Els joves creixen immersos en un món que els exigeix constantment i, alhora, els deixa sovint orfes de referents i d’escolta. Xarxes socials, pressió acadèmica, manca de temps familiar i una societat que avança a ritmes accelerats configuren un escenari complex. En aquest context, la violència pot aparèixer com una sortida aparent al malestar. Les institucions treballen amb programes de prevenció, suport psicològic i recursos educatius per reconduir situacions de risc. Però són suficients aquests esforços? Experts alerten que cal entendre la violència no només com un acte individual, sinó com el reflex d’un malestar col·lectiu. Les famílies, les escoles i l’entorn adult tenen un paper clau.
Sense un compromís compartit, els joves continuaran responent amb crits de ràbia a un món que sovint no els entén. I la gran pregunta continua oberta: què estem fent malament els adults?
Comentaris (16)