Segons explica l’ANA, les dades del 2025 també mostren un increment del conjunt dels residus alimentaris, que van arribar als 98,4 quilograms per habitant equivalent i any. El 2024 aquesta xifra havia estat de 94,3 quilos, mentre que el malbaratament pròpiament dit se situava en 17,1. Un any abans, el 2023, s’havien comptabilitzat 91,7 quilos de residus alimentaris i 18,1 de productes encara consumibles llençats.
La metodologia per quantificar aquest fenomen deriva de l’estudi diagnòstic elaborat per Medi Ambient entre el 2023 i el 2024 per determinar l’abast del problema en les diferents etapes de la cadena alimentària. L’anàlisi va prendre com a punt de partida les caracteritzacions de residus, la recollida de la fracció orgànica, els residus carnis, els olis vegetals utilitzats i els aliments caducats.
Aquell treball va permetre estimar que el 2022 s’havien generat 92 quilograms de residus alimentaris per habitant equivalent, dels quals 18 quilos corresponien a aliments que encara es podrien haver consumit. És a dir, aproximadament un 20% del total. Tres anys després, la generació global de residus alimentaris ha crescut fins als 98,4 quilos, mentre que el malbaratament es manté pràcticament en els mateixos nivells.
PROP DE 29 QUILOS DIARIS PER ESCOLA
Una de les vies que preveu la LEC per reduir aquestes xifres passa per controlar el menjar que es descarta als serveis de restauració col·lectiva. Els establiments educatius, centres per a la gent gran, l’hospital i els centres sociosanitaris, entre altres, han de presentar anualment un inventari del malbaratament que generen i plantejar mesures per prevenir-lo.
Les dades disponibles situen els centres educatius com els que registren una quantitat més elevada en termes absoluts. Durant el curs 2023-2024 es van comptabilitzar 28,8 quilograms diaris per escola. Al centre hospitalari, la xifra corresponent al 2024 va ser d’11,1 quilos al dia, mentre que als centres sociosanitaris es va situar en 10,7.
MÉS DE 28.500 PRODUCTES SALVATS DE LA BROSSA
En paral·lel, una de les mesures adoptades en l’àmbit comercial sí que ha permès evitar que una quantitat important d’aliments acabessin convertits en residus. Des del gener del 2024, els establiments han de disposar d’espais específics per a productes amb la data de caducitat o de consum preferent propera, així com per a aquells que presenten imperfeccions que no comprometen ni la seguretat alimentària ni la funcionalitat del producte.
Durant el 2025, els centres comercials declarats com a productors singulars van vendre a través d’aquest sistema 285.478 unitats que, en cas contrari, haurien pogut acabar a les escombraries. Segons les dades facilitades pels mateixos establiments, l’aprofitament d’aquests productes oscil·la entre el 46% i el 90% en funció de cada centre.
Tot i l’impacte d’aquestes iniciatives, les xifres globals evidencien que el repte continua obert. Amb només quatre anys per arribar al 2030, Andorra manté el malbaratament alimentari pràcticament en els mateixos nivells que quan es va començar a mesurar i haurà d’accelerar-ne la reducció per acostar-se a l’objectiu del 50% establert legalment.
Comentaris