L’ofensiva per deixar fora de les eleccions de la CASS els metges, que han posat tota la carn a la graella per fer-s’hi un lloc, és important. I encara que no hi ha cap acció respecte els aspirants en el col·legi d’empresaris (Manuel Carranza i Óscar Becerra), la situació seria molt assimilable. El recurs només afecta, en principi, els candidats assalariats, que tenen fins dilluns per exposar el que tinguin per convenient abans que no es reuneixi la junta electoral i adopti una decisió. La patata és molt calenta. I la petició dels recurrents és clara. Que la CASS revoqui l’acord d’acceptar la candidatura d’Avellanet i Boada.
Com a mínim es pretén que “es deixi constància expressa de l’existència d’una situació potencial de conflicte d’interès i de l’obligació d’abstenció de les candidates” en tot un seguit de matèries
La reclamació demana “declarar la seva inelegibilitat o incompatibilitat per concórrer una situació objectiva de conflicte d’interès i manca d’adequació a la finalitat representativa del col·legi electoral dels assalariats”. I manté que si no s’atorga dita revocació, com a mínim que “es deixi constància expressa de l’existència d’una situació potencial de conflicte d’interès i de l’obligació d’abstenció de les candidates en totes aquelles matèries relatives a prestadors sanitaris, convenis, reemborsaments o condicions econòmiques vinculades a l’activitat mèdica privada concertada”.
Hi ha una qüestió que el recurs al qual ha tingut accés l’Altaveu no esmenta però que sí que sembla evident. Potencialment evident. Hores d’ara i en representació del Govern ja hi ha un metge al consell d’administració de la CASS, el doctor de primària Josep-Carles Rodríguez Picart. En el supòsit que entressin dos metges més convencionats, els esmentats Carranza i Avellanet, hi podria haver un greu problema de conflicte d’interès que afectaria el funcionament de la CASS perquè l’article 55 de la llei reguladora de la parapública manté que per prendre acords el quòrum ha de ser com a mínim de sis membres presents.
Si hi hagués alguna incompatibilitat o conflicte d’interès que fes que tres components del consell d’administració s’haguessin d’absentar de les deliberacions i presa d’acords en temes que els afecten, doncs ja no hi hauria quòrum i hi hauria qüestions que podrien quedar encallades permanentment. El legislador ho hauria d’haver previst. Però no ho va fer a diferència d’altres supòsits. La llei de la CASS i la llei del règim electoral prohibeixen als assalariats formar part del consell d’administració de les empreses o organismes on treballen. La qüestió que afecta Avellanet però també Carranza és: per què es permet als comptes propis que reben les seves remuneracions de forma directa (en els casos de tercer pagador) o indirecta (reemborsant els seus actes mèdics als assegurats) de la CASS que formin part del seu consell d’administració?
MOTIVACIÓ
Com s’ha dit, el recurs promogut per Chato i Realp no fa referència a l’esmentat article 55 de la llei de la CASS, però sí que recorden que Avellanet i Boada són metgesses assalariades al SAAS, però també “exerceixen activitat professional liberal com a metgesses per compte propi en l’àmbit privat”. A més, Avellanet “manté una relació convencional o concertada amb la CASS, en virtut de la qual els actes mèdics efectuats en el marc de la seva activitat privada són susceptibles de reemborsament per part de la parapública”.
Avellanet i Boada són metgesses assalariades al SAAS, però també “exerceixen activitat professional liberal com a metgesses per compte propi en l’àmbit privat”. A més, Avellanet “manté una relació convencional o concertada amb la CASS”
El recurs, ampli i documentat, amb una sòlida base jurídico-interpretativa, es divideix en quatre grans blocs: el referent al conflicte d’interès objectiu; la finalitat representativa del col·legi electoral de les persones assalariades i la concurrència d’interessos professionals diferenciats; la interpretació de la Llei de la seguretat social; i els principis generals del règim electoral andorrà; i es deixa ja d’entrada que la norma positiva que regula la CASS “no preveu expressament com a causa d’inelegibilitat el supòsit concret objecte del present recurs, és a dir, el fet que una persona candidata en representació del col·lectiu dels assalariats exerceixi simultàniament activitat professional liberal concertada amb la mateixa CASS”.
Alhora, també es recorda que la normativa electoral “posa de manifest la voluntat del legislador d’evitar situacions de dependència funcional, econòmica o institucional susceptibles de comprometre la independència dels càrrecs electius i la correcta representació dels col·lectius electorals”, entre altres coses. “La reserva específica de representants del col lectiu dels assalariats té com a finalitat assegurar que els interessos propis d’aquest col·lectiu siguin defensats de manera autònoma, diferenciada i independent dins l’òrgan de govern de la parapública”.
“Aquesta representació no pot entendre’s únicament en sentit formal o nominal, és a dir, limitada al simple fet que la persona candidata mantingui una relació laboral assalariada, sinó que ha de respondre materialment a la naturalesa i predominança dels interessos professionals i econòmics efectivament representats”, diu el recurs, que hi afegeix que “en el present cas, les candidates impugnades desenvolupen simultàniament una activitat professional liberal per compte propi, amb interessos professionals, econòmics i corporatius diferenciats dels estrictament vinculats a la condició d’assalariades”. “La seva activitat privada no constitueix una activitat accessòria aliena al sistema de seguretat social, sinó una activitat professional directament relacionada amb el règim de concertació i reemborsament de prestacions sanitàries per part de la parapública, de la qual obtenen un benefici econòmic directe o indirecte. Aquesta doble condició desvirtua la finalitat representativa” exigida.
“La participació de professionals que simultàniament són prestadors concertats genera una situació objectiva de potencial conflicte d’interès, en la mesura que poden intervenir en decisions susceptibles d’afectar els seus interessos econòmics particulars”
I també es deixa clar que l’ordenament jurídic andorrà “no només sanciona els conflictes d’interès efectius, sinó que també pretén evitar situacions en què una persona pugui participar en la presa de decisions públiques quan hi concorren interessos personals, professionals o econòmics susceptibles d’afectar la seva imparcialitat”. I sembla clar, ve a dir el recurs, que almenys en el cas de la doctora Avellanet “es produeix una concurrència d’interessos entre la seva activitat privada i les decisions que potencialment pot adoptar el consell d’administració”.
Els recurrents recorden que el consell d’administració de la CASS participa directament o indirectament en decisions relatives a les relacions amb prestadors sanitaris, els convenis i mecanismes de concertació, les polítiques de reemborsament, el control de la despesa sanitària, les tarifes, actes mèdics coberts i criteris de cobertura i les condicions econòmiques aplicables als professionals sanitaris vinculats al sistema. “En conseqüència, la participació de professionals que simultàniament són prestadors concertats genera una situació objectiva de potencial conflicte d’interès, en la mesura que poden intervenir en decisions susceptibles d’afectar els seus interessos econòmics particulars o els del sector professional en que desenvolupen l’activitat privada”.