”.
El document hauria de funcionar com “un instrument de planificació útil, actualitzat i adaptat” a les característiques de la comarca. El marc territorial de l’estudi és fonamental, és clar, i la proximitat amb el Principat no es pot obviar: l’Alt Urgell, doncs, és “una comarca de baixa densitat, rural i dispersa, marcada per la seva condició fronterera amb Andorra i per dinàmiques socioeconòmiques que impacten de manera directa en la mobilitat, l’accés a drets i les oportunitats de les persones migrades i racialitzades”.
“L’encariment de l’habitatge al Principat, els requisits vinculats al reagrupament familiar i l’expulsió de persones en situació administrativa irregular han afavorit l’arribada de famílies a la Seu d’Urgell”, es diu en el document
En el diagnòstic introductori, de fet, els autors s’aturen a analitzar aquest veïnatge i les seves conseqüències econòmiques, socials i culturals. “Les informacions recents aparegudes als mitjans de comunicació”, apunten, “han posat l’accent en el paper de la frontera andorrana com a factor que impulsa l’arribada de nova població a la Seu d’Urgell”. “L’encariment de l’habitatge al Principat, els requisits vinculats al reagrupament familiar i l’expulsió de persones en situació administrativa irregular han afavorit l’arribada de famílies al municipi. Les mateixes fonts apunten un increment notable de residents procedents de Colòmbia, Perú i l’Argentina, que en determinats períodes recents haurien situat el percentatge de població estrangera per sobre del 20%”. De fet, la dependència laboral de la comarca amb Andorra és “un element clau” per a la zona nord de l’Alt Urgell: “S’estima que diàriament més de 1.600 persones procedents del territori català travessen la frontera per treballar al Principat”.
I en aquest sentit, es recorda que els responsables municipals han expressat reiteradament “inquietud davant la pressió que aquest escenari exerceix sobre l’habitatge, els centres educatius i els serveis socials, així com pel risc que la ciutat actuï com a ‘poble-dormitori’ per a persones que treballen a Andorra, però no hi poden residir”. Tots aquests processos (augment sostingut de la immigració, intensificació de la mobilitat transfronterera i tensió en el mercat residencial) “consoliden la població d’origen estranger com un component estructural de la realitat demogràfica de l’Alt Urgell”. Havent constatat aquest flux migratori creixent i generador de tensions, els autors del pla consideren que és necessari reforçar els serveis específics d’atenció als migrants, “especialment pel que fa a l’acollida, l’arrelament, les homologacions i l’acompanyament laboral”.
També s’assenyala, al document, la “vulnerabilitat transfronterera vinculada a la normativa d’estrangeria d’Andorra”. Així: “La normativa, especialment restrictiva, genera situacions de vulnerabilitat, incertesa i limitació d’accés a drets per a persones que viuen o treballen entre Andorra i l’Alt Urgell, afectant la seva estabilitat vital i creant la necessitat de xarxes de suport específiques i coordinades”. Les famílies són les més clarament perjudicades: “Sovint es veuen obligades a reagrupar-se a Catalunya perquè Andorra no permet la reagrupació”. D’aquest context se’n desprèn una necessitat (“disposar de dades clares i sistematitzades sobre les trajectòries migratòries i la relació del territori amb Andorra per orientar les polítiques d’acollida i la planificació dels serveis”) i dos objectius (“millorar la resposta institucional davant les vulnerabilitats generades per la normativa d’estrangeria d’Andorra” i “impulsar una incidència política coordinada amb la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol per abordar les asimetries socials i administratives derivades de la normativa andorrana”). En resum, doncs: “La irregularitat administrativa intermitent i la dependència laboral d’Andorra generen inseguretat vital” i “les expulsions d’Andorra deixen famílies sense recursos i sense xarxa”.
L’increment de població estrangera a l’Alt Urgell origina la necessitat de “transformació educativa amb perspectiva antiracista”, ja que s’ha detectat un “augment de discursos xenòfobs i comentaris racistes entre famílies i en espais d’AFA”
D’altra banda, l’increment de població estrangera a l’Alt Urgell (una alça que inclou grups familiars amb criatures “expulsats d’Andorra per motius d’habitatge i reagrupació”) origina la necessitat de “transformació educativa amb perspectiva antiracista”, ja que s’ha detectat un “augment de discursos xenòfobs i comentaris racistes entre famílies i en espais d’AFA, sovint basats en percepcions errònies sobre contribució i “integració”, dificultant la convivència i creant entorns poc segurs per a l’alumnat”. S’exposa, de fet, que les escoles i els instituts no disposen de “recursos suficients per atendre la diversitat cultural, lingüística, socioemocional i de salut mental”. A banda, “el professorat està format per ensenyar continguts, però no rep prou formació per treballar la diversitat, els trastorns d’aprenentatge ni les situacions de vulnerabilitat associades als processos migratoris”.
Paral·lelament, Cuevas i Günes també palesen necessitat en matèria d’igualtat, violència i condicions de vida de dones i persones trans migrades: “La comarca de l’Alt Urgell, marcada per la frontera amb Andorra, l’envelliment poblacional i la baixa densitat demogràfica, genera itineraris laborals molt precaritzats per a moltes dones migrades, especialment en el treball de la llar i les cures, sovint com a internes i en condicions d’explotació i control”. Quant a les persones trans migrades: “Afronten vulnerabilitats específiques vinculades a la seva identitat i a la situació administrativa, que dificulten l’accés igualitari a drets, formació i oportunitats laborals”. S’alerta, també, en aquest apartat de “situacions de treball sexual en condicions d’alta vulnerabilitat i casos creixents de tràfic [humà] amb finalitats d’explotació sexual, sense disposar encara d’una diagnosi específica ni de circuits d’atenció clarament definits”. Andorra torna a ser un actor que “intensifica aquestes desigualtats a través de dinàmiques laborals transfrontereres que afecten, especialment, les dones i famílies migrades”.