Més perill d’inundabilitat a Andorra ara que al 1982 i, sobretot, molt més risc

El doctor en enginyeria civil Sergi Riba, especialitzat en neu, allaus i hidràulica, posa sobre la taula diversos registres i càlculs per evidenciar com de necessària és la planificació i l’anticipació i aprofundir en estudis sobre els impactes torrencials

Sergi Riba durant la seva exposició en el marc dels debats de recerca de la SAC.
Sergi Riba durant la seva exposició en el marc dels debats de recerca de la SAC. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

“Estem millor que el 1982 o pitjor? Doncs bé, en matèria de perillositat possiblement estem igual o lleugerament pitjor per culpa dels efectes de canvi climàtic però en matèria de risc estem força pitjor.” La frase és del doctor en enginyeria civil i expert en neu, allaus i hidràulica Sergi Riba, que alhora és assessor del ministeri de Territori en diverses de les matèries citades. Una ponència seva i la intervenció del director de Protecció Civil, Cristian Pons, han servit per posar el punt i final als 18ns debats de recerca organitzats per la Societat Andorrana de Ciències (SAC).

Riba, que ha posat sobre la taula en tot just vint minuts diversos registres que ha recollit i càlculs que ha fet a partir d’ells, ha deixat clar que “tenim un problema en matèria torrencial i d’inundabilitat” a nivell global, però més encara a Andorra. L’enginyer ha destacat que el país ha estat pioner en l’estudi i normativització dels riscos naturals, però “ens ha quedat mancança de l’estudi de perills torrencials” i de fer mapes de riscos i zonificacions. Sense massa embuts ha deixat clar que la planificació de riscos ha topat amb la regulació urbanística. Situar depenent de quins riscos al mapa comporta “una devaluació patrimonial”. 

Sergi Riba ha lamentat que s’actuï més de maner “reactiva o correctiva”, i sempre quan passa alguna cosa, que no pas s’adopten mesures per anticipar-se. En certa manera, aquesta afirmació l’ha compartit Cristian Pons, que ha explicat que la protecció civil com s’entén ara -amb totes les diferències que hi ha- no va formar-se fins al 1984. I va ser producte del desastre, del drama que van suposar els aiguats del 1982. Pons ha fet una radiografia més cronològica i de repàs d’allò que fa el departament que dirigeix. L’enginyer s’ha centrat més en qüestions tècniques i dades.

PERILLOSITAT VERSUS RISCOS

“Sovint es confon perillositat i risc. Un mapa de perillositat és un mapa estàtic d’un fenomen quan s’avalua la magnitud i la intensitat del fenomen i el mapa de risc és una combinació entre el mapa de perillositat i la vulnerabilitat, l’exposició que hi ha davant aquest risc. Moltes vegades el risc és una cosa que pot anar canviant”, ha indicat Riba, que ha continuat: “No és el mateix risc d’inundacions que teníem l’any 2000 que el que tenim ara. Tenim més habitants, més edificacions, més cotxes, més vehicles, més elements vulnerables. En canvi, la perillositat sí que pot anar canviant en una situació de canvi climàtic però és un mapa una mica més estàtic que el de risc.”

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Sergi Riba donant resposta a algunes de les preguntes del públic entre Berta Aguirre i Cristian Pons.

El doctor en enginyeria civil, que ha fet tot un estudi i una anàlisi per demostrar científicament perquè a Andorra s’usen les canes i aquestes equivalen a 1,55 metres, ha afirmat que “evidentment” ara s’està pitjor que al 1982 “perquè tenim moltes significacions, més elements exposats, més elements vulnerables i després podem parlar també de l'ús del sol. L’any 82 teníem zones que es desbordaven en zones de Canillo, en terrenys agrícoles, moltes d’aquestes zones, aquesta aigua tenien espai, hi havia aquests terrenys que actuaven de dipòsits de laminació”. Però actualment “són zones canalitzades, zones urbanitzades i zones que l’aigua no té aquesta llibertat de sortir per poder recuperar la normalitat”.

