La directora tècnica d’AUTEA, Carolina Pastor, ha explicat que l’associació ha detectat un increment de situacions en què les persones amb autisme necessiten acompanyament en l’àmbit judicial. “Si fa quinze anys el focus de l’entitat estava principalment en el diagnòstic i l’atenció infantojuvenil, ara cada vegada acompanyem més persones adultes amb TEA que es troben immerses en procediments judicials, sigui com a víctimes, testimonis o persones encausades”. De fet, ha indicat que des de Batllia “ja s’han sol·licitat en diverses ocasions els serveis de suport i facilitació judicial que ofereix l’associació”. Per aquest motiu, aquest any han decidit centrar les jornades en aquesta temàtica, i intentar veure entre tots com es pot millorar la situació.
Pastor ha reconegut que hi ha hagut una millora de la sensibilitat del sistema judicial i policial envers les persones neurodivergents, però ha advertit que això no significa que tots els seus drets estiguin plenament garantits. En aquest sentit, ha destacat que les persones amb autisme de grau 1 són especialment difícils d’identificar, perquè les seves característiques poden passar desapercebudes per als professionals que no tenen formació específica. Per això, considera que cal continuar aprofundint en la coordinació entre els àmbits clínic, social i judicial.
I aquesta ha estat una de les qüestions que precisament ha centrat el debat. L’advocada Vanessa Durich ha explicat que, quan la policia deté una persona, els advocats de guàrdia han d’establir-hi una relació en molt poc temps i detectar si hi ha alguna circumstància que pugui condicionar la seva capacitat per entendre el procediment o declarar. “Un treball de reflexió sobre el que ens falta. Sensibilitzar tot el col·lectiu -policia, batllia, tribunals-, sobre que no hem d’anar tant ràpid i ens hem d’adaptar a les circumstàncies, com es fa en altres àmbits”, ha manifestat. També ha advertit de les dificultats que poden aparèixer quan el metge forense no disposa de la història clínica de la persona detinguda, tot i que durant la jornada d’avui s’ha posat en relleu que hi ha consens sobre la necessitat que el metge pugui disposar de la història clínica des del primer moment: “Jo no soc metge, i al final puc percebre que hi ha un problema, però si el metge forense diu que la persona està bé i es apta per declarar, declara”.
En la mateixa línia, el batlle Sergi Costa ha defensat que cal actuar amb prudència abans de prendre declaració a una persona quan hi ha dubtes sobre la seva capacitat per comprendre el procediment, i que davant d’aquesta circumstància, el millor que es pot fer és una audiència prèvia i comprovar si la persona s’ubicava en l’espai i entenia la situació. “Hi ha hagut casos en què tot i que anteriorment s‘havia considerat que estava en condicions de declarar, en aquell moment es va determinar que no era així. Finalment, es va optar per no prendre-li declaració i esperar a disposar d’una pericial completa amb accés a l’historial clínic”, ha exposat.
Per això, els professionals que han participat en les taules rodones han exposat que seria bo tenir més formació i eines al respecte. “Penso que ens falta molta formació en relació amb l’autisme i com podem facilitar una declaració. Una vegada tenim diagnòstic hauríem de parlar amb ell per veure que l’ajuda. Cada persona és diferent, penso que seria bo que ens expliqui com se sentiria més còmode, sinó amb l’entorn que ens digui com”, ha manifestat la fiscal adjunta Patrícia Silvestre, tot deixant clar, però que el fet d’oferir una facilitat en declarar, no vol dir que al dia de demà no se’ls condemni, sinó simplement adaptar la declaració. Entre possibles mesures hi ha la d’adaptar alguna sala o tenir un contacte previ per explicar com funcionaran les coses.
Durant la jornada també s’ha parlat d’altres qüestions sobre com s’ha de tractar a les persones que tenen autisme i estan internades al centre penitenciari. El psiquiatre i responsable de Salut Mental de SAAS, Joan Soler, ha manifestat que potser caldria fer una reflexió sobre si ho estem fent com toca si hi ha una persona amb autisme a la presó, i mirar si caldria adaptar-se i oferir més opcions.
La inauguració de les jornades ha anat a càrrec de les ministres de Justícia i Interior, Ester Molné, i de Salut, Helena Mas, que han posat en relleu la necessitat de continuar avançant cap a una atenció centrada en la persona, capaç de reconèixer la diversitat existent dins de l’espectre autista i d’oferir respostes adaptades a les necessitats individuals. En aquest sentit, la ministra ha incidit en la importància de la coordinació entre els àmbits sanitari, social i judicial, especialment en situacions en què les particularitats relacionades amb la comunicació, la comprensió de determinades situacions o la interacció amb l’entorn poden condicionar la relació d’una persona amb els procediments judicials.
Per la seva banda, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha remarcat que parlar d’autisme i justícia és parlar de drets, d’igualtat i de dignitat humana. Molné ha assenyalat que la igualtat davant la llei no es pot limitar al reconeixement formal dels mateixos drets, sinó que obliga les institucions a identificar i eliminar les barreres que en dificulten l’exercici efectiu. La ministra ha defensat que una justícia accessible ha de garantir que cada persona pugui comprendre els seus drets, comunicar-se, participar en els procediments i ser escoltada. En aquest sentit, ha afirmat que “la justícia s’ha d’adaptar a les persones, i no exigir que totes les persones s’adaptin a una única manera d’entendre i relacionar-se amb el món”. Per avançar en aquesta direcció, ha apuntat tres línies d’actuació: reforçar la formació dels professionals de la justícia, dels cossos policials i penitenciaris i dels serveis d’acompanyament; adaptar els procediments, els temps, el llenguatge i els entorns a les necessitats individuals; i intensificar la coordinació amb els serveis sanitaris, educatius i socials, les entitats i les famílies.