Més enllà del salari, l’estudi liderat per l’investigador independent Lluc Sasplugas sota la coordinació del responsable del grup de Sociologia de l’AR+I, Joan Micó, i amb la col·laboració de l’investigadora de l’AR+I Carla Guillot, també ha analitzat les condicions habitacionals dels temporers. Així, la majoria viu en un allotjament ofert per l’empresa: el 43% en una habitació d’hotel o alberg i el 8% en un pis de la feina. La resta, majoritàriament ha compartit pis, i de mitjana han viscut dues persones en una mateixa habitació.
El 35% cita l’amuntegament o la manca d’intimitat com un dels problemes més destacats
En l’enquesta, realitzada a 313 persones, el 35% cita l’amuntegament o la manca d’intimitat com un dels problemes més destacats. També es detecta que la dependència de l’empresari també per a la residència suposa un “possible reforç de la precarietat laboral”.
Amb tot, el 67% dels temporers va poder estalviar diners -també s’ha de dir que gairebé el 80% va fer hores extres i la majoria, el 67%, les va cobrar correctament- i el mateix percentatge va arribar al país amb un contracte ja acordat amb l’empresa. Un 20% va venir sense contracte però amb contactes i en canvi un 13% va venir a provar sort.
El 58% tenia intencions de tornar a venir a treballar al país, un 18% volia intentar quedar-se un cop acabada la temporada mentre un 12% tenia clar que no voldria tornar. Gairebé la meitat, el 45,2%, era la primera temporada que feien al país; per al 20,2% era la segona; i la resta, el 34,5% en portaven més.
El 58% tenia intencions de tornar a venir a treballar al país, un 18% volia quedar-se un cop acabada la temporada i un 12% tenia clar que no voldria tornar
Altres conclusions que recull l’estudi són que la repetició de temporades pot afavorir la inserció però no implica necessàriament millors condicions ni justifica la precarietat estructural; el disposar d’una xarxa social al país permeten adaptar-se a les dificultats però no substitueixen les garanties institucionals ni eliminen els mecanismes que produeixen desigualtat; la contradicció per la qual el model econòmic demana mà d’obra temporal però les condicions residencials dificulten la seva arribada i redueixen els beneficis de migrar; el caràcter temporal del permís restringeix la mobilitat laboral i les possibilitats d’establiment i facilita l’externalització de costos socials.
Sigui com sigui, els responsables de l’estudi han posat de manifest que hi ha una “població oculta”, que és la que està en pitjors condicions i que en alguns casos no van poder validar el permís de residència. La voluntat és que es pugui repetir periòdicament l’enquesta, i complementar-la properament amb una enquesta amb la gent de menys de cinc anys de residència.