RIUS I CONQUES

Riba ha exposat de manera concisa i ràpida les anàlisis que ha fet sobre els rius -diferenciant-los entre rius principals i rius tributaris- i sobre les conques, en concret, 250 punts de conca. I tot plegat l’ha portat a dir que és indicador, els resultats, que “tenim un problema”. “El que m’he trobat és que de la xarxa geogràfica principal, el que són els Valires, Valira Nord, Valira Orient i Gran Valira, he trobat que un 86% podrien presentar problemes de desbordament en un període de retorn de 100 anys.”

L’enginyer ha matisa que “problemes de desbordament ho dic qualitativament, no quantitativament i això em refereixo a problemes de desbordament és que se me'n va de la meva línia de canes, del meu flux dominant o del meu cabal dominant”. Això ja és indicador, ha deixat clar, ja s’ha dit, Riba, que hi ha “un problema”. “Ajuntant els rius principals amb el rius tributaris, baixa una mica el percentatge de problemes de desbordament fins al 73% però són realment significatius”. I ha estat a partir d’aquesta anàlisi numèrica i els resultats que conclou que estem pitjor ara que el 1982.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Cristian Pons durant la seva ponència.

També ha fet una anàlisi, en Riba, de les conques. 250 conques d’Andorra passades per 55 paràmetres diferents de tota mena. I “vaig trobar que d’aquestes conques, no només hi ha el problema a nivell hidràulic de torrent de llera sinó a nivell de conca. En un 40% dels casos em podia produir una probabilitat mitjana-alta de fenòmens torrencials o sigui que tornem a estar amb uns valors alts”. Per tant, “no només tenim el tema d’inundabilitat a nivell de llera sinó a nivell de conca també uns valors bastant alts”.

L’autor de la ponència ‘La susceptibilitat i perillositat hidràulica torrencial a Andorra’, que ha explicat que producte del canvi climàtic potser caldrà modificar, no a Andorra, sinó arreu, el paràmetre “normatiu” dels cent anys de retorn, ha lamentat que “no es té una cartografia i zonificació de perillositat”,  però sí que hi ha un control previ i es mira, i potser caldria fer-ho més, de “gestionar el risc, per una part, i gestionar el territori”. Sergi Riba també ha explicat que juntament amb Protecció Civil s’ha fet una classificació, segons la seva vulnerabilitat, de 16.000 edificis. I n’hi ha un grapat que es troben situat en zones de vulnerabilitat alta i, per tant, de risc alt. 

ELS PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL 

Com que els edificis en qüestió no es poden enderrocar, l’enginyer ha proposat dues ‘solucions’: “La regulació d’usos o establir plans d’emergència, que són els que contempla Protecció Civil.” Però el departament que dirigeix Cristian Pons va molt enrere en aquesta matèria de plans. Justament, en la seva presentació, força institucional, Pons ha ressaltat, per exemple, que aquest divendres es reuneix la comissió nacional de Protecció Civil amb la missió de fer un informe favorable sobre diversos plans especials per tal d’elevar-los a Govern i que puguin ser aprovats. Evidentment, el repte és fer-ho abans de les eleccions. 

“D’avís vermell els últims deu anys no n’hem tingut cap situació”, ha dit Cristian Pons. Per tant no hauria calgut cap enviament massiu d’alertes telefòniques

Pons també ha insistit en el fet que el Centre Nacional d’Emergències hauria d’estar plenament operatiu a final de l’any que ve, després que es facin diversos moviments -adequar l’espai, dotar de recursos humans el centre, coordinar operatives… i la creació formal i definitiva del 112- i ha explicat en l’auditori de MoraBanc la posada en marxa del servei d’alertes massives AD-Alert. Del 14 al 18 de desembre es farà la prova pilot que ha de servir per validar definitivament el sistema d’alerta per a situacions extremes. Si fos necessari, però, hores d’ara ja seria operatiu.

Ara bé, el director de Protecció Civil ha explicat que pel risc de perillositat -i no només s’enviarien alertes per riscos naturals, també per un vessament de carburants, per exemple, o algun núvol tòxic- ha de ser tan elevat que en els deu últims anys no s’hauria activat en cap moment l’AD-Alert, que “no té un rang de precisió molt estret”. Pons ha explicat que a l’any s’activen entre 80 i 90 avisos gros l’any i al tomb de mitja dotzena d’avisos taronges. “D’avís vermell els últims deu anys no n’hem tingut cap situació”, ha reblat. 

Comentaris

Trending